El Llevant va saltar al Ciutat de València amb ganes i açò es va notar. Al cap de 10 minuts d'assetjar la porteria de Razak, el porter cordovés va cometre falta sobre Roger per la qual va veure la cartolina groga. Un llançament perillós, Campaña va ser l'encarregat de llançar el lliure directe. Amb la dreta va llançar la pilota a l'esquadra esquerra i obrava la màgia, un gol amb totes les lletres que feia pujar l'1-0 en el marcador. El Llevant es venia una mica més amunt si cabia en deixar noqueat al Còrdova. Els granotas cercaven el 2-0 i ho van marcar però va ser anul·lat per fora de joc.
Llavors el Còrdova va començar a dominar l'esfèric, amb cert domini en la possessió de la pilota, van començar a acostar-se a la porteria de Raúl Fernández qui va evitar l'empat en un parell d'ocasions de Juli i Bíttolo però en el minut 32 no arribe quan Héctor Rodas va rematar un córner des del punt de penal. El valencià, sense celebrar el seu tant malgrat portar quasi cinc anys sense marcar, empatava la trobada per al Còrdova.
Els de López Muñiz van fer mèrits per a estar davant en el marcador però la irregularitat a l'hora de controlar la possessió de la pilota la va acabar pagant doncs el Còrdova va aprofitar les ocasions una vegada reposat del tant de Campaña i va creure en les seues possibilitats, es va trobar còmode en la gespa del Ciutat de València i va ser aguantant el resultat. Al descans els de Luis Carrión es permetien somiar amb l'1-1 en el marcador.
Amb la represa la dinàmica de la trobada no canviava, el Llevant seguia a ratxes però trobant ocasions i el Còrdova controlava el tempo del partit però no aconseguia rematar la faena. L'intercanvi de jugades deixava passar el temps i el Llevant va ser fent valdre una de les seues virtuts, la paciència, va saber esperar sense posar-se nerviós. Conscient de les seues possibilitats, sabent que jugava a casa, en la seua inexpugnable feu, no anava a deixar escapar els tres punts. En una jugada de profunditat, Casadesús assistia a Roger que rematava amb la dreta, i des del centre de l'àrea, una pilota baixa al costat del pal esquerre que allunyava els fantasmes de l'empat. El 2-1 pujava al marcador del Ciutat de València.
Amb el marcador ja a favor el partit va continuar cadascun cercant un objectiu, el conjunt granota volia tancar el partit i el Còrdova empatar per a no complicar-se més encara si cap a l'existència perquè el Nàstic havia guanyat el seu partit davant el Numància (1-0). Quan semblava que el partit s'anava a quedar així doncs els minuts passaven i gens canviava arribava Jason, en el minut 90, per a córrer tot el camp amb el cuir pegat en els peus, batre a Razak, posar el tercer en el marcador i sumar els tres punts que li acosten una mica més a primera, li fa un líder més sòlid i manté el Ciutat de València imbatut on hui una parella es va demanar matrimoni en un gest d'allò més romàntic.