- Ribó sobre el Plan Especial del Cabanyal: 'Las zonas verdes se deben conservar'
- Jornada sobre la convivencia en el Cabanyal a través de la música
Molt va donar que parlar -i cridar- l'actuació de l'administració Rita en el Cabanyal amb el seu pla per a perllongar l'Avinguda de Blasco Ibáñez fins al mar. Passada aqueixa època en la qual les mobilitzacions socials van aconseguir paralitzar el macroprojecte, s'obrin noves vies. Hi ha lluites que van passar a millor vida, però han sorgit noves. L'associacionisme post-Rita manté la defensa del patrimoni com un dels seus cavalls de batalla, encara que amb l'arribada del nou equip de govern, la lluita es converteix en proposta, i la cultura i la reflexió apareixen com una renovadora argamassa de la unitat veïnal. Cabanyal Obert és una nova associació en el barri que naix amb aqueixa inspiració, una cosa que a València Extra engendra curiositat. Ens citem amb un dels seus impulsors, Fernando Flores, perquè ens done llum sobre aquest projecte.
Ens rep en una de les cantonades que vigila el passeig marítim. De forma senzilla, sense grans ostentacions, com la façana davant la qual ens trobem. Hem decidit realitzar la nostra entrevista en un dels espais amb més encant de la zona -i això que n'hi ha-, la Fàbrica de Gel. Antic edifici industrial del que encara es conserva la seua fesomia i alguna que altra corriola, s'ha reconvertit en un centre cultural i d'oci on l'antiguitat no passa de moda. És més: ací l'antiguitat és moda, i la reutilització és renovació.
Porta principal de La Fàbrica de Gel | VALÈNCIA EXTRAEntrem per la porta de darrere, un porticó habitualment tancat però que hui ens obri el lloc en exclusiva. "Solem tancar als matins", ens explica el propietari. La benvinguda ens la dóna un llenç on es pot llegir "Imatge no disponible". La invitació a la reflexió està servida a colp de vista. Transcorrem entre contenidors marítims fins a un espai ampli. Allí triem prendre seient, en un cantó d'allò més acollidor. Bé podria ser un cafè-llibreria com un pub de copes.
El multiespai s'està convertint en el bresol de la renovació cultural del barri marítim. I és ací on preferim que Fernando Flores ens presente Cabanyal Obert, una associació que, segons percebem, pretén reciclar i millorar la societat civil de la zona. Li preguntem per la intensa tradició associacionista dels veïns i veïnes.
Interior de la Fàbrica de Gel | LOÏC VERSTREPENLa unitat veïnal, apuntalada per "l'agressió" al barri
"El barri crec que té una tendència participativa i associativa". Flores es remunta a fa un segle, quan era "un poble autònom i independent de València", amb les seues "pròpies lògiques internes". Des de les bandes de música, les antigues organitzacions de pescadors o la Setmana Santa Marinera fins als actuals clubs de runners. Tot destil·la organització veïnal. Encara més en els últims anys. El nostre entrevistat creu que circumstàncies com el pla urbanístic del Cabanyal -"l'agressió"-, apuntalen aquest caràcter lluitador i han donat una "visibilitat molt forta a un barri que no era tan conegut".
"Ací no va haver-hi desnonaments formals, ací va haver-hi un mobbing brutal per part de l'alcaldia sobre els veïns"
Els nombrosos desnonaments per impagament ocorreguts en el Cabanyal durant els pitjors anys de la crisi econòmica s'uneixen a "les expropiacions que es pretenien fer per a dur a terme el pla urbanístic". "Ací no va haver-hi desnonaments formals en relació amb l'avinguda, ací va haver-hi una espècie de mobbing -assetjament- brutal per part de l'alcaldia sobre els veïns", ens explica Flores. En primer lloc "creant un ambient social marginal molt agressiu" que encara roman, i d'altra banda "amb una campanya desinformadora i una legislació que, per exemple, t'impedia rehabilitar la teua casa". "El teu propi espai més íntim es converteix en un enemic", es lamenta. "Era una manera indirecta de desnonar a la gent" i compleix amb "el procediment bàsic de com gentrificar de forma conscient una zona".
Fernando Flores, impulsor de Cabanyal Obert, durant l'entrevista | LOÏC VERSTREPENLa cultura, la reflexió i "el dret a la ciutat", eixos de Cabanyal Obert
"Quantes més associacions de caràcter civil existisquen en una societat, aqueixa societat serà més madura"
"Què pot aportar Cabanyal Obert al barri?", li preguntem amb cert escepticisme. Però Flores ens desbanca en la seua resposta més immediata. "Quantes més associacions de caràcter civil existisquen en una societat, aqueixa societat serà més madura", ens diu. Cabanyal Obert "té tres línies de treball". Espera ser una plataforma on artistes puguen desenvolupar els seus projectes, però també una via de participació, formació i que convide a la reflexió. Sense anar més lluny, dimarts passat va engegar un cicle de debats, la Fàbrica de Trobades, al que va acudir el periodista Jesús Maraña, director de InfoLibre, per a conversar sobre la informació i els mitjans de comunicació.
La tercera via és "el dret a la ciutat", diu Flores, però s'excusa davant la nostra incredulitat: "No és un concepte que nosaltres ens hàgem inventat". "És una manera de relació entre els veïns i amb l'entorn urbà: un entorn saludable, solidari, on es respecten els drets i on el món del consumisme no siga el primordial", però va més enllà, "ni si vulga el secundari". En definitiva, "més vivible". Un concepte que, Flores recorda, "té darrere un gran treball de recerca acadèmic".
La idea és que l'experiència de reivindicacions del barri es traduïsca en "un impacte en els estudis que s'estan fent" i continuar creant el que Flores crida "xarxa social", participant conjuntament amb altres associacions ja existents. L'associacionisme post-Rita és ni més ni menys que açò: extraure l'aprenentatge insuflat durant la "agressió" per a afrontar els nous reptes. I la cultura en tot açò té molt a veure.
Fernando Flores durante la entrevista | LOÏC VERSTREPENUn objectiu: superar la participació "a la contra".
La participació ciutadana durant els anys del Partit Popular, "era una participació a la contra, encoratjada a la resistència, treballant en contra d'alguna cosa" en la qual el mateix Flores va estar involucrat i sobre la qual parla amb molt respecte. "Gent que estàvem allí ens vam adonar que hi ha una enorme potència de coses que fer", ens narra, però "volíem plantejar-ho des del punt de vista constructiu". Altra pista més que Flores ens deixa sobre la nova forma d'entendre la participació després de l'era popular. "La mobilització reivindicativa és una part de la participació ciutadana, però em negue a reconèixer que només siga això".
"Salvem el Cabanyal ha perdut en part l'objecte central pel qual va nàixer"
Salvem el Cabanyal, juntament amb l'Associació de Veïns i Veïnes, va encapçalar les mobilitzacions socials que tenien per objecte paralitzar la destrucció de part de la barriada. "En part ha perdut l'objecte central pel qual va nàixer Salvem el Cabanyal", admet. La seua funció ara és bastant diferent. "Açò ara es va a urbanitzar i la pregunta és com es va a urbanitzar", ens comenta. I en aqueix sentit, la plataforma continua exercint la seua funció de participació, pressió, control i fiscalització del procés.
| LOÏC VERSTREPEN"Veig a València un poc més relaxada en la qüestió participativa", opina. "Abans estàvem molt més crispats perquè el Govern municipal era molt agressiu amb el que no compartia", una cosa que actualment, segons Flores, no ocorre a tals nivells. I açò pot ser un arma de doble tall. Mentre que "és un moment per a aprofitar" donada la voluntat participativa del govern local, "és veritat que en ocasions quan existeix un govern més favorable al que tu penses, et relaxes".
I en aqueix sentit, Flores posa de relleu que en el Cabanyal, no ha ocorregut així i reivindica la constància del barri per a continuar amb les seues demandes. "No anem a deixar que ens prenguen el pèl", sentencia el nostre entrevistat. Així que, encara que les formes són ben diferents a les del govern anterior -ens explica les millores quant a polítiques participatives del consistori es refereix-, el nivell d'exigència en el veïnat no és menor. "Que li ho pregunten a Ribó, a Vicent Sarrià o a Maria Oliver. Cap està especialment content amb nosaltres", comenta satisfet, "i és el millor que poden dir de nosaltres".
En la seua opinió, el barri marítim continua amb "una ebullició important", i una prova fefaent que presenta és el sorgiment d'aquesta nova associació. "Ací, amb el tema del Pla Especial del Cabanyal, eixim al carrer, peguem els cartells, tenim un cotxe amb un megàfon i un tipus o una tipa ix dient «veïns i veïnes!»", riu."El Govern de la Nau tracta bé al Cabanyal però el podria tractar millor"
"Per a finalitzar", comencem l'últim tram de l'entrevista, "com creus que tracta el Govern de la Nau al barri?", li preguntem. "L'està tractant bé, però el podria tractar millor. Compleix amb unes expectatives i amb altres no", una de freda i una de calenta. Flores celebra, d'una banda, la iniciativa del govern local i la facilitat de comunicació que existeix. "S'han engegat una sèrie d'ajudes que estan començant a fer visible el canvi, sobretot en la via privada", afig.
Millorable? La coordinació. Flores opina que el govern local hauria de "tindre clara la seua idea sobre el barri com a pla de conjunt". "No sé si existeix, no existeix, o estan en discussió entre ells", però revela que des del barri es té "la sensació de que falta una idea clara". Així i tot, admet que "un pla així no es fa en un any, és difícil". Mancada agilitat administrativa, compte.
"Dos preus" diu Flores que està pagant el govern de Ribó. Un: "està pagant ser nouvingut" i "s'està fent amb el sistema". I dos: "hi ha un problema de comunicació interna que han de millorar bastant entre els tres socis". Aquest segon és "complicat", accepta Flores, "però és una cosa que m'ha d'afectar el menys possible".
Fernando Flores durant l'entrevista | LOÏC VERSTREPEN"L'abandó dels habitatges i l'abandó social del barri venia molt des de lluny", acusa, el que Flores considera "imperdonable". "La situació de deterioració social ha sigut provocada per l'anterior ajuntament claríssimament". I d'aquelles pólvores, aquests llots. Encara que sí que hi ha hagut certa millora en els carrers del Cabanyal, encara hi ha problemes de convivència. "Aquest hivern va haver-hi reunions fortes amb alguns membres del govern local perquè alguns veïns eren agressius amb altres", revela. Aqueix i la progressiva turistificació de la barriada són alguns dels reptes primordials a escometre en el futur pròxim per l'associacionisme post-Rita. "Un granet d'arena posarem", respon Flores. "Açò no ho fa un solament, entre molts i espentant va molt millor sempre".