El 17 de maig de 1990 l'Assemblea General de l'Organització Mundial de la Salut va decidir eliminar l'homosexualitat de la seua llista de malalties psiquiàtriques, excloent-la així de la Classificació Estadística Internacional de Malalties i altres Problemes de Salut.
Per aquesta aprovació, fa 27 anys, es va decretar el dia 17 de maig com a ‘Dia Internacional contra la Lesbifobia, l'Homofòbia, la Transfobia i la Bifobia (LGTBifobia)’. La resposta per a una societat igualitària sense “rebuig, por, repudi, prejudici o discriminació cap a dones o homes que es reconeixen a si mateixos com LGTBI”.
Desgraciadament, la lluita contra el que alguns consideren “el normal” no està vençuda ja que la transsexualitat està, una mica, als llimbs, és a dir, el passat mes de febrer l'OMS va comunicar que deixarà de considerar la transsexualitat com un trastorn en la nova edició del seu manual de malalties tal com es va decretar en 1990. Aquesta proposta va tenir una gran acceptació pel col·lectiu, encara que no deixa de cridar-se definir-se com una “incongruència de gènere” cusa que segueix sense agradar. Sens dubte, un fet pel qual la societat d'avui dia no ha de deixar de lluitar, no ha de rendir-se ni permetre que les persones siguen el que la societat li imposa. No s'ha de permetre l'ansietat per no deixar-li ser, per etiquetar la identitat de gènere com alguna cosa discriminatori.
La LGTBifobia es manifesta en diferents àmbits els quals, a més, eduquen a les persones sobre com han de tractar al col·lectiu en les diferents situacions de la vida. La discriminació per orientació sexual i identitat de gènere segueix estant molt present en els centres educatius i segueix tenint molt pes en la forma en la qual els alumnes es mentalisen. És necessari, i quasi obligat, que en la societat en la qual vivim, el professorat siga conscient del que ocorre en les aules i estiga format per a una educació igualitària i respectuosa, perquè aquesta és la base d'un ensenyament tolerant i considerada. Un altre dels àmbits més comuns són els llocs de treball, on algunes persones LGTBi senten la necessitat de reprimir-se per les possibles conseqüències en les seues condicions laborals o estabilitat d'ocupació.
D'aquesta forma, ajudaríem al fet que les persones LGTBi no se sentiren cohibides ni tingueren por ni motius per a amagar-se després d'una barrera personal amb la finalitat de no haver d'exposar-se a crítiques, insults i situacions de discriminació tant directes –“que una persona siga, haja sigut o puga ser tractada de manera menys favorable que una altra en situació comparable per ser LGTBi”- com a indirectes – “que una disposició o pràctica puga ocasionar un desavantatge particular a persones LGTBi”.
Iniciatives contra la LGTBifobia
En la Fira Internacional de Turisme Madrdid (FITUR) de setembre de 2016, la Comunitat Valenciana es va presentar com una destinació gai-friendly, un concepte amb el qual es pretén deixar veure que una destinació està oberta a qualsevol col·lectiu sense discriminació alguna.
Hui en dia, cada vegada més, som partícips de campanyes on es defensa i normalitza al col·lectiu LGTBi. El passat 2016, vam veure com diverses ciutats pintaven els seus passos de zebra amb la bandera LGTB o banderes del arcoíris substituint el blanc dels passos de vianants pels colors de la diversitat i la tolerància. Àdhuc amb les crítiques rebudes pel CSI·F, ajuntaments valencians com el de Gandia, Xàtiva, Dénia i Sagunt van decidir dur a terme aquesta iniciativa per a reivindicar el Dia de l'Orgull Gai i així demanar que no es discrimine a ningú per la seua tendència sexual.
Fonts del CSI-F han indicat que ells no s'oposen a cap celebració, les defensen. En concret, sobre els fets de l'any passat, matisen que "pintar els passos de vianants de colors que no siguen el blanc incompleix la normativa internacional de circulació".
De la mateixa manera, a Gandia, el Teatre Serrano amb la col·laboració de Clgs Lgtb Safor, projecta una pel·lícula que explica la història d'una policia amb càncer i prega que se li reconega la viduïtat que la justícia nega per ser lesbianes. A més, el dia 20 de maig, el col·lectiu “Front contra la LGTBIfòbia” es concentrarà en la Plaça Major de Gandia per a retre homenatge a Javier Abil, víctima d'homofòbia a La Safor, sota el lema ‘Prou agressions som i estimem com volem”.
Una altra de les campanyes és la recent iniciativa de l'Ajuntament de València, el qual ha decidit pintar 16 bancs de quatre parcs de la ciutat (Plaça del Tremp, Jacinto Benavente, Luis Mayans i Jardins del Real) amb la bandera arcoíris amb motiu de la celebració del Dia Internacional contra la LGTBifobia. D'aquesta forma, el consistori mostra el seu suport al col·lectiu i a la igualtat de gènere. Així mateix, la regidoria d'Igualtat i Polítiques retrà homenatge amb una placa commemorativa en la plaça del Mercat de València a Margarida Borràs, referent del moviment transexual per ser el primer cas documentat de tortura i assassinat a València per identitat de gènere.
Llei a la Comunitat Valenciana
Les Corts Valencianes van aprovar el passat 31 de març la “llei integral de reconeixement del dret a la identitat i expressió de gènere a la Comunitat Valenciana”. Amb aquesta llei es pretén que la transsexualitat siga un instrument de normalització com una realitat visible amb la finalitat d'evitar que les persones oculten la seua condició per por de la desaprovació social o la seua situació laboral puga veure's perjudicada.
Aquesta llei va ser aprovada amb l'únic vot en contra del Partit Popular. I el text va ser recolzat pels principals col·lectius trans i LGTB valencians com AMPGYL, Chrysallis, Diversitat, Fundació Daniela i Lambda.
Deixem ser, deixem viure i no permetem que els nostres comportaments es convertisquen en plaers de la societat que no ens deixa créixer com a persones lligant-nos a un estil de vida antic i sense decisió pròpia, insultant a l'amor, prohibint la llibertat. N'hi ha prou de por, rebuig i repudi.