No saps on anar este pont del Pilar? Tens tan sols el festiu o el cap de setmana? No et quedes sense la teua escapada. La província de València està plena de racons amb encant esperant a ser explorats. Ontinyent és una d'eixes localitats amb història, amb festes, amb gastronomia i amb eixe encant que et convida a perdre't en ell. A tan sols poc més d'una hora de cotxe des de València pots gaudir de la capital de la Vall d'Albaida.
Ontinyent és un enclavament entre terres de cultiu i el riu Clariano l'ocupació del qual es remunta a l'època prehistòrica tal com demostra la cova l'Hedra que està catalogada com un dels primers assentaments coneguts. A partir d'ací es pot fer un recorregut per la història, ja que es pot trobar jaciments de finals del neolític, com l'arenal de Costa o poblats de l'edat del Bronze com el cabeço de Navarro. Fins i tot des que poden trobar restes ibèriques com els del teular de Mollà. Els romans també van tenir presència a Ontinyent i d'ells existeixen diversos assentaments agrícoles, exemple d'açò és la casa Baixa o l'Agrillent.
Més propers en el temps, se sap que el primer nucli urbà de la localitat va ser el barri de la Vila, originari d'època islàmica, produint-se l'assentament dels nous colons amb la conquesta del Rei Jaume I en 1244. La transformació més gran de la vila vindria en els segles XVI i XVII quan es va començar el trasllat de la població extramurs, procés que es consolidaria en el segle XVIII.
Decidíques passar un dia a Ontinyent o tot el cap de setmana, no pots deixar de passejar pels seus carrers i provar la seua gastronomia. Entre els racons que no et pots perdre està la plaça Major, que s'alça sobre un espai a peu de muralles, en ella es troba l'antiga casa del Consell o antic Ajuntament (primera meitat del segle XVI). Cal assenyalar que els Porxets són els vestigis del seu aspecte original, cal destacar les almotlades o revoltons decorats amb guixeriesrenacentistas (segle XVI) i un relleu de la Puríssima (segle XVII). Al costat d'estos es troba el palau dels Comtes de Torrefiel (segles XV-XVIII).
Per a seguir coneixent Ontinyent caldrà arribar a la sagristia de Santa Maria i la capella de la Puríssima, hui dia espai expositiu del Museu Arqueològic d'Ontinyent i la Vall d'Albaida. Per la zona es poden observar les restes de les fortificacions medievals, conservades en la base del campanar de Santa Maria. En una de les entrades a la població, la coneguda com el Carril, es troba el conjunt, monumental i molt conservat, del convent de les Monges Carmelites (segle XVI). Acudint a l'entrada del portal de Sant Roc s'accedeix al palau de la Vila o de la duquessa d'Almodòvar (segles XIII-XIX). Entre les altres entrades amb les quals explicava la ciutat està la del Fossaret a través de la qual s'arriba a les restes de les fortificacions medievals, al Mirador, l'antic portal major de la vila, passant pel portal d'Àngel.
Entre els edificis que no es pot deixar de visitar està l'església de Santa Maria (segles XIV-XVI) situada on es va construir un primer temple, probablement sobre la mesquita islàmica. El seu campanar, dels segles XVII-XIX és un dels referents identificadors Ontinyent. El barri de la Vila va ser declarat conjunt històric artístic en els anys setanta i conserva un dels conjunts medievals més representatius de les terres valencianes pel que perdre's pels seus carrers és viatjar a una altra època.
Una parada per a gaudir de la gastronomia
Com tot no anava a ser passejar i observar els monuments i racons d'Ontinyent, caldrà fer una parada per a agafar forces i que millor que gaudir de la gastronomia local. La dieta mediterrània tradicional és la base dels seus plats que estan fortament lligats a la fèrtil terra i als embotits d'Ontinyent són famosos ben regats amb els excel·lents vins i els olis d'oliva de producció autòctona.
Del que no es pot oblidar un és dels dolços artesanals, com els rovells d'ou al fondant o els pastissos de moniato.
En moltes ocasions la gastronomia funciona per èpoques de l'any i festivitats i a Ontinyent no anava ser diferent. Exemple d'açò és el dia de Bou on en totes les cases es prepara la típica cassola al forn o bé en temps de Fira, toca la coca de trossos amb embotit, pebrassos, cansalada i carxofes. Cal assenyalar que la resta de l'any també es poden trobar i delectar-se amb les exquisides coques salades, la més habitual la de pebrot i tomaca.