Bartolomé Nofuentes és un viatger incansable a la recerca de finançament per als valencians. Del que més orgullós se sent és de poder ajudar als seus veïns, el regidor de Quart de Poblet és un enamorat de la seua població, així com de millorar la vida dels valencians. Nofuentes recorda haver estat en política sempre però passar a primera línia per un repte amb l'actual alcaldessa de Quart, Carmen Martínez. Segons explica a València Extra el diputat de Projectes Europeus hi ha dies en el que et qüestiones si val la pena o no però quan t'adones que ajudes a la gent amb les teues decisions t'animes a seguir endavant.
Un balanç de la gestió realitzada fins al moment en Diputació...
El balanç que fem és positiu perquè en la Diputació, i és la primera que engega una delegació de projectes europeus, hem aconseguit ja grans coses per als dos anys que portem. Hem aconseguit entrar en el Consorci Europeu de Governs Intermedis, en el qual ja hi ha més de 15 governs, i portem la secretària general. A més d'impulsar, donar suport i col·laborar amb projectes de més de 100 milions d'euros.
Per què esta importància d'engegar un departament de projectes europeus?
Ens vam adonar que Europa té 960.000 milions d'euros per gastar del 2014 al 2020. Hi ha una part que són els fons estructurals d'Europa que es gestionen a través de les Comunitats Autònomes, però hi ha infinitat de convocatòries per a les administracions públiques, que són de concurrència competitiva, i per a la societat civil que es desconeixen. Els emprenedors, les pymes, les micropymes... són els grans objectius d'Europa a través de les convocatòries de finançament europeu i en canvi són els grans desconeguts per a la majoria.
Llavors qualsevol emprenedor o administració pública pot acudir a la Diputació a la recerca d'ajuda?
Sí, este és l'objectiu. Es posen en contacte amb nosaltres, ens expliquen el projecte emprenedor i comprovem que estan alineats amb els objectius d'Europa. A partir d'aquí se'ls ajuda en tot el que es pot. Nosaltres treballem permanentment amb projectes, tenim una xarxa de contactes que aprofitem per a aconseguir finançament per a les administracions, les empreses, els emprenedors...
Existeixen altres institucions o empreses que es dediquen a això també, són competència?
La Generalitat Valenciana té una aposta decidida per això i ha creat una figura, també està l'oficina a Brussel·les de la Generalitat i després hi ha algunes iniciatives privades com a consultores. No obstant això, la veritat és que no hi ha una xarxa de figures ni en institucions ni en ajuntaments, tampoc en l'estratègia de les associacions empresarials hi ha un lloc que es dedique a buscar finançament europeu.
De quina forma ajuda la Diputació als ajuntaments a aconseguir-ho?
El fonamental per a nosaltres són els ajuntaments encara que també ajudem a empreses i emprenedors a arribar a Europa. La nostra estratègia es basa a acostar el coneixement als ajuntaments que este finançament està aquí i que poden accedir a ella. Volem conscienciar-los que Europa és una oportunitat per als municipis i crear eines perquè ho coneguen. S'ha engegat una plataforma d'alertes en la qual setmanalment s'envia un correu electrònic a tots els ajuntaments amb les convocatòries i en què fase estan. Cada consistori selecciona el que més li interessa (medi ambient, esport...) i, si els interessa, els ajudem a millorar-ho, a completar-ho, a alinear-ho o presentar-ho per aconseguir el finançament.
Quins projectes s'estan duent a terme en estos moments?
N'hi ha des de projectes innovadors, com per exemple safates biodegradables fetes amb palla d'arròs, un altre també amb palla d'arròs permet optimitzar l'aigua i, per tant, ja no és necessari cremar-la. Un altre de ciber seguretat, un altre de teles que absorbeixen contaminació... col·laborem amb infinitat de projectes d'innovació que, o bé ja estan en marxa, o amb uns altres que són d'implantació amb el Consorci València Interior amb més de 20 milions d'euros... El nostre objectiu no és gestionar sinó col·laborar amb qualsevol àrea de Diputació o amb els ajuntaments, empreses... no volem ser una part protagonista en el desenvolupament del projecte sinó un suport.
Què és el que queda per fer en estos dos anys?
Si parlem de projectes europeus, queda tot per fer. El nostre objectiu és que tots ens mentalitzem de què Europa és una oportunitat i que es pot traçar una xarxa valenciana per arribar al finançament. Però no solament això, volem que s'implante definitivament la gestió del talent. Partim de la base que hi ha un problema, tots véiem que el talent s'estava anant i, no solament a estudiar o formar-se fora, sinó a treballar i, moltes vegades, no en el que estaven estudiant. Llavors ens plantegem que retenir el talent era clau. Per això, vam engegar una convocatòria que esta en ple desenvolupament en els municipis a través de la qual es poden contractar a persones que puguen bolcar els seus coneixements i els transferisquen. Estem en els primers sis mesos del projecte i tots són projectes innovadors. Al final hem aconseguit no solament que es queden sinó que es duguen a terme 222 projectes d'innovació en polítiques d'igualtat, joventut, govern obert i transparència.
I a partir d'aquí...
És llavors quan entrem en la següent fase que és la creació d'una Xarxa Valenciana per la Retenció del Talent que va a permetre amb els ajuntaments i que aposten per ells, no solament pel jove finançat per la Diputació sinó que les empreses també comencen a incorporar a estos talents.
Per què apostar per esta branca de la política...
Crec que la política és l'art de solucionar els problemes, és la forma que la democràcia té d'abordar i solucionar els problemes. Quan no hi ha política no hi ha solució als problemes. Això és clau encara que la classe política estiga injuriada. Per tant aportar és l'important i el que produeix esta satisfacció personal és pensar que estem ajudant al fet que molta gent jove valenciana es puga quedar i puguen tenir una oportunitat laboral...
Per què va entrar Bartolomé Nofuentes en política...
En política he estat sempre, sempre en una formació política però no estava en primera línia. Arribar a les institucions va ser més aviat per repte doncs considerava que Carmen Martínez, la que avui és alcaldessa de Quart de Poblet, era la persona idònia per fer el relleu generacional que es necessitava en el municipi i ella em va retornar el repte en dir-me que ella es presentava si jo l'acompanyava i així va ser com vaig entrar en política local. Quan em compromet sempre ho faig al cent per cent i des de llavors estem en això...
Quines diferències hi ha entre la política de Diputació i la de l'Ajuntament...
Considere que la política local és molt apassionant, molt intensa, veure com es pot solucionar un problema a un veí... des de l'òptica nacional un ciutadà és un nombre però en la política local és el teu veí i solucionar el seu problema té una satisfacció enorme.
Com entén i li agrada fer política?
La política l'entenc com a política de proximitat. Perquè et faces una idea, em desperte a les 4 del matí i a les 7 ja he estat amb l'intendent de la policia de Quart, amb el de la neteja, amb el de la jardineria, amb el del quiosc per veure la premsa per escrit, he llegit la premsa digital... Considere que la millor forma de fer política és estar prop d'aquells beneficiaris o sofridors de la política que realitzes.
Com es porta el fet d'haver de viatjar tant a la recerca de finançament...
Es porta bé però la part més incomoda per la meua és l'alimentació. Com a Espanya no es menja en cap lloc. Crec que he aprimat, a part de per fer esport, perquè els dies que estic fora no com a igual. L'oli, el peix, l'arròs... et confesse que quan fa dies que estic fora somie amb una bona paella, amb una truita espanyola, amb l'oli...
Quines inquietuds mouen a Bartolomé Nofuentes?
Em mouen moltes, però la que més és la de solucionar els problemes de la gent. Cada dia em pregunte allà per on vaig què puc fer este dia pels meus veïns, la veritat és que fonamentalment pels de Quart doncs és on viu, però per tots els valencians. Sóc conscient que treball per tots però reconec que la meua feblesa són els meus veïns de Quart.
Com va acabar a Quart de Poblet?
Sóc un exiliat econòmic. Quan vaig venir a València amb el meu germà arribem a Manises. Quan al temps el meu germà es casa em vaig independitzar i vaig haver de decidir que poble m'agradava viure. Vaig decidir passejar pels pobles del voltant, vaig passejar per Paterna, Alaquàs, Aldaia... i quan vaig arribar a Quart de Poblet vaig veure la Plaça de l'Església, el nucli antic... em vaig enamorar del municipi i em vaig quedar.
De què està més orgullós?
Estic orgullós de moltíssimes coses. El partit socialista a Quart governa els 40 anys de la democràcia amb gran respatller i, per tant, hem contribuït a la transformació que ha tingut el municipi. No obstant això, estem orgullosos del model de participació ciutadana que hem implantat. Quart és Quart gràcies a la participació de tots els veïns que allí estem. Quan ens pregunten quin és el secret de 40 anys de govern, és senzill, el secret està en el grup humà, més enllà de la formació política, ja que la gent creu que ells també han participat en els canvis del municipi i el que es fa.
Val la pena estar i dedicar-se a la política?
Hi ha molts dies en els quals penses que no, sobretot aquells quan la gent entra en temes personals, en invenció d'històries, quan es fiquen amb algú i ho tracten de forma injusta sense tenir en compte el dany que es pot generar. Però quan aconsegueixes ajudar i treure-li el somriure a un jove perquè possibilites que seguisca estudiant i penses que això ha estat possible per la decisió que has pres, sí que val la pena, sí que és necessari estar en política. La política municipal té moments molt durs quan no trobes solució o no pots donar solució a un problema d'un veí però també té molts moments bons quan si aconsegueixes ajudar. Crec que tots els polítics de les institucions haurien de passar per la política local doncs et fa adquirir una sensibilitat especial sobre els problemes reals.