La nit prometia després del triomf a Las Palmas. Amb les piles carregades i davant un rival potent que feia deu anys que guanyava en el Ciutat de València. Els granotes cercaven regalar-li a la seua afició un partit amb el qual sumar tres importants punts que li mantingueren en la zona mitjana de la taula. No obstant això, els presents van ser per a un destinatari molt diferent. L'Atlètic de Madrid rebia en el minut 5 de partit el primer regal de la nit de les botes de Rober Pier. Després d'ell van arribar altres quatre regals al llarg de l'encontre. Un Llevant desaparegut que després del tercer, en el minut 59, va abaixar els braços i va resar perquè els minuts passaren ràpidament i l'àrbitre xiulara el camí als vestuaris. Amb ganes d'oblidar el malson en la qual es va convertir el partit, els de Muñiz tenen molt a analitzar d'estos 90 minuts en els quals el partit es va convertir en un cúmul de despropòsits que va portar al resultat final 0-5 en el Ciutat.
El conjunt granota va anar de menys a més en la primera part. No obstant això, prompte va rebre el primer pitxer d'aigua freda que deixava gelat al Ciutat de València. Corria el minut cinc quan Rober Pier s'equivocava en buidar una pilota 'ximple' que va acabar en la xarxa d'Oier. La jugada es va viure rellentida, com si no fóra real. El defensa granota arribava perfectament a buidar la pilota però en lloc de tirar-la fora va intentar passar-li-la al seu porter i va acabar sumant el primer gol de la nit. L'ambient es va anar refredant però no així els xics de Muñiz que a poc a poc es recomponien i desplegaven el seu millor joc.
Per la seua banda, l'Atlètic de Madrid es va trobar molt ràpidament amb un partit de cara així que va ser deixant jugar als locals que intentaven recuperar el regal dels primers minuts. Passats els primers vint minuts, Bardhi assistia a Morales perquè des de lluny intentara sorprendre a Oblak però la pilota se n'anà d'alt. Poc després contestaven els de Simeone en les botes de Gameiro que després de rebre una passada dins de l'àrea però Oier va desarmar l'ocasió de l'Atlético. I l'encontre en el Ciutat va tornar a ser un regal doncs fregant la mitja hora de partit, Gameiro es trobava una pilota en l'àrea que tan sols havia d'espentar a l'interior de la xarxa d'Oier. L'Atlètic de Madrid es trobava amb el segon regal doncs Chema relliscava en intentar buidar una pilota que quedava parada en l'àrea xicoteta granota. Els següents 15 minuts va ser una lluita granota per recompondre's d'eixe segon error que havia posat molt costa amunt l'encontre. El córner de Campaña en el 36, que no trobava rematador, o les faltes que dispute Bardhi van ser les millors ocasions per a retallar distància en el que restava de la primera part. No es pogué i al descans el marcador resava un 0-2.
En la represa el Llevant va eixir per totes però no era capaç de materialitzar les ocasions que anaven arribant fonamentalment en les botes d'Unal. Els minuts anaven passant i el partit semblava més un joc de xiquets que un partit de Primera Divisió. Els de Muñiz no eren capaços de trobar la solució per a retallar distància i quan arribaven a la porteria matalafera la pilota no arribava amb la força necessària per a acabar en el fons de la xarxa. El Ciutat de València estava fred, igual que els seus jugadors, les errades fonamentalment de la defensa local van marcar un partit que en el 59 vivia el seu tercer colp amb el gol de Gameiro després de rebre una passada de Griezmann. Amb mitja hora al davant, el conjunt granota estava venut. Sense aconseguir recuperar-se dels dos primers gols, el tercer rematava a un equip que baixava els braços per a desesperació de la seua afició que després del quart gol de Gameiro en el 65 començava a abandonar el feu granota per no veure com el seu equip deixava com el cinqué arribara a plaer en el 69, esta vegada en les botes de Griezmann. Qui va tenir en el 76 el sisé en les botes encara que finalment es va anar pel lateral. En el 79 Oier salvava el tir de Torres.
Poc més es va veure en el Ciutat de València. El partit es presentava il·lusionant i complicat a l'una. Ningú esperava que el regal inicial pesara tant i que el Llevant no fóra capaç de redreçar una concatenació d'errors defensius que li va portar a patir a l'excés, a perdre's en el seu feu i no poder trobar la fórmula de sumar el gol de l'honor en una nit per a oblidar.