Lluitadora des de sempre, Mónica Oltra es defineix com a una rebel amb causa. Però des de fa dos anys a més pot resoldre els problemes dins del Govern del Botànic. Hui parlem amb la Vicepresidenta de la Generalitat Valenciana i Consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives. La nostra terra ha canviat molt en estos dos anys i un exemple ben clar són els serveis socials.
1.200 persones al mes i ja més de 30.000 persones han entrat en el sistema de dependència. Són xifres de rècord si les comparem amb l'anterior Consell. Com s'han aconseguit estes xifres?
El primer que férem va ser un diagnòstic en arribar a la Conselleria d'Igualtat i Polítiques inclusives perquè el sistema de dependència es trobava absolutament abandonat en governs anteriors.
Per a fer-nos una idea durant l'any 2013, no es feren expedients nous, va haver-hi una paràlisi total i de fet els professionals de l'àmbit l’anomenen "el año del hambre" perquè va ser una desfeta. En concret, nosaltres trobàrem quasi 46.000 persones en llista d'espera.
Enfront d'això, nosaltres férem un pla de xoc que suposava aproximadament incloure en el sistema 1.200 persones al mes per a acabar amb la llista d'espera entre 3 ó 3,5 anys i ho vàrem fer amb dificultats afegides. Una d'elles va ser que teníem una cessió il·legal de treballadors dins del sistema de dependència que encara estem arreglant i estem substituint estos treballadors per funcionaris.
Per una banda el que hem fet és canviar tot el sistema de dependència, canviant-lo d'arrel. Nosaltres teníem 18 persones valorant quan entràrem i ara tenim 450 persones formades per a valorar. A més, ho hem traslladat als municipis i hem reforçat els equips de base. Tot això van ser decisions que vàrem prendre de manera simultània. Així hem quadruplicat el pressupost per als ajuntaments pels serveis socials de base i suposa quadruplicar les plantilles.
També, hem format a la gent per a què puga valorar i hem reforçat els serveis centrals per alleugerar la resolució final a través d'un decret que va eixir en maig d'enguany. Este decret ordena el que és l'itinerari des que una persona la sol·licita fins que li la donen amb l'objectiu de final de legislatura de complir la llei de dependència. No sembla un objectiu molt radical i molt subversiu perquè és una llei que porta en marxa més de 10 anys i volem aconseguir que en este territori es complisca.
És un tema patent que la nostra terra pateix un infrafinançament endèmic i a més a açò s'afegeix un Ministre Montoro que atorga al FLA per criteris arbitraris. Què pot fer el Consell davant esta situació d'infrafinaçament completament injusta per als valencians i valencianes?
És un tema que es ve arrossegant des de principi de la nostra autonomia l'infrafinançament endèmic que pateix esta comunitat. Crec que no és una qüestió de què pot fer este Consell sinó que podem fer com a societat valenciana.
Nosaltres ens hem de plantar com a societat, hem de donar un missatge ben clar i és que no volem ser ciutadans de segona. Quan ací, no s'està complint la Constitució. En concret perquè diu que s'ha de tindre suficiència de finançament per a poder abordar els serveis bàsics i garantir els drets. En eixe sentit, ací a la nostra Comunitat no és constitucional perquè estem patint eixe infrafinançament i per tant, el que s'està fent és trencar la igualtat de drets dels ciutadans. Una persona que viu ací no té les mateixes oportunitats ni drets que una altra que viu en un altre territori que sí que està ben finançat.
Això és injust i això va en contra del marc constitucional. Pense que s'ha de fer una gran expressió social, liderada a més per la societat civil, els sindicats, la patronal, les universitats, tots, han de liderar una gran expressió popular que diga ja n'hi ha prou, fins ací hem aplegat.
No volem ser mai més l'última comunitat, sempre l'última i en molta diferència amb les primeres. Esta és una expressió popular que el Consell recolzarà i allí estarem i seguirem reivindicant enfront del govern d'Espanya que no pot ser que el FLA siga un instrument discrecional del Ministre sinó directament arbitrari.
El FLA ha de tindre els seus temps, ha de tindre les seues normes, i no pot ser que quan ací governava el PP en abril havien arribat 2.600 milions d'euros, i a nosaltres ens vàrem tindre mossegant-mos les ungles fins al mes de juliol. Això no pot ser perquè és arbitrari i perquè falta lleialtat institucional i perquè el govern d'Espanya ha d'entendre que no és el govern dels del PP, és el d'Espanya.
Per tant, ha de relacionar-se amb la resta de governs siguen del color que siguen des de la lleialtat i no afavorint els interessos de l'oposició d'ací. Ací vénen els Ministres i el President Rajoy i es reuneixen amb els membres de l'oposició i no vénen a reunir-se amb els consellers o consellers o amb el President de la Generalitat.
Jo quan vaig a un Ajuntament em té igual qui estiga al davant de l’alcaldia. Jo amb qui em reunisc és amb l'alcaldia, siga de Compromís, siga del PSPV-PSOE, siga del PP o siga d'un grup independent perquè la meua obligació com a Consellera i com a Vicepresidenta és reunir-me amb la persona que està al capdavant d'eixe ajuntament. Però això el PP no ho entén i no ho han entés mai.
Això ho notàrem quan entràrem ací. Una de les primeres visites va ser a Alacant i els funcionaris ens preguntàrem si avisaven al grup Compromís i nosaltres ens vàrem quedar estupefactes i vàrem dir no. Nosaltres vàrem dir que avisaren a Alcaldia i jo després sempre faig el prec que avisen a tots els grups polítics i si tenen a bé, jo em reunisc amb tota la corporació per a què tots els grups puguen opinar, informar-se, criticar, propostes, etc.
Jo entenc que al final et reuneixes amb tota la corporació del municipi que al cap i a la fi és el que la gent ha votat.
Un tema que ha utilitzat molt l'oposició ha sigut el decret del plurilingüisme. Fins i tot s'ha utilitzat per a intentar dinamitar a una persona, en concret, el Conseller Marzà. Parlem d'un Conseller que en concret és docent. Per què creu que desagrada tant este decret a l'oposició?
Si efectivament el Conseller Marzà, com diu el refrany, "el que ha sido cocinero antes que fraile, sabe siempre lo que pasa en la cocina". El Conseller Marzà ve del sistema educatiu, és docent. Això fa que conega molt bé les necessitats que té l'educació valenciana i crec que s'està treballant fantàsticament des de la Conselleria no només en el gran objectiu de la dignificació d'infraestructures perquè no quede cap centre educatiu que estiga en barracons.
Ací del que estem parlant independentment de l'instrument és que quan nosaltres arribàrem al Govern, hi havia un 99% de xiquets i xiquets que quan acaben la seua etapa obligatòria d'educació dominen el castellà, un 33% que domina el valencià i un 6% que domina l'anglés. Això són les xifres del fracàs.
Aleshores des de la Conselleria es pregunta als experts què hem de fer perquè quan acaben les etapes educatives obligatòries tots els xiquets i xiquets del nostre territori dominen perfectament valencià, castellà i anglés i a més sense haver d’acudir a acadèmies privades perquè ahí poden acudir els que tenen diners i els que no, no. Este és l'objectiu que es posa damunt de la taula i sobre eixe objectiu, s'elabora la normativa.
El PP sempre ha fet del valencià al nostre territori un camp de batalla i de l'educació un camp de batalla. El PP no sap fer oposició des de la crítica constructiva, des de la proposta i només sap fer oposició confrontant a uns valencians a uns altres i generant crispació social.
Eixa manera de fer política des de la crispació no és un bon camí i n'hi ha territoris a Espanya on ho estem veient, on eixa crispació al final parteix la societat en dos i això no és bo però el PP no coneix una altra manera que no siga la confrontació, la crispació, la violència política i verbal.
Pense que ells tenen un problema amb el valencià que haurien de fer-s'ho vore perquè el valencià no només és la llengua co-oficial segons l'Estatut d'autonomia sinó que a més és la llengua pròpia del nostre territori i això ho diu l'Estatut de 2006.
Nosaltres estem intentant que tots els nostres xiquets i xiquetes dominen les dues llengües oficials i dominen l’anglés perquè és important saber anglés.
Bloc 2:
Oltra: "Tinc més dies dolços que amargs"
El passat mes de Juny el Conseller Soler va destacar que un dels canvis fonamentals d'este govern del Botànic ha sigut en els serveis socials. Sobretot si tenim en compte que en el Consell de l'era del PP les polítiques socials estaven baix mínims. Quin balanç fa de la seua Conselleria en estos dos anys?
El Conseller Soler té raó en què el més abandonat eren les polítiques socials. Estaven per sota de la mitjana en tots les anàlisis. Per exemple el que hem fet en 2 anys és augmentar el pressupost d'esta Conselleria i ja estem en 1.000 milions d'euros. Les xifres de dependència parlen per si mateixa.
En 2 anys més de 30.000 persones estan dins del sistema, hem reduït la llista d'espera en 16.000 persones, hem reordenat el sistema de protecció de menors i hem apostat per l'acolliment familiar, hem presentat el projecte de llei de joventut que a més era una reivindicació dels consells de joventut i també de les entitats associatives de la gent jove.
També, hem aconseguit un territori lliure de la patologització de la transsexualitat i en este moment la llei trans ja està aprovada i atorga drets a les persones trans. Per altra banda, hem aconseguit que les persones en diversitat funcional disposen de més places residencials i en centres d'ocupació.
En violència de gènere, hem aconseguit augmentar el pressupost i les xifres que estan demanant les associacions feministes així com els seus recursos. Hem dignificat el recurs de dona 24 hores que s'ha traslladat a un immoble digne i no al lloc on estava que era fosc i trist per a tractar a dones que el que necessiten és un poc de llum en la seua vida igual. Estem a punt d'obrir un centre a Torrevieja abans que acabe l'any. A València anem a tindre un centre recuperació integral i un centre d'emergència.
El que ens hem plantejat és que a final de legislatura totes les ciutats de més de 100.000 habitants tinguen un recurs per a les dones en situació de violència de gènere.
La meua Conselleria és la Conselleria de la vida perquè tractem totes les edats, totes les circumstàncies .
En estos dos anys, quin han sigut el moment més dur per a Mónica?
N'hi ha moments durs, cada volta que maten a una dona és un moment molt dur i són eixos moments en què la rabia et pot i has de fer el minut de silenci i te n'adones que en esta societat queda molt per fer.
La gestió de tota la reordenació dels centres de menors va ser un moment difícil però també quan arribàrem i ens donàrem compte de fins a quin punt estava de mal la dependència, la discapacitat, la renda garantida de ciutadania, que ha d'ajudar a les persones. En Castelló i Alacant ja estem al dia i en València hem avançat molt.
És de veres que hi ha hagut moments molt difícils però també hi ha hagut moments molt dolços en esta Conselleria. Quan visites un centre i veus la cara de la gent o en Xàtiva quan vàrem obrir un centre per a malalts mentals i et lligen una carta d'agraïment, se't posen els pèls de punta o també quan la gent t'escriu cartes diàriament agraint el que s'està fent. Són xicotetes coses però que afecten tota una estructura familiar quan has resolt la situació crítica d'una família, no només afecta una sinó a tot el seu voltant familiar.
És bonico. Jo tinc més dies dolços que amargs.
Quins són els grans reptes d'esta Conselleria i d'este Govern per a la segona meitat de legislatura?
Efectivament queden moltes coses per fer perquè ací també hem de treballar amb les expectatives de la gent. A nosaltres no ens donaren una vareta màgica i com fan les fades on hi ha barracons que hi haja un col·legi.
A banda dels tràmits de l'administració que són extremadament lents i esta sí que és una cosa que resulta molt frustrant, canviar una inèrcia de 20 anys també és difícil. Com a repte de la nostra Conselleria queda una llei fonamental i és la reforma dels serveis socials. És a dir, que totes les mesures que estem duent a terme queden blindades per una llei. D'esta forma, tornar a posar en valor els serveis socials dels municipis i el que suposa caminar cap a uns serveis socials universals i no assistencials o caritatius com estaven conceptuats en el passat. És a dir, que els serveis socials siguen eixa tercera pota inqüestionable de l'estat del benestar com és educació o és sanitat.
Per tant, que en la mentalitat de les persones estiga clar que en qualsevol moment podem fer servir els serveis socials del seu municipi. Ningú pensa que quan va a la Sanitat és un bicho raro, en el cas dels serveis socials ha de passar igual.
La resta de Conselleries també han marcat una sèrie de prioritats. En Educació, diria la llei d'educació és fonamental; en Agricultura, medi ambient i canvi climàtic, condicionats per les polítiques passades eixe pla de residus que ha de ficar ordre en la gestió de residus en la nostra Comunitat i que a més no només és una vocació per fer polítiques ambientals sostenibles sinó que també és un objectiu de crear ocupació; en Economia tot el pla de reindustrialització de la Comunitat Valenciana que ja està donant fruits.
Som la Comunitat autònoma que més llocs de treball industrial està creant i s'està notant eixe treball que s'està fent de llevar la burocràcia per a què la gent puga posar empreses en marxa ací. A més també ser atractius per a què empreses internacionals s'instal·len al nostre territori, hem desbloquejat temes com Parc Sagunt que portava més de 8 anys embarrancat i l'anterior govern no va saber gestionar.
Per altra banda, la Conselleria de transparència té grans reptes amb eixa inseguretat que suposava la corrupció. És a dir, quan una empresa vol instal·lar-se al nostre territori, ha d'estar segura que ací ningú li va a demanar mordidas i que no hi ha impostos en B.
Bloc 3:
Oltra:"El PP fa oposició igual que governava des de la prepotència i des de l'agressivitat verbal"
Vosté ha estat molts anys a l'oposició defensant causes com el Cabanyal o la injustícia de l'accident de metro de València. Ara estem veient una nova forma de fer oposició. Pensa que s'està creuant la línia personal?
El PP fa oposició igual que governava des de la prepotència i des de l'agressivitat verbal, des de aqui mando yo, no escoltar a l'altre. Ara fan el mateix però des de l'oposició. De fet, tenen la llengua més llarga que la memòria i critiquen coses que varen fer ells i nosaltres estem arreglant.
A mi em sembla que s'enganyen en la forma de fer oposició perquè jo crec que quan un partit perd una tercera part dels vots és un missatge molt potent i és que no volen esta manera de fer política que és de la prepotència.
La corrupció no es va instal·lar ací sense més i un dia ens vàrem alçar i ens vam tornar bojos. La corrupció s’instal·la quan un governa des de l'abús de poder i des de la supèrbia i des d'eixa manera de pensar que una persona té la veritat absoluta i no la tenim. Es practica una oposició fins i tot passant la barrera de la cosa personal com per exemple des de criticar l'aspecte físic, qüestions familiars, etc.
Un dia ja li ho vaig dir a la senyora Bonig en un tuit quan ella havia dit que jo m'havia anat amb els meus fills a Palestina de vacances. Com si a mi s'ocórrega anar-me'n de vacances a Palestina i damunt amb els meus fills a moure'm en un cotxe blindat! És el destí paradisíac per a qualsevol xiquet o xiqueta.
Ja li vaig dir que per favor respectara a les persones que havíem decidit ser mares i que no traspassara eixes línies personals perquè això és lleig però ells tenen eixa manera de fer-ho i jo crec que la gent els passarà factura i eixa és una manera de fer política que no respecta el rigor, els arguments, el diàleg.
Estem en un moment en què els mitjans de comunicació han patit molt la crisi i en una carència de mitjans importants per a poder fer eixa tasca de contrastar i de qüestionar. Jo crec que quan una persona diu alguna cosa, siga en el govern o en l’'oposició, el més normal és verificar-ho i contrastar-ho.
Ells llancen xifres falses, asseveracions perquè pensen que així trauran rèdit quan jo crec que encara falta que es penedisquen i demanen perdó per tots els diners que han furtat, per totes les persones que deixaren abandonades en uns graus d'extrema vulnerabilitat, persones en dependència, sense faena, les més vulnerables i unes retallades que han causat molt de patiment a les persones mentre en l'altra mà furtaven i saquejaven els diners públics.
Això és una cosa que la gent sap i que no van a oblidar tan fàcilment per moltes mentides o crits que peguen des de l'oposició.
La societat valenciana va patir un tancament molt dolorós, la RTVV. La pregunta del milió: Vorem À Punt enguany?
Això s'hauria de preguntar al Consell Rector. El Govern ens hem mantingut al marge de la posada en marxa, més enllà de posar els mitjans i el pressupost, però ens hem mantingut al marge i crec que ha sigut una bona decisió.
Hem fet que la llei isquera de les Corts i no anàvem a fer des del govern el projecte de llei perquè nosaltres tenim una vocació. És que esta televisió i esta ràdio siguen de tots els valencians que no passe com en el PP que era la ràdio i televisió del PP i del govern del PP.
Nosaltres volem que siga una ràdio i una televisió de tots els valencians i valencianes on totes les maneres d'opinar tinguen cabuda, on la línia informativa siga una línia al marge del poder que establisquen el propis professionals periodistes sense ingerències governamentals i partidistes.
Per això, vàrem dir mans fora de la posada en marxa dels nous mitjans de comunicació públics valencians i volem ser coherents en este principi.
Molts mitjans de la dreta mediàtica i per descomptat, partits de l'oposició no donaven un duro per un govern de coalició. Ara ja han passat dos anys i el que està clar és la bona sintonia que hi ha entre el President Ximo i vosté. Ara la Comunitat és un referent en transparència, es gestiona millor tot i no rebre el que ens correspon i els servies socials per fi ocupen el seu lloc. Quin és el secret d'este govern del Botànic?
Jo crec que no hi ha massa secrets. És de veres que gestionem millor, perquè el finançament no ha canviat i hem avançat molt en polítiques i hem millorat la vida de les persones, de milers de persones, i tenim el marge de la millora de la gestió i que no es furta.
Nosaltres no tenim més diners que els governs anteriors però els que tenim, els gestionem millor i no es furta que això també s'està notant. Els diners que no es furten, estan per a les polítiques de la gent.
Nosaltres vàrem fer una cosa molt intel·ligent i és la fórmula del mestissatge. Això significa que tot el govern en totes les conselleries i en tots els departaments està barrejat tant persones del PSPV-PSOE com persones de Compromís. De manera que si el primer escaló és d'una persona de Compromís, el segon és del PSPV-PSOE ...
Això provoca que tot el món sàpiga el que fa tot el món i no hi ha compartiments estanco que un conflicte entre dues Conselleries no és un conflicte entre dos partits. Jo he vist dues persones d'un mateix partit discutint però a vegades passa però no és un conflicte entre partits i en tot cas és un conflicte entre conselleries. Això genera un sentiment corporatiu molt important. Després tenim molt bona relació personal els deu i és de veres que el President Ximo i jo tenim una sintonia molt especial i això també ajuda.
Tenim molta empatia, molt de contacte, tenim contactes personals fora de la gestió política i podem anar-nos una nit a sopar i xarrar de les nostres famílies i això pareix una ximpleria però no ho és. Nosaltres ens hem treballat els afectes i en treballar-los, això solidifica molt i això cridava molt l’atenció al principi.
Eixa manera de treballar-nos els afectes ha fet que siga un govern molt sòlid, amb molta confiança entre nosaltres i molta admiració mútua entre els 10 i òbviament amb el President, tenim una relació molt afectuosa.
A banda és bonic perquè a l'anterior govern hi havia consellers que ni es parlaven i això condicionava molt la política perquè fins i tot les competències es repartien per qui es parlava en qui. Això ara no passa i tenim una molt bona relació però no vol dir que sempre estem d'acord en tot però es gestiona molt bé la diferència i es fa des de l'afecte. Ara fa un mes que no veig a alguns consellers i tinc ganes de vore-los i donar-los una abraçada
Bloc 4:
Oltra: Quan estava en l'oposició l'únic que podia fer era visibilitzar una situació injusta i ara puc resoldre-les"
Com li ha canviat la vida a Mónica Oltra en trobar-se al capdavant de la Vicepresidència i de la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives en estos 2 anys?
Jo treballava moltes hores en l'oposició i em recorria molt tot el territori. Pense que no és un tema quantitatiu sinó que ho encares de manera diferent la responsabilitat. Quan estava en l'oposició l'únic que podia fer era visibilitzar una situació injusta i ara puc resoldre-les i això et canvia per complet l'angle.
La causa és la mateixa, combatre les injustícies i millorar la vida de les persones perquè jo sempre ho he dit, sóc una rebel en causa abans en l'oposició i ara com a vicepresidenta però la manera d'encarar-ho és diferent.
Abans podia visibilitzar-ho i resultava moltes vegades frustrant perquè no podia arreglar-ho i ara puc visibilitzar-lo i arreglar-ho. Això en realitat a mi m'ha generat molta satisfacció personal. Crec que este canvi de possibilitats m’ha generat molta més satisfacció i et retribueix personalment el fet d'arreglar la vida de moltes persones.
He aprés molt estos dos anys, tinc molt més coneixement de com funciona un govern. De fet, probablement ahí li va faltar una tasca pedagògica a l'anterior govern que no sabien transmetre-ho.
Jo intente fer una pedagogia de les dificultats que ens trobem, de la carència de mitjans i de la carència de persones a l'administració del cos de funcionaris i funcionàries.
En l'altre costat està la impossibilitat de desconnectar, sempre has d'estar connectada. Quan estàs en l'oposició pots dir esta setmana desconnecte, però quan estàs en el govern no pots. A més quan tens una responsabilitat com la meua la vicepresidència perquè jo em torne amb el President quan ell no està, estic jo en funcions de Presidenta i per tant la desconnexió és complicada.
Vorem una reedició Pacte del Botànic en una nova legislatura?
Jo crec que sí perquè és molt necessari i en quatre anys no s'arregla el desastre de 20 anys. Així és que jo crec que anem a reeditar en el 19 este govern perquè és un govern que la gent a més se sent ben representada.
Ja es comence a notar i molt a peu de carrer els canvis que estem fent. Ara la gent arribarà a sa casa i tindrà els llibres del programa Xarxa Llibres, molta gent ja no té als xiquets en barracons, molta gent ja té al seu familiar dins del sistema de dependència i estan cobrant les ajudes, molta gent ha trobat faena a través del programa Avalem, la gent jove està treballant als ajuntaments a través de l'Avalem Plus i molta gent té la possibilitat de tornar a través del programa de Retorn del Talent. Molta gent té una vida millor ara que abans i això ja s'està notant.
Un desig de Mónica Oltra per als pròxims 2 anys que li agradaria que es fera realitat.
El desig seria que la política i el nostre autogovern serviren per a fer-li a la gent la vida més fàcil. Necessitem els mitjans però la capacitat de treball i la voluntat ja la tenim i només falta que tinguem eixe finançament i la regulació del deute i també que el Govern del Botànic tinguem sempre esta mirada humana i humanitzadora de la política, este és un desig més íntim.