Dilluns passat, la Generalitat Valenciana, a través de la Conselleria d'Economia, va anunciar un nou pacte sobre els horaris comercials. Aquest fixa en 38 dies els festius aperturables en les Zones de Gran Afluència Turística (ZGAT) de la ciutat de València i en la ciutat d'Alacant des de mitjan juny fins al diumenge després de Reis.
D'altra banda, seran 40 els festius que podran obrir a Finestrat, Torrevella, Alboraig, L'Alfàs del Pi, Benissa, Oriola costa i el Pilar de la Horadada costa, mentre que ho podran fer 11 dies en la resta de la Comunitat Valenciana. Les zones que no són ZGAT podran obrir els festius de: 7 de gener, 18 de març, 1 d'abril, 1 de juny, 25 de novembre; 2, 8, 16, 23 i 30 de desembre.
El conseller d'Economia, Rafa Climent, ho va anunciar com un acord "històric" que ha comptat amb el consens de "els agents membres de l'observatori". Per la seua banda, la vicepresidenta Mónica Oltra, va assegurar que es tractava d'"un empastre del govern anterior" i que "no era res fàcil", per la qual cosa mostra la seua satisfacció. També l'alcalde de València, Joan Ribó, creu que és un avanç, però admet que li haguera agradat reduir més les obertures.
El desacord dels sindicats
Els sindicats UGT i CC. OO. han respost a aquest pacte amb un comunicat en el qual qualifiquen de "pantomima" l'acord. En primer lloc denuncien que no es va tenir en compte l'opinió de les organitzacions sindicals, perquè van deixar "clar i patent" que no estaven d'acord. També han qüestionat que s'haja rebaixat a 8 municipis els festius reaperturables, mentre que les altres 534 localitats del territori hi hagen d'aperturar un dia més.D'altra banda, han argumentat que les obertures "no responen a una necessitat", no creen ocupació de qualitat i perjudiquen "la conciliació de la vida personal, laboral i familiar" dels empleats i empleades, a més d'anar en contra del xicotet comerç. Per això, no renuncien a acudir als tribunals i han assegurat que continuaran demandant i manifestant-se "en contra de les obertures" en festius.