La Comunitat Valenciana ha liderat el nombre de trasplantaments i donacions en 2017. Un increment del 31% de les donacions, i un 20,16% dels trasplantaments, que s'ha traduït en un total de 590 trasplantaments d'òrgans, 100 més que en 2016. L'Hospital La Fe de València ha sigut el que més intervencions d'aquest tipus ha realitzat en l'àmbit nacional. I és que al llarg del 2017, es van practicar 354 trasplantaments, sent líders en trasplantaments hepàtics i cardíacs.
Per a conéixer com funciona aquest procés que canvia vides, València Extra ha parlat amb Juan Galán, Coordinador de Trasplantaments de l'Hospital La Fe de València, que ha destacat la importància de convertir-se en donant d'òrgans.
La Fe ha sigut líder en trasplantaments a la Comunitat. Existeix una major conscienciació?
Ha sigut un any molt bo, i això té dues explicacions: El treball, durant anys, de moltes persones seguint les directrius de l'Organització Nacional de Trasplantaments, i l'engegada de noves formes de trasplantaments d'òrgans. Ara la gent se sorprén, però ho portem fent des de 2012, i ara està donant els seus fruits. La casualitat no existeix. Això ha fet que el nombre de donants s'incremente.La Fe és un hospital privilegiat perquè som un referent en trasplantaments pulmonars, cardíacs o pancreàtics de tota la Comunitat Valenciana, i és una comunitat de cinc milions d'habitants, aproximadament. Així que el mèrit ha sigut organitzar un equip de trasplantaments que està operatiu cada dia de l'any, i en qualsevol moment.
Així, l'augment de donacions i trasplantaments es deu a una bona organització, un treball de molt de temps i uns equips que quan se'ls demana que vinguen a treballar, vénen. Independentment que siga diumenge o el dia de Nadal. Tenim suficient personal i suficient capacitat per a assumir el repte d'haver de treballar en qualsevol dia de l'any. Però això, en el fons, és bona organització i ganes de treballar.
El procés de trasplantament ha avançat notablement en els últims anys?
Els trasplantaments és una cosa viva. És la punta de llança de l'assistència mèdica i la recerca mèdica, i els trasplantaments que fem hui dia, no tenen res a veure als que féiem fa 25 anys, quan comencem. Han canviat moltes coses, com les tècniques d'alguns trasplantaments o els criteris de donació. I tot això es nota.Els trasplantaments tene un percentatge d'èxit elevat?
El trasplantament és una tècnica mèdica que té unes indicacions molt precises, i com qualsevol tècnica mèdica té èxits i fracassos. Ni és un miracle ni és una solució universal. Es practiquen trasplantaments perquè als malalts els donem una millor expectativa de vida o una millor qualitat de vida. Però el trasplantament porta implícit un risc. Hi ha persones, afortunadament poquíssimes, que moren en la intervenció quirúrgica. I, d'altra banda, el primer any és el més traumàtic en un trasplantament perquè el pacient comença a utilitzar els tractaments per a evitar un rebuig a l'òrgan trasplantat, i el risc d'infecció és greu. Aquest primer any és molt difícil per als pacients, però una vegada superat, encara que el trasplantament no et done la vida eterna, et dóna una expectativa de vida que abans no tenies. I per això ho fem. Perquè el resultat és millor si trasplantem, que si deixem que la malaltia evolucione de forma natural, ja que quan es realitza el trasplantament és perquè es tracta d'una malaltia crònica incurable, que ha esgotat les seues possibilitats terapèutiques.Existeixen uns requisits per a ser donants?
Tothom pot ser donant. És més, tothom hauria de ser donant. Hui dia, no hi ha cap argument perquè una persona no vulga donar els seus òrgans, i, afortunadament, la societat ha canviat per a bé. Llavors, qualsevol persona pot ser donant, però cada òrgan i cada persona té unes connotacions. Has d'assegurar-te, sempre, que l'òrgan no implique el risc de transmissió d'alguna malaltia al receptor.D'aquesta manera, hi ha certes contraindicacions, bé per l'existència d'un procés tumoral actiu, per infeccions no controlades, per a alguns òrgans l'edat és important i per a uns altres no, etc. Però en línies generals tots poden ser donants. Hi ha gent que pensa que una persona de 80 anys no pot donar, però perfectament ho pot fer i salvar la vida a una persona. Evidentment, un cor de 80 anys no ho podem trasplantar, però s'han trasplantat, en aquest país, pulmons de 80 anys que han funcionat. Hem aprés que l'edat no és un límit, i amb l'experiència , l'avanç i l'evolució de nous tractaments, hui dia, ens atrevim a treballar amb ells, i sempre amb bons resultats.
Finalment, Com pot una persona convertir-se en donant d'òrgans?
En principi, no hi ha un registre nacional de donants. Però, per exemple, la nostra comunitat té una targeta de donants que està a la disposició de qui la vulga demanar en els serveis d'atenció al pacient. I si no, en qualsevol coordinació de trasplantaments de qualsevol hospital, aquesta targeta està a la seua disposició.També, et pots fer donant fent un document de voluntats anticipades, manifestant la teua voluntat que, quan muires, els teus òrgans siguen destinats a trasplantaments, si açò és possible, ja que els òrgans han de morir en determinades condicions perquè puguem perllongar el seu funcionament.
Però la millor forma de ser donant, a part de tenir la targeta o el document de voluntats, és dir-li-ho als teus familiars perquè els coordinadors tenim l'obligació de comprovar la voluntat de donar. Així, encara que algú no estiga molt d'acord, tots tenim el sentiment de respectar les últimes voluntats finals del mort. Llavors, al final, això és el més fàcil. Però, per descomptat, sempre es pot deixar documentat.