A continuació de la partida de Nuno i Neville, un període que va resultar un fracàs, Pako Ayestarán va salvar al Valencia del descens i ara té la incòmoda tasca de comandar un nou planter amb més experiència i renom, amb Nani com el gran estel i el nucli de les expectatives. A això se sumisca la necessitat imperiosa d'escapar dels últims llocs de la classificació i començar a donar resultats.
L'equip che precisa nous lideratges, a més del que ha manejat bastant ben l'argentí Enzo Pérez, jugador seriós que, quan funciona en el camp, torna dinàmic a l'equip, ordena als seus companys i influeix en l'ordre del joc. Per això és fonamental que els nouvinguts sumeixen minuts i comencen com a titulars.
Si no considerem a aquells jugadors que continuen fins hui (Jaume, Alves, Cancelo, Gayà, Pérez, Parejo—un supervivent amb problemes superats— i Rodrigo), el nou Valencia s'assembla molt poc a l'anterior de Nuno i a l'eliminat de la Champions al comandament de Neville. Amb els crèdits futbolístics que va portar el mercat de fitxatges, cada zona del conjunt té un referent o dos. Així es reconstrueixen els blanquinegres.
Porteria
Ací no hi ha canvis i es queden els mateixos: Ryan, Alves i Jaume, que ja està recuperat de la seua lesió i preparat per a aportar a l'equip.
Defensa
Finalment, Santos i Abdennour es van quedar, mentre que Vezo es va ser cedit al Granada i Orbán va prendre rumb al Genoa d'Itàlia.
De les incorporacions, Martín Montoya ja ha demostrat la seua aportació en els primers partits de Lliga, amb grans capacitats de projecció cap al més alt del camp, igual que Gayà. Així mateix, Mangala i Garay que, si s'ha de jutjar per la seua condició de fitxatges amb joc i experiència en els seus anteriors equips (Manchester City i Zenit respectivament), reemplaçaran al brasiler Santos i/o al tunecí i conformaran l'eix i el comandament defensiu del Valencia; una combinació de força i parsimònia, amb menys nervis i desorganització, un canvi que portarà l'enyorada seguretat defensiva de temps passats.
La gran pèrdua d'aquesta zona és Mustafi, una falta que es notarà si el francès i l'argentí no compleixen.
Migcamp
Sense dubte, la revelació és Álvaro Medrán, que compleix el paper del nouvingut que sorprén amb el seu bon joc. Si ben va estar absent en el partit contra el Eibar, juntament amb Enzo Pérez i Dani Parejo hauran de conduir el joc des darrere cap als davanters. Mario Suárez també pot enregar fortalesa a un migcamp que necessita funcionar per a portar les pilotes als seus companys de més amunt.
En el migcamp André Gomes, ara blaugrana, és la gran absència. Tanmateix, hi ha bons noms per a oblidar-ho i començar a pensar en l'àrea estratègica més important en un equip que necessita començar a funcionar.
Atac
La zona menys qüestionada en l'era Ayestarán, l'amb més joventut i un polsim d'experiència. Nani està cridat a ser el referent d'aquesta part del camp, el que haurà d'ordenar als seus companys, estimular-los i incitar-los a ser incisius, una de les característiques del seu joc per les bandes que va donar resultats en el United anglés i el Fenerbahçe turc.
Santi Mina i Rodrigo Moreno, símbols de la velocitat en la part més alta, conformen al costat del portugués el vertigen en l'atac. També Bakkali, qui sempre que entra ho fa acostant-se a la porteria contrària, i com no, Munir, el més nou i jove després de Mina, que va sumar bastants minuts i va marcar en ocasions importants amb el Barcelona i sap el que és competir contra els equips difícils de la Lliga.Per descomptat, el major buit de l'atac —i de l'equip— és el que va deixar Alcácer. La ufanosa davantera valencianista està destinada a reemplaçar-ho com siga.