En el marc del Pla de Participació Pública del Pla Especial de Protecció PEP de l’Entorn del BIC de l’Església i Monestir de Sant Vicent de la Roqueta, la Regidoria de Desenvolupament Urbà i Habitatge ha organitzat una jornada informativa, que tindrà lloc hui dimecres en la seu de la Junta Municipal d’Abastos a les 20.00 hores.
Així ho ha anunciat el regidor de Desenvolupament Urbà i Habitatge, Vicent Sarrià, que ha recordat que el PEP esmentat es va exposar al públic al setembre de 2011 i va ser aprovat provisionalment per l’Ajuntament (sense rebre cap al·legació per part dels ciutadans) al desembre de 2011. L’octubre de 2014 va rebre l’informe favorable de la Direcció General de Patrimoni Cultural i està pendent d’aprovació definitiva per part de la Conselleria de Territori.
El PEP va iniciar la seua tramitació abans de l’entrada en vigor de la LOTUP, que exigix els processos de participació pública. D’esta manera, durant el mandat anterior no es va realitzar cap jornada informativa per a veïns i entitats encara que, ha manifestat Sarrià, “la participació pública hauria d’haver sigut un requisit formal en tots els processos de planejament i projectes en la ciutat”.
Per això, ara, des de la Delegació de Desenvolupament Urbà i Habitatge, es vol donar l’oportunitat a les entitats i als veïns de conéixer el Pla Especial en esta jornada informativa que es desenvoluparà en les instal·lacions municipals del carrer d’Alberic (en el Complex Esportiu i Cultural Abastos). La sessió comptarà amb la intervenció del regidor Sarrià, acompanyat per tècnics municipals, així com l’equip redactor del projecte, i una representació de la firma Arquitectura Peñín SLP, adjudicatària de la direcció facultativa de les obres de rehabilitació que l’Ajuntament realitza en el monestir de Sant Vicent de la Roqueta.
Posteriorment, s’aprovarà de manera definitiva el Pla Especial, juntament amb el de l’església de la Misericòrdia de Campanar i el PEP Porta de Serrans, Museu de Belles Arts i Palau del Temple.
Com ha recordat Sarrià, este PEP se centra bàsicament en l’entorn immediat del monestir de la Roqueta i planteja actuacions com la regularització de les alineacions de les parcel·les confrontants amb el col·legi dels Pares Agustins, l’eliminació dels elements impropis com les cobertes dels espais de joc situades vora el BIC, deixant lliure d’edificació el seu pati escolar per a millorar la percepció i contemplació del BIC, i l’eliminació dels elements que constituïxen un deteriorament de l’ambient i del paisatge en què es troba.
En este sentit, el PEP proposa utilitzar el subsòl del pati del centre escolar per a ubicar instal·lacions esportives o inclús aparcament, sempre que s’eliminen tots estos elements impropis que tenen una afecció patrimonial important sobre el monument.
També s’ampliaran voreres en el carrer de Sant Vicent eliminant un carril de la circulació per a garantir un accés més digne i segur al BIC, i obtindre una millor contemplació visual del monument. Es preveu una urbanització amb materials i elements de qualitat, ha assenyalat l’edil, que recupere referències històriques de l’antiga ermita de Sant Vicent de la Roqueta i la Creu del Miracle. A més, esta zona s’ha inclòs en el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible, dins de la denominada Infraestructura Verda, la qual cosa garantirà un control exhaustiu sobre sorolls i contaminació atmosfèrica i acústica amb polítiques de reducció del trànsit i límits a la velocitat.
UN CONJUNT HISTÒRIC VORA LA VIA AUGUSTA
L’església i el monestir de Sant Vicent de la Roqueta (la primera de titularitat i ús privat, i el monestir de titularitat i ús públic) són Monument Historicoartístic des de 1978 i van ser declarats BIC per la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat al març de 1992. Es troben vora la ubicació històrica de l’antiga Via Augusta romana, lloc on se situa el martiri del diaca Vicent a principi del segle IV, i on es va construir la primitiva església per a venerar les restes del màrtir. Després, el complex va ser utilitzat com a catedral dels mossàrabs.
Posteriorment, el rei Jaume I ordenà construir un temple, un monestir i un hospital, que van patir grans transformacions en el segle XVIII i van ser objecte de derrocaments i danys importants en les guerres carlines. A final del segle XIX van ser rehabilitats per l’arquitecte Antoni Martorell.
Després de la Guerra Civil hi hagué incendis en el monestir, i va passar a propietat de l’orde dels frares agustins, que el van vendre en 1973 a una empresa privada que pretenia derrocar-lo i fer habitatges. L’oposició de la societat valenciana va obligar l’Ajuntament a adquirir-lo.
L’Ajuntament de València, a través del Servici de Projectes Urbans de la Delegació de Desenvolupament Urbà i Habitatge, està duent a terme la rehabilitació i condicionament estructural per un import de 2,6 milions d’euros. La seua finalització està prevista per a abril de 2017, i posteriorment s’escometrà el projecte d’habilitació que permetrà dotar d’usos públics el monument de caràcter sociocultural o institucional, descartant usos com el de biblioteca pública, que obligaria a realitzar una segona fase de reforçament en haver de suportar un pes excessiu.
Tal com ha manifestat Sarrià, que ha visitat els treballs de rehabilitació en diverses ocasions, “el ritme de treball és satisfactori, i suposarà la recuperació per als valencians d’una part transcendental de la seua història, posant en valor un edifici per a ser visitat i disfrutat per tots els valencians”.
Davant de l’avanç tan significatiu de les obres, la Delegació de Desenvolupament Urbà i Habitatge estudia organitzar a principi de l’any que ve visites guiades al monument per a explicar els treballs que s’estan realitzant i que entitats i veïns coneguen la història i elements arquitectònics d’este edifici BIC, tal com es va fer recentment en les visites a les obres del Parc Central.
Les obres estan permetent recuperar aspectes de l’edificació del segle XVII, com ara reixes i finestres de la façana principal i la porta principal, que s’ubicarà vora la façana de l’església de Crist Rei. En la intervenció s’estan recuperant elements d’origen medieval i arcs gòtics, així com la important portada romànica de la façana principal. En les cales arqueològiques que es duen a terme s’han localitzat restes del monestir medieval i paviments de calç i fonaments de les antigues estances.