Què és el que podrem gaudir en el Casino Cirsa?
Podrem gaudir un poc de tot. Interpretarem cançons de tot tipus, de Los Secretos sobretot però també d'Antonio Vera, dels 80, cançons meues... d'una manera o una altra gaudirem una estona de bona música. Cap concert és igual i el d'este divendres serà especial, passarem una nit molt bona i serà una nit irrepetible.
Després de tota una vida damunt d'un escenari... Et quedes amb un escenari íntim o els grans concerts?
Cadascun té el seu encant. En els grans concerts estàs més protegit amb la banda, no estàs solament en l'escenari,.. però tal com estan les coses amb les contractacions, el complicat que està el món de la música, la veritat és que cada vegada tinc més concerts sol o en duo malgrat tenir un grup propi. Quan estàs solament és més dur doncs fas com d'home orquestra però té el seu encant perquè eres tu qui marca el ritme de les cançons, notes al públic més proper, se sent tot més... la veritat és que els millors concerts que he realitzat han sigut en acústic, en 'petit comité'.
Encara sent eixos nervis en pujar a l'escenari...
Sí, sí... per descomptat si no els sentira, seria un mal senyal. Crec que ens passa a tots. Estem nerviosos abans d'eixir, quan puges a l'escenari i comproves que tot sona bé, que no s'acobla (eixa és el meu malson) tot va rodat, els nervis desapareixen i gaudeixes al màxim.
Què sent quan penses en les pàgines de la història de la música espanyola que has escrit al llarg de la seua trajectòria?
Són molts records els que acumules des que comencem. Quan penses que hi ha cançons que porten quasi 40 anys sonant, que són vàries les generacions que han crescut escoltant-les i que se segueixen emocionant en escoltar-les... la veritat és que et posa els pèls de punta. Les seguisc cantant i interpretant i resulta molt emocionant. Són temes que han passat a la història i que han passat la barrera del temps. Als meus concerts ve gent de la meua edat però també els seus fills o néts. Són diverses generacions que han crescut amb Los Secretos i açò és molt emocionant perquè amb les teues cançons es van enamorar, van plorar...
Durant una època va abandonar el món de la música... A què et va dedicar?
Durant este temps que vaig estar fóra del món musical vaig fer diverses coses però sobretot recuperar-me de l'accident de moto que vaig tenir i que em vaig trencar els dos braços i les dues cames. Després de la rehabilitació vaig posar un estudi d'enregistrament, vaig estar produint coses que em van servir per a aprendre molt sobre este món. Em vaig ajuntar amb Enrique una altra vegada per a col·laborar amb el disc que anava a fer amb Los Problemas i va ser quan va morir. I a partir d'eixe moment vam fer la gira d'homenatge i vaig començar amb la meua banda, fent el que em venia de gust sense dependre de ningú i és en el que estem.
Com va canviar la teua percepció del món de la música després de les dures situacions viscudes en este món musical i el fet d'haver editat discos?
Amb el pas dels anys t'adones de com és este món i la percepció va canviant. Jo no era un músic que tocava amb els altres. El meu món en la música era Los Secretos i tenia un paper molt específic i era tocar la guitarra i cantar els cors. Amb tot vaig evolucionar i finalment em vaig llançar a fer-ho pel meu compte. El meu primer concert va ser el la Sala El Sol, igual que amb Los Secretos, va ser l'any 2000 i vaig reprendre la meua carrera d'una altra manera, a la meua bola, sense discogràfica, sense manager... i la veritat és que ha valgut la pena. Estic molt orgullós d'açò.
Què sent en reviure la música de Los Secretos?
Són molts sentiments doncs cada cançó tenen una història, té un moment de creació i tot açò et ve a la ment. Estàs cantant-la i tot t'influeix. Intente transmetre-ho en cadascuna d'elles, cantar amb el cor i intentar que el públic senta el mateix. No es tracta de cantar-les sinó de transmetre un moment de la història, de la vida, uns sentiments...
Com ha sigut el fet de reviure tothom que envolta a Los Secretos amb l'enregistrament del documental?
Normalment en este tipus de coses es pot trastocar o remoure la història, ja ens va passar amb un llibre sobre Enrique en el qual van traure coses de context. No obstant això, este documental va ser molt emocionant, està fet amb molt criteri i amb molt bon gust. Va ser emocionant retrobar-te amb companys del col·legi, professors, gent de l'època... La veritat és que estem molt contents amb el resultat, és un documental molt digne i molt recomanable de veure.