Una ciutat no és solament els seus carrers, els seus edificis o les seues gents. Una ciutat està també composta, entre altres, per cadascun dels éssers vius que la comparteixen amb nosaltres, les persones.
Des dels inicis del pensament l'antropocentrisme arrelat en les societats lamentablement ha facilitat la creença de la supremacia de l'home sobre la dona, d'algunes races humanes sobre unes altres o de l'home sobre altres espècies. D'aquesta concepció deriven conseqüències inacceptables com el masclisme, el racisme o la dominació de l'ésser humà sobre la resta dels éssers vius.
Amb el pas dels anys, a mesura que la societat evoluciona, afortunadament anem prenent consciència sobre els valors d'igualtat. Però la necessitat de beneficiar al conjunt dels éssers vius i visualitzar els territoris com a espais compartits amb diferents espècies no humanes és un aspecte que encara té un llarg camí per recórrer.
Dins de les diferents societats els humans no tenim la mateixa percepció cap a uns que cap a uns altres. Generalment en societats com la nostra els animals domèstics desperten major respecte que els que no ho són. Aquesta diferenciació s'explica en funció a relació amb nosaltres, els humans. Tornem a l'antropocentrisme.
Però favorablement, cada vegada més, el reconeixement de l'estatus moral dels animals amplia el punt de mira i ens porta a considerar la necessitat de, independentment de l'espècie, valorar la vida de tots els animals no humans.
El fet anteriorment comentat de compartir territori amb ells ens porta a la idea de dotar als animals no humans de l'estatus de ciutadans, atés que són éssers que senten i no mers productes instrumentals. Però sens dubte encara no se'ls reconeix com a membres plens d'una comunitat, malgrat l'avanç en el reconeixement de la seua necessitat de rebre un tracte just.
Cohabitar un territori, en el nostre cas una ciutat, pugues i deu ser una raó més per a dur a terme una reflexió que ens permeta avançar en el tracte cap a ells, els animals no humans. En cohabitar en un mateix territori es produeixen relacions inevitables, però hem de treballar perquè aquestes partisquen de la base del respecte i la igualtat, en un marc de drets que protegisca la seua vida i la seua integritat.En la Regidoria de Benestar Animal de l'Ajuntament de València som conscients de la necessitat d'avançar en aquesta línia, tot un llarg camí per recórrer que dota de sentit la creació d'una regidoria que pretén posar fi a anys d'abandó i desídia per part de l'anterior govern del Partit Popular.
Sobre aquest tema una de les mesures més capdavanteres que hem pogut implantar cap a aquells animals no domèstics amb els quals compartim ciutat són les de control de l'avifauna de forma respectuosa amb els animals. Si tirem la vista arrere, fins a la creació de la Regidoria de Benestar Animal, milers d'aus, especialment colomes, eren sacrificades cada any sense distinció de les maneres més cruels possibles. Animals que eren considerats plagues i que no mereixien la més mínima consideració per part dels responsables polítics del moment. Aquests sacrificis massius tornaven a posar sobre la taula eixa realitat antropocèntrica que no considerava a aquestes aus éssers que senten dignes de respecte.
Anys, o més prompte dècades, de mètodes desangelats, que ara revertim amb un treball pioner, inversió i mesures exemplars com el subministrament de pinsos esterilitzants no hormonats, que no afecten la salut dels animals; la posada en funcionament de colomars ecològics distribuïts per tota la ciutat, on seran traslladades gran part de les poblacions d'aquests animals, de manera que el seu estat de salut i la seua població puguen ser supervisats; l'elaboració d'un cens de població... Mesures que, abans de res, prohibeixen el sacrifici d'aus, una novetat que denota respecte i una altra forma de fer les coses.
En el Govern de Joan Ribó, tenim molt clar que la lluita per la millora del benestar dels animals amb els quals compartim ciutat és una màxima per a nosaltres. Una màxima que avança pas a pas i que no solament beneficia als animals no humans, sinó que també ens beneficia als éssers humans, fent-nos millors i permetent-nos evolucionar cap a la igualtat.