No solament l'Ofrena està de celebració enguany, es compleixen 75 anys des que la Falla Sant Vicent-Periodista Azzati lliurara les primeres flors a la Geperudeta. Este 2017 també es compleixen 30 anys des que els vestidors de la Mare de Déu començaren a teixir el seu mantell tal qual avui ho coneixem. L'actual imatge, la que empara des dels seus 15 metres d'altura a tots els valencians, va ser instal·lada per primera vegada en 1987 i és obra de l'artista faller José Azpeitia. La idea d'instal·lar esta monumental imatge que no deixa indiferent a ningú va ser del vestidor Pedro Llorca i de l'artista faller José Carrero els qui van proposar a Junta Central Fallera la idea i finalment va ser aprovada i duta a terme. Actualment, els vestidors de la Verge ho componen 39 persones, en la qual s'ajunten tres generacions familiars, que de forma voluntària i totalment altruista dissenyen, elaboren i confeccionen el mantell i el tapís any rere any.
"Tot va començar en un taller en el barri de Ruzafa, que era dels Llorca. L'avi va fer una passarel·la amb fusta per a dipositar els rams. Després es va anar ampliant i amb la següent generació va agafar més importància, llavors Pedro Llorca i altres 8 amics comencem a fer açò. Vam posar uns panells i després es va anar ampliant perquè hi havien més falles i més flors. Fa 30 anys es va instaurar la imatge en la Plaça tal qual es coneix", explica Rafa Chordà, responsable dels vestidors de la Verge.
Tal vegada un dels secrets millor guardats siga el disseny del mantell que a poc a poc es va donant a conéixer a mesura que les falleres van dipositant els rams i els brodadors van teixint-lo. Eixe secret s'idea al llarg de l'any. "Treballem en açò durant l'any. Som 7 els responsables que aportem idees i sobre dobles eles descartem esbossos o afegim cuses fins que al final tenim clar el que anem a fer. Som tradicionals, ho hem fet així tota la vida. No ens agrada que se sàpia perquè es perd li encante del que fem, de com comença i que és el que acaba. No ens agrada que es done a conéixer", assenyala Rafa.
Els vestidors es mouen per la plaça com un bonic ballet. Cadascun té la seua funció, cadascun té una missió. "Tenim gent dedicada a arreplegar els rams, uns altres a brodar que són els que estan a dalt en la Verge. No s'intercanvien, no hi ha relleus. Si està dalt, ho està a dalt fins que arriba a baix perquè si no es nota el canvi de mans. Des de baix es va coordinant tot perquè a l'hora d'estar a dalt tens poca perspectiva de la flor. Amb els primers rams no hi ha problema però quan ja portes no veus així que algú ha d'indicar des de baix que no està redó, que punxes flor blanca o roja", conclou el responsable dels vestidors.