El món de la festa al País Valencià té un gran pes social. Si sou membres d’una agrupació festívola o bé si no ho sou, el ressò del món de la festa influeix en la vida quotidiana col·lectiva. Per al poble valencià la festa és una activitat econòmica important, podem dir que els valencians hem aconseguit fer de la festa una activitat industrial i comercial. Ací les celebracions populars són més que una festa, són una de les mostres més rellevants de la identitat col·lectiva. I la nostra llengua, el valencià, també forma part d’eixa identitat diferenciada que manifesten les festes al país.
A l’època contemporània, des del 1855, any del primer llibret de falla, obra de l'escriptor Josep Bernat i Baldoví, fins a la dècada dels vuitanta del segle XX, quan el valencià no era oficial, la nostra llengua estava present en tot un corpus importantíssim de literatura popular i festiva. Parlem del divers i creatiu món dels llibrets de falles, de gaiates, de fogueres, escrits en valencià. Especialment el fenomen faller, i també el de les fogueres alacantines, suposa la presència a les places i carrers de moltes ciutats del País Valencià de centenars de textos escrits en valencià. Els rètols de les explicacions en vers dels monuments festius i els llibrets han constituït un dels aspectes més importants de la presència pública i a l'abast del poble de la nostra llengua, des de mitjan segle XIX fins ara mateix.
Però, a banda de la importància de la llengua escrita, la festa valenciana és un moment molt rellevant de l’any en l’expressió pública oral del valencià. Centenars d’actes, presentacions festeres, presentacions de llibrets, discursos públics, parlaments de mantenidors i de presentadors i presentadores es fan en valencià. L’oralitat és la mostra més destacada de l’ús d’un idioma, perquè la parla representa mostrar vivament les característiques d’una llengua, dels seus sons i expressions genuïnes. Les llengües s’han vertebrat sobretot per a ser escoltades, perquè l’escriptura no és més que un símbol, una sèrie de signes de la parla en un paper.
Tots sabem que la generalització de l’ús oral oficial del valencià, per part dels representants polítics i socials, ha sigut un efecte més de la recuperació de la democràcia, de les llibertats. Perquè l’ús del valencià és un dret, que ha estat negat durant dècades al mateix poble valencià. Les llengües serveixen per donar identitat i unitat a les persones, és a dir, són per a compartir. Per això és tan harmònic que la festa i el valencià mantinguen una simbiosi tan normal. Els qui volen negar el sentit i el dret d’usar públicament el valencià en el món fester ataquen la identitat col·lectiva i també el sentit de les nostres celebracions.