Quin balanç fa d'estos dos anys de gestió a Torrent?
Quan vàrem aterrar en l'Ajuntament de Torrent ens vàrem trobar situacions molt greus, situacions que requerien atenció prioritària, una ciutat que tenia molts grans problemes que necessitaven una solució ràpida. Exemple d'açò va ser una de les primeres decisions que va haver de prendre este govern, que va ser pagar 4 milions d'euros pel pàrquing Juan Carlos I perquè el PP havia sigut incapaç de gestionar amb l'anterior adjudicatari una solució al conflicte. Com este exemple molts: un conflicte judicialitzat de Parc Central, un pàrquing sense obrir en el Mercat Central, un edifici sense rebre que tenia activitat com és el Mercat Central, una regla de despesa que havien disparat i vam haver de fer un pla economicofinancer...
La situació era greu quant a infraestructures, quant a situació econòmica i era una herència molt complicada però crec que dos anys després este equip de govern ha aconseguit complir amb les expectatives. S'han solucionat molts dels problemes amb els quals ens trobem, s'han recuperat tots els paràmetres econòmics que marca la llei de racionament i sostenibilitat local i hem reduït el deute en 30 punts, a punt de baixar del 75% d'endeutament, amb un superàvit de més de 2 milions d'euros. Pel que l'evolució ha sigut molt positiva i tot açò acompanyant-ho de les promeses que portàvem que el ciutadà recuperara el protagonisme, de ser molt transparents en la gestió, que els actors socials recuperaren el protagonisme de l'activitat social...
Com s'aconsegueix tot açò?
Açò és fruit d'un equip de govern totalment cohesionat, que ha sabut prioritzar i a poc a poc ha anat donant resposta a tots els problemes que hi havia i que, alhora, és capaç de complir amb el seu programa.
No hi ha un gran secret amagat que no siga el diàleg, açò s'havia perdut. Quan un té una majoria absoluta i creu que l'ordene i comandament és suficient per a la gestió d'un ajuntament s'oblida que en el diàleg i en els punts de trobada estan les grans solucions. Ha sigut fruit d'eixe diàleg entenent la realitat social, econòmica, empresarial, la que ens ha permés avançar en molts aspectes. Açò no vol dir renunciar a la defensa dels interessos que creus que són irrenunciables però per descomptat cercar un punt de trobada des d'on negociar.
La llibertat amb la qual la gent parla, actua, entra en l'ajuntament, és un signe del canvi. S'ha recuperat el protagonisme per part de la gent. Es nota en el dia a dia i en el tracte. Crec que Torrent torna a ser dels torrentins i no està subjecta al protagonisme de l'equip de govern.
Aleshores són les associacions les que prenen moltes vegades la iniciativa?
Són les mateixes associacions les que moltes vegades decideixen el que abans es decidia des del govern. Nosaltres ens vam sumar amb total normalitat, hem fet bé la defensa de la transparència, de la cogestió, que el protagonisme ho recuperen els actors socials i que formem part i no siguem els que decideixen.
No obstant això, malgrat que és un govern de diàleg no s'ha sigut capaç d'arribar a un acord amb el tema dels pressupostos...
No hem sigut capaços d'arribar al consens per diversos motius, no solament en matèria pressupostària. Nosaltres considerem que hem complit tant en matèria pressupostària com en l'acord d'investidura en molts punts. Crec que és més prompte perquè des del punt de vista ideològic, i fins i tot més filosòfic, que no coincidíem. Però sí que hem sigut capaços d'acordar les modificacions pressupostàries del prologat per a funcionar amb normalitat. Es va fer una modificació de 600.000 euros que normalitzava el pressupost anual i que permetia que les inversions del 2016 continuaren i que permetien funcionar amb normalitat. Este equip de govern va tenir la previsió de pactar l'any anterior els convenis plurianuals que garantien les subvencions dels col·lectius, que es consolidara el suport a l'activitat social i una altra gran prioritat com és l'estratègia de ciutat quedara també tancada en l'anterior exercici. Queden coses pendents però cal parlar de normalitat i que Torrent no té grans problemes.
Què és el que us queda per fer en estos dos anys que resten de legislatura?
Ens queden moltes coses. Donar carpetada definitiva a alguna de les situacions que heretem, obrir els dos pàrquings de forma definitiva, apertura la instal·lació de La Cotxera, consolidar que l'entramat social seguisca sent participatiu, baixar més el deute però fer una gran inversió que és el que permetrà que es consolide el present i se situe bé per al futur que és l'estratègia de desenvolupament urbà. Este és un projecte transversal i fonamental per a este equip de govern, que abasta des de la ciutat intel·ligent passant per la revitalització de les zones desfavorides, recuperació d'un entramat social que dóne majors respostes a la realitat que estem vivint, un pla estratègic de comerç i indústria i a una inversió potent que milloren els accessos a la ciutat, que milloren carreteres i que fins fa uns anys eren potestat de la Diputació i que ara tenim nosaltres la potestat i que convertirem en un barri més amable...
Com s'està gestionant eixe projecte de nova ciutat?
En açò també hem volgut marcar una distinció i hem aconseguit que hi haja una àmplia participació de l'entramat social. Naix amb la seua participació, amb quasi 100 adhesions de diferents col·lectius i àmbits que aglutinaven tota la ciutat. Açò ha tingut una translació, s'ha creat un òrgan de participació ciutadana que ho integren 12 col·lectius de la ciutat que representen a més de 5.000 ciutadans. S'ha creat dins d'este dos: un de gestió intern que porta el treball diari i un altre de control on estan els grups perquè s'ha volgut donar veu als grups de l'oposició sense distinció. Este projecte no és només de l'equip de govern sinó de tota la ciutat.
Com ha evolucionat en estos anys l'entramat econòmic i comercial de Torrent?
Si hi ha alguna cosa que també és evident és l'estabilització de l'economia i açò ha servit perquè en dos anys s'haja descendit en més de 1.100 persones que ocupaven les llistes de desocupació i l'Ajuntament de Torrent ha contribuït ací en més de 230 contractacions directes en els diferents programes però també amb programes propis finançats al cent per cent per l' Ajuntament que és alguna cosa que no s'havia fet en els últims 12 anys.
Amb un suport indirecte s'ha generat un marc de confiança, ja que els proveïdors d'este Ajuntament cobren en una mitjana de 13-14 dies i fa que puga contribuir a processos amb majors garanties perquè abans hi havia gent que no volia participar en ells per la tardança en el pagament... El comerç i la indústria d'esta ciutat treballa en molts àmbits amb el consistori. A més, tenim campanyes de formació, de publicitat, atraient fòrums econòmics...
Com li agrada treballar a Andrés Campos?
És difícil que t'ho definisca... agafe el càrrec amb una sensació de vertigen. L'Alcalde sap com és el seu equip govern però el regidor pot ser que no ho tinga tan clar les àrees que portarà i quan et donen nou... jo no m'ho esperava i em genera una responsabilitat important. Cal ser conscient que tothom té un límit i unes barreres. Considere que el més important és envoltar-te d'un bon equip, cal saber que hi ha gent que és més llesta que tu, que sap més que tu, que té més experiència i que han de ser el teu suport fonamental. Un pren les decisions però no pot assumir-ho tot. Treball amb un equip que vaig intentar no canviar, no vaig intentar fer política dels empleats públics sinó que vaig confiar en la gent que tenia experiència i que ells em demostraren la seua professionalitat i a partir d'ací crec que tenim una relació de confiança i professionalitat.
Com treballa de cara al ciutadà?
Amb el mateix compromís que comencem. Crec que de res serveix recórrer places i anunciar durant 15 dies cuses si després no aconsegueixes consolidar eixa relació diària. L'avaluació no s'aconsegueix solament pel dia de les eleccions sinó en el dia a dia. M'agrada pensar una frase que em va dir un antic alcalde: "tu preocupa't perl mi cada dia durant 4 anys que jo em preocuparé per tu un dia cada 4 anys". Eixa és la filosofia. Un polític ha de ser conscient que la seua campanya comença el dia que agafa el càrrec i que cal ser sincer i franc. Açò no pot canviar ni en el govern ni en oposició. Estant en el govern no contentes a tothom i no pots dir a tots que sí, però sempre has de tenir la porta oberta fins per a no trobar-te. Cal estar disposat a parlar encara que sàpies que no hi ha enteniment.
Com li agradaria que se li recordara?
Doncs segurament no se'm recordarà perquè els grans projectes van associats a l'alcalde els desenvolupe qui els desenvolupe. L'alcalde és el que lidera els projectes en realitat, no em preocupa. El que si em preocupa és que este equip de govern siga capaç d'asseure les bases del futur de la ciutat. Hi ha alguna cosa indiscutible de l'anterior etapa del govern del PSOE, no solament perquè va ser longeva, sinó perquè va aconseguir que esta ciutat evolucionara d'una forma important desenvolupant el PGOU...
Ara s'està pensant en un nou model de ciutat?
Crec que el repte d'estos 4 anys és definir novament que model de ciutat volem. Quins serveis volem, on volem concentrar-nos, que infraestructures necessitem (esportives, educatives), si volem arribar a ser una ciutat de cent mil habitants o no... i amb un gran repte que és el fet de venir d'una gran crisi en la qual ens hem adonat que el creixement no ho pot sostenir el model que ho sostenia i que hem aprés que no podem funcionar solos. Cal tenir una visió metropolitana important, que la relació amb les poblacions del voltant és important perquè del seu desenvolupament depén en part el nostre i, sobretot, de situar a Torrent en el lloc que es mereix. Han de ser referent d'innovació, d'especialització i cal tornar a saber que és Torrent. Històricament agrària que ha sigut capaç de produir serveis molt importants i ser referents al llarg de la història (graneres, xocolata o la metal·lúrgia). Cal situar a Torrent en una situació de lideratge i poder competir no amb Paterna sinó amb València.