La Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament rural ha viscut una setmana molt intensa: segon brot detectat del Xylella, destitució del director de Vaersa i molt atents als incendis a la nostra terra. Hui parlem amb la Consellera d'Agricultura i Medi Ambient, Elena Cebrián de tot el nou model productiu que afronta com a principal repte dels pròxims 6 mesos i també per descomptat, de la resta de temes d'actualitat.
Comencem amb el balanç que hem viscut este cap de setmana del Govern del Botànic a Ademús on s'han anunciat els nous reptes de cadascuna de les Conselleries. En concret, parlem del nou model productiu de la Conselleria d'Agricultura. En què consistirà?
És una línia de treball que encaixa en eixe canvi del model productiu que està previst en el Botànic. Nosaltres creiem que per al sector agroalimentari, no només el sector primari, sinó també tota indústria xicoteta o mitjana, era necessari donar-li un impuls en eixa línia. Per això, este objectiu és per a 6 mesos però en realitat és per a encetar una línia de treball que continue més endavant i siga reforçant-se i cree noves línies de treball dins de les 3 principals:
-En primer lloc, la investigació. Reforçar sobretot en matèria de personal la capacitat investigadora de l'IVIA. Hem tret una oferta pública d'ocupació que eixiran 19 investigadors. Hui en dia només n'hi ha 15, d'una plantilla prevista de 55.
Este és un dels casos que hem trobat a l'IVIA que estava totalment buit d'investigadors i ells són els que tiren de projectes, europeus, internacionals, etc. Per això, creiem que la primera línia era treballar a reforçar eixa capacitat investigadora i també tot el treball que estem fent de personal per a consolidar de l'IVIA. Encara no hem acabat però és una prioritat i per exemple, en matèria de Xylella, l'IVIA és laboratori nacional de referència per a malalties bacteriològiques en plantes i necessita reforçar eixe equip.
-La segona línia d'este objectiu és la innovació, és a dir, el nexe entre la investigació i l'aplicació. L'impulsarem a través de convenis amb les universitats públiques valencianes i sobretot, en línies de treball molt importants com són la qualitat diferenciada, la sostenibilitat, l'adaptació al canvi climàtic, etc.
-En tercer lloc, l'última pota que hem detectat que faltava era la transferència del coneixement, de la tecnologia. Hem recuperat el servei de transferència i a través d'este servei estem durant este any, tot i que l'objectiu és, complir en el segon semestre, fent moltíssimes activitats formatives destinades a professionals del sector, a gent que vulga incorporar-se a l'activitat agrària i estimen que entre 4.000 i 5.000 persones seran ateses en estos cursos. A més són cursos molt innovadors: agricultura ecològica, ramaderia extensiva, escola de pastors, un programa d'agricultor-tutor, és a dir, de gent del camp que puga transmetre els seus coneixements.
Parlem de la destitució del Director de Vaersa. El govern del Botànic s'ha enfrontat a la gestió de moltes empreses públiques amb importants despeses per una mala gestió. Com es troba en estos moments Vaersa?
La situació a Vaersa és el resultat de 20 anys, sobretot dels últims 10 anys, de mala gestió, d'una falta de cura en la gestió, d'un sobredimensionament de la plantilla, de la falta de rigor i Xserietat en el tracte als treballadors. En primer lloc per la inexistència d'una RPT, és a dir, una relació de llocs de treball, aprovada en 2006 i portava a una forma de contractació i gestió de personal erràtica i al mateix temps s'estava buidant la Conselleria de personal propi.
Des del nostre punt de vista, s'estava malbaratant i malgastant els recursos públics tant els de la mateixa Conselleria com els que havia de gestionar-se dins de l'empresa pública. Per un altre costat, és una empresa pública que té grandíssims professionals, gent molt experta que porta treballant molts anys que fan bé la seua feina i tenen ara mateix una situació laboral molt complicada, molt injusta en molts casos.
Això és una complicació que hem de tractar. Hem intentat adequar eixes formes, de moment l'estructura que tenim d'empreses públiques és molt rígida i fica molts problemes. Per això estem treballant d'una manera molt coordinada amb la Conselleria d'Hisenda que estan fent un esforç per reordenar tot el sector públic valencià que són moltes empreses e institucions en problemàtica molt diversa.
En eixe sentit, nosaltres hem de treballar en un model de futur de Vaersa que tinga en compte tot este personal i que tinga una gestió més social, més per les persones, i també pel medi ambient, que siga reforçar eixa capacitat de prestar un servei públic fonamental sense descuidar l'estructura administrativa de la Conselleria.
S'ha confirmat el segon brot de Xylella en la mateixa zona d'Alacant. Quines són les principals mesures des de la Conselleria per a fer front a este repte d'alt risc per a les nostres plantes?
Sí, efectivament és un repte perquè és una malaltia bacteriana molt greu que afecta moltes espècies mediterrànies tant de cultiu com ornamentals. Per això, és una malaltia molt difícil de controlar i molt complicada d'erradicar. Per això, es porta una política des de la Unió Europea i sobretot arran del que va passar en Itàlia que va afectar 200.000 hectàrees.
Des de la Conselleria, estem aplicant en molta contundència les línies estrictes europees, una vegada es va confirmar eixe primer brot. En primer lloc, s'estableix un perímetre de la zona, després s'aplica un tractament insecticida fitosanitari per a evitar l'insecte portador del bacteri. Després, es fa tota l'erradicació de les plantes infectades que és el que hem fet estes dues setmanes passades. A més de la normativa comunitària, nosaltres també havíem reflectit un pla de contingència propi de la Comunitat Valenciana on estan detallats tots els processos. Tenim un comité d'emergència amb personal científic-tècnic que compta amb personal de l'IVIA, de la Universitat i de la Conselleria també. Este és el que avalua totes estes mesures i com es posen en marxa.
Per a nosaltres és molt important la comunicació continua i amb molta transparència amb tot el sector. De fet, des del primer moment, ens hem reunit en ells, hem creat un comité tècnic amb representants del sector i després de tot això, es complementa amb una intensificació de les mesures en tota la zona per a identificar o contenir el brot en eixa zona. És veritat que a finals de la setmana passada, el laboratori de referència va reconfirmar eixe segon brot i està molt a prop del primer (al voltant d'un kilòmetre). Per això, intensificarem en eixa zona tot el seguiment i eixes mesures. També tenim l'ordre d'indemnitzacions preparada, és a dir, tota una bateria de mesures molt contundents per actuar sobretot des del primer moment i en màxima coordinació amb els serveis tècnics i la direcció del Ministeri perquè esta no és una qüestió que entén de límits administratius.
Bloc 2: “Els temps dels boscos no són els nostres i per això hem d’actuar ja per a tindre uns boscos més resistents i preparats”
Segon any amb tot el dispositiu de la campanya de prevenció d'incendis de Stop al Foc. Quines són les novetats d'enguany respecte al primer?
En primer lloc, el que hem fet des de l'any passat i ho intentem cada any és a nivell pressupostari canviar la dinàmica. El primer que vàrem fer és parar els retalls que havia patit la política de prevenció que arribàvem des dels anys 2009-2010 amb un 50% menys que en 2015. Això era molt important parar-ho i al contrari, cada any augmentar un poc eixe pressupost. De fet, des de l'any 2015, hem augmentat un 40% el pressupost i la intenció és continuar per esta via perquè entenem que la política de prevenció en una terra com la nostra és molt necessària. Això es trasllada a un dispositiu de prevenció que són tots els professionals, vigilants que es complementen amb agents mediambientals de la Conselleria que estan en el territori i la presència i detecció primerenca de qualsevol foc és essencial des del primer moment.
A més, ho hem complementat en un canvi d'orientació, hem reforçat molt més les mesures divulgatives. Com és per exemple la de Stop al Foc. Estem actuant i volem continuar en la línia d'evitar les accions humanes que hi ha darrere d'un incendi. Més del 80 % són per causes humanes i en una gran majoria les cremes agrícoles. Per això, estem treballant en dues línies tant en l'extensió del període en què no es poden fer cremes agrícoles com promocionar formes innovadores de tractar eixa biomassa com per exemple en trituradores, xicotetes màquines, calderes. També hem apostat per una campanya intensiva d'informació en urbanitzacions que és una de les zones on més rics pot haver-hi i sobretot per les persones en concret. Quasi ja portem 60 xarrades en zones d'urbanitzacions enguany. També ja s'ha proposat en la mesa forestal la capacitat sancionadora de la Conselleria amb increments de penes.
D'altra banda un complement fonamental per a nosaltres és que la política de prevenció està complementada amb una nova política de gestió forestal sostenible, que té com a objectiu en primer lloc recuperar la capacitat protectora que té el bosc del sòl, de la terra i anar a uns boscos que tinguen la capacitat de resistir millor i de fer front a un foc.
La nostra terra és molt vulnerable a incendis i tenim un alt risc, no només a l'estiu. Durant tot l'any hem d'estar amb la màxima alerta com a conseqüència també dels efectes del canvi climàtic. Per això, és molt important que en esta nova política forestal anem encaminant-nos a boscos més diversos, evitar la uniformitat de pins, evitar que hi haja una sobreplantació de pins.
Per exemple este cap de setmana a Ademús ens hem trobat una sobreplantació de pins que van tindre en primera instància una funció protectora del sòl però ara resulta que s'ha convertit en un monocultiu de pins, el qual té un alt risc d'incendis i suposa més dificultats per als equips d'extinció han d'entrar a treballar en l'extinció.
Per això parlem d'eixes discontinuïtats, un paisatge de mosaic aprofitant també els camps de cultiu que a més ha sigut típic en el País Valencià.A més volem impulsar i afavorir les espècies autòctones que en molts casos no han pogut prosperar precisament per eixa sobreplantació de pins. Totes estes línies de treball que sí que són innovadores són un nou paradigma de la gestió forestal sostenible.
El Consell precisament va anunciar mesures per a un dels incendis d'este estiu que ha sigut sens dubte molt dur. Parlem de l'incendi a Gàtova. Quines mesures ens pot avançar?
Sí que és molt important perquè en este incendi va coincidir com un factor detonant, eixos vents de ponent i les altíssimes temperatures continuades que va fer l'extinció molt difícil i molt arriscada per al personal d'extinció i fins i tot en algun moment per alguna població.
Este incendi té diverses característiques i tenim 3 zones d'actuació. En primer lloc ha afectat camps de cultiu del municipi de Sogorb, ací sí que ja estem preparant projectes per a actuar en camins rurals, accessos, hi ha una antiga bassa de rec que de fet s'ha utilitzat per a captar l'aigua per a la pròpia extinció. Volem restaurar-la perquè s'utilitze per a reg però sobretot també com una balsa d'extinció.
Després està la zona afectada del Parc Natural que va ser en concret la zona nord de la Serra de la Calderona. Hem observat que havia crescut el pi d'una manera descontrolada després dels incendis que va patir eixa mateixa zona als anys 94-95 i sobre el terreny, no s'havia actuat adequadament. Ara mateix necessitem obrir eixos espais en els que hi ha una abundància de pins que estan massa pegats i que no deixen que altres especies puguen créixer i tampoc faciliten precisament l'extinció.
Per això, hem de fer actuacions ací però primerament i a més segons diu la normativa, després d'un incendi el primer o segon any solament cal fer actuacions contra l'erosió, és a dir, no es pot entrar en maquinària en la zona afectada per l'incendi perquè cal pensar que el sòl és com una ferida oberta i després d'un incendi, el sol és molt delicat perquè se li ha llevat eixa capa protectora. Per això, les primeres actuacions que anem a fer ahí és identificar zones on hi ha un risc més elevat d'erosió.
Entre les accions pròpies de Conselleria, està la recuperació de bancals, actuacions de contenció de l'erosió i també recuperació d'aquella flora i fauna on l'efecte de l'incendi no ha sigut tant greu. Esta mateixa setmana o la pròxima comencem el treball en les meses de concertació post incendi on convidem als alcaldes, a les associacions, ecologistes, i a partir d'ahí organitzarem totes les actuacions a mitjà termini. És fonamental perquè els alcaldes tenen el millor coneixement de la seua zona.
Bloc 3: "Estic molt honrada de que me convidaren a formar part del projecte del Botànic"
L'economia verda cada dia guanya més posicions i de fet, a la nostra comunitat cada vegada es creen més llocs de treballs que a més ho fan amb una protecció del nostre medi ambient. Quina evolució veu en l'economia verda a la nostra terra?
El que està posant en relleu l'economia verda és que totes estes línies marcades per la Unió Europea però també traslladades a les nostres polítiques i molt clarament insertes en l'acord del Botànic és que tant anar a una economia baixa en carboni com a una forma més sostenible de producció, adaptació al canvi climàtic, a una gestió més responsable de residus, tot això i molt més és un nínxol d'ocupació i és una nova forma de produir que a més incorpora tecnologia.
Suposa també una major eficiència i estalvi de recursos naturals, sobretot l'aigua per a nosaltres. Per ací, el sector agrari és el primer que ha d'estar interessat encara més a assumir les noves formes de producció. També una altra aposta per a nosaltres ha sigut la producció agrària ecològica i és una forma de produir més conscient i de consumir més conscient.
En tot este treball tenen un paper fonamental els educadors i educadores ambientals. Com sabeu, ha sigut un dels objectius acabar la guia per a l'educació ambiental de la Comunitat Valenciana. Per a nosaltres era fonamental, tenim molt pocs recursos ara mateix destinats a l'educació ambiental però sabem i estem d'acord que és una aposta fonamental.
Ho estem fent d'una manera molt coordinada amb la Conselleria d'Educació, estem treballant en l'educació reglada als xiquets però també en l'educació ambiental fora de l'educació habitual. S'ha d'arribar sobretot al públic més menut però també als pares.
Quin és el repte més dur en esta Conselleria d'estos dos anys que queden?
Respecte a empreses públiques és aconseguir un nou model de gestió en l'empresa pública i una forma més adaptada a la situació actual i amb més respecte als treballadors. També que siga un instrument per a eixe servei públic fonamental que presta.
Des del punt de vista d'agricultura seria recuperar una política agrària valenciana ambiciosa que reforce les capacitats i els actius naturals i de coneixement del sector agrari que han aportat tant a esta societat i a la nostra economia. Reforçar-los per mitjà d'una bona política agrària i també una ambiciosa política d'estructures que puga superar eixos problemes estructurals propis de l'agricultura valenciana com el xicotet tamany, envelliment de la població, falta de relleu, etc.
Per descomptat, l'amenaça de les plagues agràries de la producció agrària o animal és una prioritat per a nosaltres i ho ha sigut des del primer moment perquè a més és la base per a tindre una producció de qualitat i continua en el temps. A més per als cultius mediterranis que són tan valorats en els mercats.
Respecte al medi ambient, el primer és deixar completada la nova política de residus a través del Pla Integral de Residus de la Comunitat Valenciana que estem renovant i també el canvi de paradigma en la gestió forestal. Este crec que és el més difícil perquè és una política a llarg termini. Els temps dels boscos i de la natura no són els nostres. Però al mateix temps això no vol dir que no actuem, al contrari, hem de fer-ho ja perquè d'ací 5 o 10 anys tinguem eixa estructura de boscos preparats, resistents, diversos, en una bona situació.
També hem de comunicar més el que significa el canvi climàtic, que està coordinat amb la nova estratègia energètica i l'impuls fonamental a les energies renovables.
Ja són dos anys del Govern del Botànic. Però vosté a més compta amb una experiència i carrera molt vinculada al medi ambient. Com ha viscut estar al capdavant de la Conselleria d'Agricultura que ha de ser clau en tot territori?
Ha sigut un repte personal sense dubte, un repte professional molt important i també una oportunitat de treballar per a la meua terra perquè jo havia viscut molts anys fora de València en el Ministeri, en l'Agència Europea de Medi Ambient, Brussel·les, i per a mi, era un moment molt significatiu.
Estic molt honrada de que me convidaren a formar part del projecte del Botànic. Crec que era necessari en la societat valenciana un canvi en les formes de fer política, en els projectes, en la visió de futur, en les polítiques per a les persones i en la recuperació de la política social, la sanitat, l'educació, Formar part d'eixe projecte i aportat el que jo puc aportar perquè jo he viscut sempre des d'un punt de vista molt familiar a la muntanya valenciana, als boscos, suposa tot un repte. Sabem totes les dificultats, no tenim l'estructura suficient, però malgrat tot això, el projecte i la visió de futur que ens ha aportat el Botànic és positiu i era necessari i per això, sent molta responsabilitat però al mateix temps també em trobe molt honrada de formar part del Botànic.