La Casa Museu Benlliure acull una mostra monogràfica dedicada a qui va ser un dels més prometedors artistes de la denominada Joventut Artística Valenciana, mort prematurament als 31 anys d’edat, en ple procés de creació: el jove Josep Benlliure Ortiz, fill del mestre Josep Benlliure i més conegut per Peppino Benlliure. Amb el títol “Peppino Benlliure: 1884-1916. L’eterna joventut”, la mostra es podrà veure fins al pròxim mes de març.
La regidora de Cultura, Glòria Tello, ha presentat este dimarts esta iniciativa que pretén, tal com ha explicat, “reivindicar un dels artistes més destacats de la seua generació”. La mostra oferix més de 150 peces entre llenços, documents i fotografies, la major part dels quals propietat del mateix museu, i d’altres cedits per col·leccionistes privats i principalment pel Museu de Belles Arts de València.
Peppino Benlliure va morir el 12 de setembre de 1916 en la mateixa casa que ara, convertida en espai museogràfic, custodia el llegat creatiu i biogràfic de la família Benlliure. La regidora de Cultura ha presentat esta proposta, acompanyada pel comissari de la mostra i autor del llibre-catàleg elaborat ex profeso, Jaume Penalba, i del director de la casa museu, Javier García.
Tal com han explicat tots ells, Peppino és hui en dia un artista poc conegut pel gran públic, també en part per la inexistència d’estudis monogràfics sobre la seua obra. Per això, esta exposició i el llibre-catàleg elaborat amb este motiu “pretenen obrir noves vies de difusió, amb la finalitat de reivindicar la figura del pintor i pal·liar el seu injust desconeixement”, en paraules de Glòria Tello.
De fet, la mostra no sols presenta les obres que custodia la casa museu, sinó que s’ha realitzat una acurada selecció de peces del Museu de Belles Arts de València i col·leccionistes privats. Juntament amb llenços emblemàtics de l’autor, com La tartana del Cabanyal, La vella del cresol o l’Autoretrat amb camisa blanca, s’hi poden veure també nombrosos dibuixos, esbossos, fotografies i objectes personals que acosten l’espectador a l’univers creatiu del pintor.
El jove artista protagonista de la mostra va viure un període extraordinari per a la pintura valenciana, entre final del segle XIX i principi del XX. Llavors va sorgir a València una nodrida generació d’artistes de renom i reconeixement nacional i internacional, amb figures clau com Sorolla, Pinazo, Francesc Domingo Marqués o Josep Benlliure, entre altres. No obstant això, esta circumstància excepcional va condicionar el reconeixement d’algunes figures d’importància, com és el cas de Peppino Benlliure, el treball del qual va quedar un tant difuminat sota la llum dels grans mestres.
“Per això, i coincidint amb el primer centenari de la seua mort, hem considerat oportú reivindicar este artista com un dels més destacats de la seua generació”, ha explicat la regidora de Cultura. A més, l’Ajuntament és titular des de 1957 de la Casa Museu Benlliure, un espai museogràfic dedicat precisament a la seua memòria i a la de son pare, el famós pintor Josep Benlliure Gil, i una institució que conserva la majoria del llegat artístic i documental del pintor.
“Peppino Benlliure: 1884-1916. L’eterna joventut” es podrà veure fins al pròxim mes de març. L’objectiu, a més de conéixer la pintura del jove mestre i gaudir-ne, és “propiciar la visibilització del seu quefer artístic més enllà del mateix museu”, ha assegurat Glòria Tello, que ha defensat la importància “fonamental de comptar amb una publicació que aborde de manera adequada la seua figura i la seua obra”.
La regidora ha conclòs destacant l’“important esforç d’organització” efectuat des de la Regidoria de Cultura, “sobretot tenint en compte que partíem d’una situació heretada d’excessiva precarietat, amb uns museus que havien perdut la seua identitat pròpia i estaven poc valorats”. Tello ha indicat que la nova política expositiva de la Regidoria va dirigida a millorar la situació a poc a poc, “un esforç”, ha assegurat, “que val la pena”.
Finalment, ha agraït el suport del personal de la Regidoria i de la Casa Museu Benlliure, del Museu de Belles Arts de València i dels particulars i familiars que han col·laborat prestant les seues obres, i ha conclòs amb una crida “a les valencianes, valencians i visitants perquè vinguen a conéixer esta mostra fins ara inèdita d’una de les figures més destacades de la Joventut Artística Valenciana”.