El Teatre Romà de Sagunt rep hui i demà en el seu escenari l'espectacle 'Reina Joana' una producció protagonitzada per Concha Velasco, dirigida per Gerardo Vera i amb text d'Ernesto Caballero.
El personatge de Joana de Castella és el d'una dona, una reina destrossada emocionalment per les seues grans contradiccions, per la seua rebel·lia, per la seua forta personalitat i per un enorme desequilibri afectiu que cristal·litza en aqueix passeig per l'amor i la mort que és el seu matrimoni amb Felipe d'Habsburg. I Concha Velasco, amb aquesta funció, ha omplit de vida un personatge que pareix fet a la seua mida.
En els últims anys de la seua vida, sola, reclosa i apartada de la vida pública, Joana de Castella apareix en públic, que farà de confessor, per a comptar les seues vivències, repassar la seua vida, reviure tots els moments importants i, per descomptat, per a retre comptes a tots aquells que la van anar desterrant. Convertida en una ombra, primer pel seu marit Felip el Bell, després per son pare Ferran el Catòlic, que la reclou a Tordesillas i, finalment, pel seu fill Carles V, que la ignora.
Personatge molt pròxim per a la memòria col·lectivament i àmpliament revisitat pel romanticisme, es presenta en aquesta ocasió en format de monòleg, com a exercici de gran esforç però també de lluïment per a l'actriu. L'argument arranca amb la confessió de Joana I de Castella davant del pare Francesc de Borja la nit anterior a la seua mort. A partir d'ací, la monarca va desgranant els moments més importants de la seua vida, mentre en el seu divagar indueix l'espectador a recórrer una bona part de la història d'Espanya. En aquest gran salt enrere, la reina alça la veu amb lucidesa contra tots aquells que la van portar al desterrament i que la van convertir en una ombra. Tots ells la van fer passar per alienada per a poder incapacitar-la de les seues funcions i donar regna solta a les seues ambicions.
Apassionada i rebel, de temperament indòmit i transgressor, Joana de Castella ha sigut retratada reiteradament amb l'adjectiu de 'boja', deixant de costat arestes de la complexa personalitat de la filla dels Reis Catòlics. Ernesto Caballero, autor de l'obra, ha decidit fer un pas més enllà per a mostrar i entendre una dona obstinada a contravindre les pautes de comportament convencionals. "El meu principal propòsit com a dramaturg ha sigut crear un personatge polièdric, sensible i perspicaç, decidit a sobreviure a l'infortuni fent-se fort en els infranquejables dominis de la irrealitat i la imaginació".
Per a Gerardo Vera, el text d'Ernesto fa justícia al personatge: "Planteja des de reflexions d'una gran contemporaneïtat totes les grans preguntes d'una època marcada per la intolerància religiosa, la corrupció política i l'ambició desmesurada d'una monarquia absolutista els ecos de la qual, per desgràcia, encara ressonen en els nostres dies", i reconeix l'enorme aportació de Concha Velasco al projecte: "És ella amb el seu talent, la seua humanitat, la seua complicitat amb el millor teatre, la seua intel·ligència i la seua total entrega des del primer dia, la llum que il·lumina les parts més fosques i doloroses d'un personatge que pareix fet a la seua mida".