El que fou antic poble de Campanar en 1877 es avui el centre d’un barri que conserva perfectament l’estructura urbana antiga i el sentiment de poble. Sociològicament Campanar se sent poble i a pesar de pertànyer a València conserva els seus arrels i tradicions amb molta cura. Es un espai per el que’s pot passejar tranquil·lament i fer la compra als seus establiments tradicionals, forn de Manuela, el forn de la Plaça, ca Bandera, el “ultramarinos” d’Arturo, etc. i de pas la gent es para a fer una xerradeta, preguntar per la família o simplement saludar-se cordialment, son les avantatges. Som al marge oest de la ciutat i veïns de l’horta, de la partida de Dalt. Una gran bossa rodejada per València, Paterna, Manises, Quart i Mislata que se l’estimen molt i la volem productiva, però també som a 25 minuts caminant a la plaça de l’ajuntament i açò ens ofereix poder gaudir de les activitats de la gran ciutat vivint a un poble.
Però com que tot no son flors, després d’un govern de mes de vint anys continuats del Partit Popular arrastrem uns problemes que cal resoldre lo mes ràpid possible.No tenim cap espai municipal al que pugam desenvolupar activitatsculturals, som l’únic districte de la ciutat que no te Universitat Popular. Aquesta situació provocaque el desenvolupament cultural del barri depenga sempre de la voluntat de les veïnes i veïns per eixir fora del nostre barri a buscar-ho on es produeix. Necessitem ja un Centre Cìvic per a Campanar. Campanar deu recuperar un espai emblemàtic com és l'Alqueria de Pallardó per a la seua funció original de CENTRE CÍVIC, per la que havia estat restaurada i que dissortadament es va destinar a oficines municipals allà per els anys 90. La possibilitat de comptar amb un espai com el de l'Alqueria de Pallardó obre totes les possibilitats de portar endavant un gran nombre d'activitats formatives i culturals de les que tots els veïns i veïnes podrem beneficiar-nos.
Un altre element fonamental es l’horta de la Partida de Dalt, l’única horta que ens queda (de les set partides que tenia Campanar) i que volem que siga un horta productiva i rentable per als llauradors de Campanar, que no hagen de tractorar la collita per que li hi paguen a preus rebentats.És immoral que en la situació que tenen famílies de la ciutat de València no encontrem una solució.
Dos serien les línies d’actuació per a la partida:1. La millora de l’agricultura local, que es planteja en un doble escenari:En primer lloc, el plantejament de millores en la zona que afecten al col·lectiu de llauradors, com poden ser els àmbits de les infraestructures, el reg o la seguretat de la producció.
En segon lloc, desenvolupar accions concretes que impulsen l’agricultura ecològica de proximitat així com als nous agents que la protagonitzen. Apostar per la millora dels accessos, la senyalització i la rehabilitació, en aquells casos que faça falta, dels actius patrimonials de la Partida de Dalt. Igualment, apostar per generar una mirada contemporània al patrimoni, que incloga la memòria i el coneixement local dels llauradors al mateix temps que pose de relleu el paper ignorat de la dona en l’horta.
2. Donar a conèixer els valors agrícoles, culturals i ambientals de la Partida de Dalt entre el veïnat de Campanar i la ciutat de València. Aquesta necessitat parteix del diagnòstic de que la zona a penes és coneguda entre la ciutadania, al mateix temps que cal aprofitar la ubicació estratègica al costat del Parc de Capçalera i la Ruta del Túria.
Com a darrer element que volem destacar i que ens afecta com habitants de Campanarcal fixar l’atenció al parc de capçalera i la gran infraestructura que Rain Forest pretén dur a terme al costat del Bioparc, el PARC AQUÀTIC. Considerem la proposta com un atemptat al patrimoni paisatgístic i a l’arquitectura rural. Defensem que s’ha de portar a terme la rehabilitació de la zona per tal de retorna-la al seu estat original de paisatge rural. Així mateix, estimem que el projecte que es desenvolupe en aquest espai ha d’anar en consonància amb el seu origen d’horta i ser plenament respectuós amb l’entorn.