Rafa Company no pot dissimular la seua procedència, un barri autèntic com és el barri del Cabanyal. A mitjan noranta va començar la seua trajectòria en el Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat. Va ser sigut director i subdirector del MuVIM i coordinador tècnic del Gabinet Valencià de Numismàtica en el Museu Prehistòria de València. A més, és Llicenciat en Geografia i Història, especialitzat en la secció Història de l'Art, per la Universitat de València (1985), i Tècnic Superior de Serveis Culturals de la Diputació de València des de l'any 2000. Així mateix, en les adreces del MuVIM per Román del Carrer, Juan Varela i Joan Gregori ha estat al capdavant del Departament d'Educació. Però la seua destinació estava escrita, el passat octubre, més d'una dècada després, va tornar a ocupar el seu lloc de director del MuVIM amb la intenció de donar-li estabilitat i projecció al museu.
És la segona vegada que està com a director, després de dos anys en el càrrec quines diferències veu entre una etapa i l'altra?
En la primera etapa va haver-hi dos períodes molt diferents, un ho recorde amb absoluta emoció positiva, va ser tota l'etapa del projecte de conformació original que realment va significar un gran esforç i alhora era com un gran repte. Tenia totes les il·lusions que significa engegar una iniciativa de grans dimensions i tot el que nosaltres volíem que fora la transcendència social del museu. Després realment no es va poder dur a terme íntegrament i va haver-hi una etapa que va conduir al fet que jo prenguera la decisió de dimitir. Però sí que hem d'insistir en eixa diferència, va haver-hi una etapa fundacional que recorde de la millor manera i va haver-hi un segon moment que les discrepàncies es feien públiques en l'àmbit mediàtic i em van conduir a prendre aquesta decisió.
En aquesta segona ocasió, han passat moltes coses, però, sobretot, els anys i també el museu té tota una trajectòria i hem d'assumir que moltes coses del passat són magnífiques i les hem d'incorporar a l'etapa nova. Per tant, veníem amb idees específiques o privatives, però també és cert que amb el pas dels mesos hem pogut completar aquestes idees nostres amb una revisió d'iniciatives d'etapes pretèrites.
Quines coses estan recuperant d'èpoques anteriors?
Hem engegat de nou el tema de fotogràfica i tota la qüestió d'activitats culturals complementàries amb independència d'alguns matisos, s'ha intentat mantenir està oferta, ja que és molt important. Perquè, encara que som un museu que pertanga a la Diputació de València i tinguem una relació privilegiada en les comarques amb exposicions temporals, nosaltres som equiparables pel que fa a la dació de serveis i el que significa el centre cultural de la beneficència que no solament és un contenidor museístic, sinó que també és un contenidor d'activitats culturals de diferent naturalesa. Nosaltres açò l'estem fent perquè volem ser una referència d'activitat cultural per a una sèrie de barris de la ciutat que, en cas contrari, no tindrien eixes possibilitats.
Un dels seus objectius era convertir el MuVIM en UN Centre de Cultura Contemporània, hi ha hagut una evolució cap a aquesta meta en aquests dos anys?
Nosaltres sempre hem defensat que com més seguim actuant de manera positiva en la cultura de València millor, i per tant és obvi que som un Centre de Cultura Contemporània sense que açò signifique que no reconeguem el caràcter de ser centres de cultura contemporània a instàncies dels qui estem germanats com l'IVAM o el centre del Carmen.
En la nostra remodelació d'exposició permanent com en la programació d'exposicions temporals, com en els tallers didàctics que es programen, no estem fallant i crec que estem fent un gran treball per a ser un gran Centre de Cultura Contemporània.
Què és el que defineix a aquest Centre de Cultura Contemporània?
No és solament un museu que fa exposicions. És fonamental açò. Si nosaltres ens limitàrem a ser un museu que té una permanent i unes temporals, evidentment, la gent que treballa ací tindria la vida menys alterada, però no estaríem complint la situació que tenim encarregada o que hem assumit que tenim encarregada.
Nosaltres considerem per tots els punts, que és imprescindible que, més enllà de les activitats tradicionals, els museus siguen capaços d'oferir molt més. I per aixo també fem aquest treball, tenim en compte la falta d'infraestructures culturals a la Comunitat Valenciana i que el nostre públic s'ha acostumat a trobar en el MuVIM eixa referència que va més enllà de la sola exposició.
No ens reconeixeríem com a tal sense que la gent sabera que en el MuVIM va a trobar més que una exposició a l'ús i per això crec que ens veuen com un museu diferent. Nosaltres no necessitem etiquetar-nos perquè la gent sap qui som. El caràcter de reconeixement social del museu s'obté a través del públic que ve a visitar-ho perquè som un museu amb independència que siguem tot la resta.
Quins punts destacaries des de la nova etapa del 2015 fins al dia de hui?
Crec que hi ha un punt d'inflexió que és la inauguració de l'exposició de "La Modernitat Republicana" perquè era una exposició ideològicament compromesa, que no vol dir ideològicament sectària, en la qual nosaltres pensem i seguim considerant que ha sigut una memòria del que va significar la república. Creiem que la manera en què vam fer la reivindicació d'eixe moment històric, les formes que utilitzem, entre altres qüestions, va obtenir una resposta demogràfica formidable. Eixa receptivitat que trobem ens va assenyalar el camí. En el MuVIM podem parlar de tot i hem de controlar de quina forma ho fem, però eixe és el punt d'inflexió.A partir d'ací vam poder comprovar que hi havia públics que es reconciliaven amb el MuVIM. Com el temps ha passat, també hi ha una generació a la qual és necessari arribar, la gent jove. Cal convéncer-los que val la pena viure una experiència en directe que va molt més enllà de la realitat virtual.
Amb l'aposta de "València en vinyetes" hem pensat en la possibilitat que determinades edats més joves puguen decidir lliurement passar una part del seu temps amb nosaltres. Hem de ser una oferta atractiva per a persones que poden decidir quedar-se a casa o incloure'ns en el seu temps, nosaltres volem estar present en el seu servei i volem que sàpien que el MuVIM és l'espai que té com a motor el món de les idees. És alhora un museu diferent i per això val la pena que vengen a veure-ho.
No crec que estiguem fracassant n'està iniciativa, sinó que estem en l'ambient de moltes persones. És un museu de geometria variable, és a dir, a vegades satisfem al 100% la voluntat d'alguna gent i a vegades no, i fem exposicions que tenen molts públics possibles. A vegades sí que tenim clar el que volem i anem a un nínxol molt determinat.