Quina setmana senyories... Començàrem dilluns, com totes les setmanes del món. Faltaria més! Però estem a dijous i encara queden tres dies per acabar la setmana on pot passar qualsevol cosa. Era dia 21, un 21 de maig com qualsevol altre de tants que s’han tatxat al calendari sinó fóra perquè en Podemos anunciaren un plebiscit per saber si Iglesias i Montero s’han de comprar un xalet o no. Una ‘barraqueta’ en la serra madrilenya que serà molt gran, i molt cara, però coenta, al meu parer,també. I no puc aprofundir molt més en l’anàlisi perquè després de la boda reial (encara hi ha monarquia? Sí, encara), i l’actuació d’Albert, una ja s’havia traslladat a altres temps... Als de Primo de Rivera concretament i “ su España Ciudadana”... Vaja tela el lema escollit i vaja manera de plorar a “moco tendido” de Marta Sánchez, tan patriòtica ella qui, fa fins relativament poc, vivia en Miami i no volia saber res d’ací o fins i tot es diu que el que no volia era pagar.
Evidentment que quan detingueren a Zaplana a la porta de sa casa, detingut, emmanillat, amb totes les lletres i sense remilgos, la pregunta era: Rivera, ¿y usted que opina? Ja que de tots és sabut que estos dies el cap suprem de Ciudadanos, el Alberto que no el Primo, sols veu que “españoles” i en Zaplana, amb qui mantenia amistat i fins i tot diuen que certs contactes, Rivera junior té un bon exemple de ‘cartagenero moreno’ de pro.
‘Erial’ han batejatl’operació... Erial! Que ve a insinuar que el Partit Popular al seu pas era com una plaga de les de l’Antic Testament, un secarral ens deixaren després de 20 anys de furtar a mans plenes. Si, si, paregut l’ermàs aquell desèrtic on Zaplana un dia plantà Terra Mítica en una operació que, després de portar-se al jutjat, em sembla que hi tornarem a parlar en breu. I a tot això, servidora es va quedar esperant les conclusions del Grup Popular en el Senat, que igual pensaren que ja tenien prou embolic amb un ex ministre i ja inquilí de Picassent, com per a concloure allò que ja sabem tots: que Agramunt ha embrutat el nom d’esta terra per tot arreu i no és digne de romandre en el Senat ni un dia més. Caviar d’Azerbaian, feixos de bitllets i prostitutes per onsevulla, mentre pujava a avions del govern rus de Putin per anar a entrevistar-se amb Bacher al-Assad, el dictador de Síria.
I a Síria aterrem amb un imam, que no sabem d’on ha eixit i que tampoc tenim ni remota idea de com va accedir a un fals sostre per trobar uns papers que sembla que el ionki dels diners avala. Jo flipe. En À Punt ja tarden en fer un serial al voltant del ionki, del sirio, de los Cotinos i de tota la fauna que ens envolta estos dies. Seria bó que Rivera ens donara llum en este assumpte. Però clar, ell “solo ve españoles”.
El dia que Milagrosa estrena el mono taronja de la presó, a Bárcenas li cauen 30 anys a l’ombra. Efemèrides que recordarem, com també cal assenyalar que tots dos tindran el dia d’avui marcat a ferro en el calendari. Mira, com els botànics. Solament que nosaltres celebrem que fa tres anys arraconàrem al PP i els castigàrem al racó de pensar. No han pensat molt i no han reflexionat gens, per la qual cosa van a seguir castigats una bona temporada, almenys fins que la ciutadania així ho vulga.I parlant de pensar i de les coses que té la vida... Que resulta que un vell conegut del Partit Popular, el seu primer president, si home, el del caviar i prostitutes, Agramunt, junt amb Angel Sanchis Perales, que també li ha caigut presó pel tema de la Gürtel, foren els responsables d’agafar fa molt de temps a un xicot que acabava aleshores el seus estudis. I com que el Sanchis i son pare tenien relació d’amistat (n’era el prestador de l’ex diputat valencià Sanchis) li digueren: “Luisito, vine a treballar ahí al carrer Génova, que al PP li cal una maneta amb els números!”. I allí Luisito es va fer major i va acabar sent ‘Luis el cabrón’, com ara el coneixem.
I a tot açò... Espere que acabe la setmana i el sr. Pablo Iglesias tinga el seu plebiscit. I ja que estem, i si no és molt demanar, que l’altre Pablo, el Casado, curse un grau en Història per a no tornar a afusellar ningú. Això si, després que les investigacions de les universitats que estudien el seu currículum el deixen tornar, evidentment. Un altre que estarà respirant tranquil davant l’embolic monumental que tenen tots els demés. I si no sempre ens quedarà Rafael Hernando, portaveu del PP al Congrés, que quan no sap per on escapar davant les preguntes de la premsa recorre al “yo soy militante por Almería”, a lo que Rivera li contestarà: “pues yo solo veo españoles”.
Mònica Álvaro, Portaveu adjunta de Compromís a les Corts