La singularitat del nucli històric de Campanar és tan marcada que de vegades ens fa oblidar que el districte de Campanar és molt més gran, molt més poblat i molt més divers. Som un dels districtes més poblats de la ciutat de València, amb més de 37000 habitants, distribuïts en quatre barris ben diferenciats: Campanar, Sant Pau, El Calvari i Tendetes. El creixement de la població del districte s'ha produït en diversos períodes de temps, vinculats a les grans operacions urbanístiques dels anys 80, i el 2000 que, com en el cas del Camí del Pouet, es van fer sense el mínim respecte a la nostra història i al patrimoni rural: molins, assuts, camins d'època romana, alqueries, barraques i sobretot persones vinculades al territori foren desarrelades del seu lloc natural per substituir-les per grans avingudes, enormes edificis i fins i tot una sabana africana de cartró pedra...
El districte de Campanar ha crescut, fruit d'aquestes grans operacions urbanístiques, amb una configuració impersonal, quadriculada per grans eixos viaris com l'Av, de les Corts, Mestre Rodrigo, General Avilés o Pio Baroja. Aquestes grans avingudes, lluny de servir per a la nostra comunicació es converteixen en autèntiques barreres que configuren el barri com un arxipèlag d'illes urbanes incomunicades. Altra de les característiques que ens defineixen és la instal·lació de grans superfícies comercials, la qual cosa genera una gran mobilitat de persones i vehicles en horari comercial i no pocs problemes per al veïnat. Per si faltés alguna cosa, el nou estadi de Mestalla, construït sobre les runes del Moli de la Marquesa, alça, amenaçant, la seua imponent mole de formigó esperant el moment de la seua inauguració per col·lapsar encara mes el barri.
La vida del districte ha estat vinculada per més de 40 anys a la presència del major complex hospitalari de la Comunitat Valenciana, generant tot tipus de servituds i oportunitats. Al voltant de l'hospital es va generar una estructura econòmica al barri que de sobte va desaparèixer amb el seu desmantellament per l'administració del PP, en una operació irresponsable, mal planificada i pitjor executada, que va deixar tot un complex tan important com el de l'Av. de Campanar sense planificació ni futur.
Tot açò és Campanar, totes aquestes realitats configuren un districte sense una identitat clara i sense una dinàmica ciutadana vital. Però Campanar no és en absolut un barri sense inquietuds; la Banda de Música, l'Associació de Campaners, els Clavaris i la Confraria de Cambreres de la Mare de Déu, les Falles i altres entitats, han sabut mantindre viva la flama de les tradicions i la cultura tradicional. Per altra banda, des de fa uns anys, tenim la sort de comptar amb un col·lectiu de joves, amb inquietuds molt diverses que treballen de valent per dinamitzar el barri i que han constituït l'Assemblea de Joves de Campanar.
L'Associació de Veïns i Veïnes de Campanar és conscient de la importància de consolidar tot aquest teixit associatiu i de promoure activitats que ajuden a millorar la qualitat de vida al barri. sabem que la cultura és una part essencial d’aquesta qualitat de vida iha estat sempre marginada pel govern municipal del PP. L’any 1991 es va restaurar l'Alqueria de Pallardó com a Centre Cívic, però aquell somni durà molt poc, ja que immediatament va quedar assignada a unes oficines municipals, que l'ocupen encara en l'actualitat. Tampoc varen tindre temps en vint-i-quatre anys de govern popular per dotar al districte d'una instal·lació d'Universitat Popular, que sí que tenen tots els altres districtes de la ciutat.
La nova administració municipal ha de prendre la iniciativa i dotar a Campanar dels elements bàsics per què la vida cultural del barri puga desenvolupar-se en condicions dignes. La recuperació de L'ALQUERIA DE PALLARDÓ com a CENTRE CÍVIC ha sigut, és i continuarà sent una prioritat de primer ordre per al barri, que exigeix una solució a dècades d'abandó municipal.