Que el tema de l'infrafinançament s'ha convertit en el tema principal d'aquesta legislatura és alguna cosa que a ningú se li escapa. No hi ha setmana en la qual no es produïsca algun fet que faça que torne a eixir a la palestra la necessitat que es duga a terme la tan necessària reforma del model de finançament autonòmic.
No obstant això, van passant les setmanes, els mesos, i sembla que tot segueix igual, però no, va a pitjor. I és que en les últimes setmanes, s'han produït dues situacions que no fan sinó refredar les expectatives que els valencians i valencianes tinguem un model de finançament just.
Les declaracions inicials del Ministre Montoro, que deixava la porta oberta a una quitació del deute de les comunitats més infrafinançades, va suposar un halo d'esperança per als nostres interessos. Esperança que prompte es va tornar en neguit amb les posteriors declaracions en les quals va assegurar als seus barons que no hi hauria quitació. I ací va tenir molt a veure la postura del President de Xunta de Galícia, Nuñez Feijoó, que com a comunitat sobrefinançada, i per això complidora dels objectius de dèficit, va posar el crit en el cel posat que per a ell una quitació no suposa més que un premi a les comunitats incomplidores, la qual cosa és un plantejament erroni a més d'injust.
De totes maneres és de sobres conegut que la postura tant del Govern com de Ciutadans, que ho manté en el poder, és contrària a les quitacions de deute, per la qual cosa plou sobre mullat. No obstant això la novetat a la qual hem assistit en els últims dies és la creació d'un front comú entre les Comunitats millor finançades, que veuen amb recel com una eventual reforma del model acabaria amb el seu statu quo. I açò sí que ha de preocupar-nos.
Perquè els valencians i valencianes portem ja anys intentant visibilitzar el problema d'un model de finançament injust, però no obstant això no hem sigut capaços de crear un front amb les Comunitats pitjor finançades, per a poder explicar de forma més contundent a la resta de l'Estat, quan necessària és la reforma del model per a garantir la igualtat i l'equitat entre tots els espanyols i espanyoles.
Ara ja és tard, la visualització de dues postures tan clarament enfrontades, serà l'excusa perfecta perquè Rajoy torne a aparcar una vegada més el problema, escudant-se en la unitat d'Espanya, en no voler dividir als espanyols. I serà l'excusa perfecta perquè els partits que sustenten al Govern d'Espanya, trenquen la ja per si mateixa fràgil unitat dels partits polítics a la Comunitat Valenciana que s'ha aconseguit a l'hora de reivindicar un finançament just.
Seguint amb el seu habitual estil de fer política, Rajoy ha deixat passar el temps perquè al final es produïsca un enfrontament entre les Comunitats Autònomes, que ningú desitja.
En definitiva, caldrà fer un esforç extra de pedagogia per part del Consell i de la societat valenciana per a convéncer a la resta de comunitats que ens trobem davant una situació que aquesta sí, posa en risc els principis d'igualtat i equitat. Encara que com ja he apuntat abans, molt em tem que de poc ens servirà. Guanya Rajoy, perd la Comunitat Valenciana.