Investigadors del Centre Nacional d'Investigacions Científiques de França (CNRS-laboratori TRACES UMR 5608) i de la Universitat de València (Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga i Institut de Ciència dels Materials) han aplicat noves tècniques d'anàlisi en l'estudi de l'art llevantí que permeten reconstruir les "receptes" utilitzades en l'elaboració dels seus pigments.
Les investigacions les han realitzat en l'abric de Les Dogues d'Ares del Maestre i s'ha demostrat la utilització de carbó vegetal com a matèria prima per als pigments negres.
Aquest any es celebra el centenari del descobriment de les primeres pintures rupestres de la Valltorta i Morella la Vella i s'han organitzat diverses activitats de difusió, així com donar a conéixer investigacions i estudis que aporten noves informacions sobre l'art rupestre llevantí.
L'estudi desenvolupa un novedós protocol multidisciplinar per la caracterització dels pigments prehistòrics que combina l'anàlisi físic-químic, l'arqueobotànica i l'arqueologia experimental. Aquest protocol no només permet identificar les matèries primes utilitzades sinó també la cadena de gestos tècnics realitzats en l'elaboració dels pigments negres de l'art llevantí, una manifestació gràfica única al marc de la prehistòria europea, on les seues pintures es troben als abrics de l'arc mediterrani de la península Ibèrica.
L'anàlisi físic-químic dels pigments negres de l'abric de Les Dogues (Ares del Maestre, Castelló) ha demostrat la utilització de carbó vegetal, una matèria prima poc habitual en aquesta tradició gràfica. A més, és la primera vegada que s'ha pogut realitzar un anàlisi arqueobotànic de les mostres, a pesar del seu reduit tamany i del deteriorament de les pintures. Als pigments de Dogues s'han pogut identificar cèl·lules vegetals de coníferes i d'angiospermes, plantes documentades als boscos de la zona d'Ares del Maestre durant el Neolític (VI-III mil·leni a.C.).
El mal estat de conservació d'aquestes cèl·lules i la seua obstrucció per alguna sustància densa suggereixen, per una banda, un procés mecànic intens de molturació del carbó vegetal i, per altra banda, l'ús d'alguna sustància aglutinant, que no s'ha pogut identificar mitjançant les tècniques utilitzades.
Per confirmar aquestes hipòtesis, els investigadors han reproduit de manera experimental dos cadenes operatives diferents en la preparació de pigments. La primera i més simple, la fabricació d'un llapis a partir de fragments carbonisats de pi carrasc, que ha sigut aplicat directament sobre la roca. La segona, més complexa, ha consistit en moldre carbó vegetal de coníferes i angiospermes actuals, però amb estructures vegetals similars a les identificades a les mostres de Les Dogues; amb el pols de carbó s'han elaborat distintes receptes, a les quals s'han inclòs sustàncies aglutinants susceptibles d'haver sigut usades per les societats neolítiques (grasa animal, ous, mel, llet).
Els diferents pigments obtinguts han sigut aplicat sobre una placa calisa utilitzant una ploma d'au a mode de pinzell. Resultat: després de només uns dies, només els pigments elaborats amb sustàncies aglutinants grasses permaneixien fixades al suport rocós.
L'anàlisi microscòpic comparat de la granulometria i del grau d'obstrucció de les cèl·lules vegetals en les mostres prehistòriques i les experimentals ha confirmat que la molturació intensa del carbó vegetal i la seua barreja d'aglutinants grassos (probablement grassa animal o vegetal) van constituir les etapes d'elaboració dels pigments de Les Dogues. Aquestes sustàncies grases van ser molt utilitzades, molt probablement, per potenciar la fixació del pigment a la pared.
Els resultats d'aquest treball qüestionen la simplicitat tècnica tradicionalment associada als pigments llevantins. A més, la identificació de les plantes utilitzades en l'elaboració dels pigments negres ofereix nova informació sobre l'explotació dels recursos vegetals per part de les societats neolítiques, així com sobre les seues tècniques de preparació de pigments. Per últim, la presència de carbó vegetal en aquests pigments obri la possibilitat d'obtindre la primera datació absoluta de l'art llevantí, el marc crono-cultural del qual és objecte d'un intens i llarg debat.