La Unitat de Recerca Oftalmológica "Santiago Grisolía" de l'Hospital Universitari Doctor Peset, adscrita a la Fundació FISABIO, ha establit una vinculació entre la disminució dels nivells homocisteïna (un aminoàcid del nostre organisme) i la reducció del risc de progressió de retinopatia diabètica en pacients amb diabetis tipus 2.
Els resultats de l'estudi, titulat "Influència de la hiperhomocisteinemia en retinopatia diabètica. Efectes de la suplementació oral amb antioxidants i àcids grassos omega-3", seran presentats aquesta vesprada per la doctora Silvia Sanz, investigadora de la unitat del Peset, en el V Congrés Internacional de la Societat de Recerca de Retina i Ciències de la Visió (SIRCOVA), que se celebra des d'avui i fins al 2 de juliol en el Centre de Recerca Príncep Felipe.
Tal com assenyala la doctora Silvia Sanz, "els nivells alts de homocisteïna es relacionen amb major risc de malaltia coronària i accident cerebrovascular lloc que l'elevació dels nivells d'aquest aminoàcid poden danyar el recobriment de les artèries i promoure la formació de coàguls sanguinis. Nosaltres preteníem establir que benefici tindria per als pacients amb retinopatia diabètica i augment de la homocisteïna aconseguir baixar aqueixos nivells a valors normals".
La retinopatia diabètica és una complicació ocular de la diabetis que és causada per la deterioració dels gots sanguinis que irriguen la retina. A Espanya s'estima que afecta entre un 20 i un 25% de les persones amb diabetis tipus 2 i a entre un 50 i un 65% de les persones amb diabetis tipus 1.
En els seus inicis, aquesta patologia no produeix cap tipus de simptomatologia, però és molt important diagnosticar-la i tractar-la posat que el seu avanç té conseqüències greus com l'edema macular i altres complicacions que condueixen a una pèrdua de visió molt important i de la qualitat de vida. De fet, la retinopatia diabètica és la primera causa de ceguesa irreversible en edat laboral (entre els 20 i els 70 anys).
En l'estudi de l'Hospital Doctor Peset van participar 162 persones que es van dividir en dos grups: un de 94 persones amb diabetis tipus 2 (i la gran majoria amb retinopatia diabètica) i un grup de control amb 68 integrants sans. La meitat de participants, de manera totalment aleatòria, van rebre suplementació oral amb antioxidants i àcids grassos omega-3 (una píndola al dia) i se'ls va realitzar un seguiment durant 2 anys.
El grup de pacients amb diabetis tipus 2 partia de nivells de homocisteïna significativament majors que els subjectes de control i després dels dos anys de suplementació amb antioxidants i àcids grassos omega-3 aquests nivells es van reduir a valors normals.
"Amb el control dels nivells d'homocisteïna també observem un alentiment de la progressió de la retinopatia diabètica, alguna cosa que és veritablement important per als pacients amb diabetis i, sobretot, per a aquells que no havien desenvolupat encara retinopatia diabètica, ja que no van mostrar cap indici d'aparició de retinopatia, mantenint una retina sana. Però no solament açò, sinó que l'agudesa visual, la pressió intraocular i l'gruix de les capes de la retina van estabilitzar notablement els seus valors en el grup de subjectes amb suplementació que van reduir els seus nivells de homocisteïna", explica la doctora Sanz, de la Unitat de Recerca Oftalmològica "Santiago Grisolía" de l'Hospital Universitari Doctor Peset.
Així doncs, conclouen, els nivells d'homocisteïna poden ser útils per a identificar als pacients en risc de desenvolupar retinopatia diabètica i, al seu torn, l'augment d'aquest aminoàcid és un factor pronòstic addicional per a la progressió de la retinopatia diabètica, el control de la qual pot reduir el risc de progressió d'aquesta patologia.
No obstant açò, i malgrat els bons resultats de la suplementació amb antioxidants i àcids grassos omega-3, els professionals de l'Hospital Universitari Doctor Peset, recorden que els pacients amb diabetis i retinopatia diabètica no han d'oblidar la importància de portar una vida amb exercici, dieta i hàbits saludables, evitant l'alcohol i el tabaquisme, ja que la cura personal de la malaltia és el primer.