El conseller d'Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, ha subratllat que "és un fet constatable que la Comunitat Valenciana hauria complit amb escreix l'objectiu de dèficit si el president del Govern haguera respectat la promesa per escrit que va fer al gener de l'any passat als presidents autonòmics que en 2017 hi hauria un nou sistema de finançament just que posara fi a l'actual, caducat des de gener de 2014".
Soler ha fet aquestes declaracions després de les dades del dèficit de 2017 fetes públiques hui pel Ministeri d'Hisenda, que revelen que la Comunitat Valenciana va tancar l'exercici passat amb un desfasament entre ingressos i despeses no financeres de -796 milions, la qual cosa suposa el 0,73% del PIB valencià. La Comunitat es queda a únicament 13 centèssimas del compliment de l'objectiu de dèficit per a 2017, que era del 0,60% del PIB, i és l'autonomia, juntament amb Extremadura, que més ha reduït els números rojos respecte a 2016, quan es va situar amb -1.571 milions i l'1,50% del PIB.
La Generalitat ha reduït a la meitat el desfasament entre ingressos i despeses en un sol any
D'aquesta manera, la Generalitat ha reduït a la meitat el desfasament entre ingressos i despeses en un sol any, amb una minoració de 775 milions en valors absoluts i de 0,77 punts en termes de PIB. I això després d'haver rebaixat el dèficit en quasi 1.000 milions i un punt de PIB en 2016 respecte a 2015. En dos anys complets de gestió, els números rojos s'han rebaixat en 1.768 milions i 1,81 punts de PIB. El dèficit és ara menys d'un terç (796 milions) del que es va registrar en 2015 (2.564 milions).
Vicent Soler i Clara Ferrando, conseller i secretària autonómica de Hisenda
"L'únic incomplidor ha sigut el Govern central, que s'ha mostrat incapaç de fer valdre el compromís del president Rajoy, condemnant als valencians a seguir un any més amb un finançament discriminatori i que suposa que tinguen menys drets que la resta de ciutadans espanyols", ha assenyalat el conseller. "El resultat d'aquest marc financer injust és que una part dels nostres ingressos ens arriba, no com a la resta mitjançant transferències, sinó en forma de préstecs del FLA molts mesos després, quan l'Executiu central té a bé, danyant les possibilitats de les nostres empreses i ciutadans", ha afegit.
Vicent Soler ha insistit que el dèficit de la Comunitat Valenciana s'hauria complit sobradament d'haver-se reformat el sistema de finançament per a garantir uns recursos justs. La Generalitat reivindica 1.325 milions per a situar-se en la mitjana de les comunitats i, davant l'incompliment del Govern central que en 2017 hi hauria un nou sistema de finançament, va exigir una aportació transitòria i extraordinària. L'Executiu central no va respondre.
A la llum de les dades del ministeri, s'evidencia que la Comunitat Valenciana, "sense necessitat d'imposar retallades als valencians i malgrat no comptar amb un finançament just davant la inacció del Govern", ressalta el conseller, "està compromesa també en la senda de reducció del dèficit". En aqueix sentit, la bretxa respecte a l'objectiu de dèficit s'ha reduït considerablement: En 2017 és de sol 13 centèssimes, enfront de les 8 dècimes de desfasament en 2016.
"Malgrat el sistema injust i discriminatori que pateixen els valencians i la passivitat del Govern central, hem reduït el dèficit sense necessitat de dur a terme retallades perquè hem implantat una gestió honesta i eficaç, on els excessos i malbarataments són cosa del passat. Som plenament conscients que gestionem els diners de tots els valencians", ha ressaltat el conseller.
Un 69% menys de dèficit que en 2014
En 2014, últim any complet de gestió anterior Consell, la bretxa respecte a l'objectiu de dèficit va ser d'1,60 punts; és a dir, 12 vegades major que la registrada en 2017 (0,13). Els números rojos han disminuït dràsticament en comparació de 2014 i, sobretot, en relació a 2011, quan va aconseguir cotes molt elevades. En concret, el dèficit s'ha minorat un 84% respecte a 2011, quan el desfasament entre ingressos i despeses va sumar 4.981 milions (-4,95% de PIB), sense tindre en compte la liquidació negativa de 2011.
El descens dels números rojos és del 69% en relació a 2014, quan el dèficit va ser de 2.564 milions (-2,60% del PIB). En 2011, incloent la liquidació negativa de 2009, el desfasament va sumar la xifra rècord de 6.696 milions i el 6,7% del PIB, nombres que s'han reduït fins als citats -796 milions i -0,73%.