Una reivindicació històrica, el moment d’un canvi i sobretot la nostra identitat com a poble. La Crida pel Finançament Valencià s’emmarca dins d’unes reclamacions necessàries al nostre poble on estem convocats tots. Hui parlem amb un dels portaveus de la Plataforma que està guanyant cada dia més adhesions. En concret, ja supera les 2.000 i compta amb més de 80 entitats de la nostra terra. En total, són quatre portaveus: Vicent Maurí, Àngel Martí, Raquel Gómez i Antoni Infante. Parlem amb Antoni de la situació real d’infrafinançament i de totes les iniciatives que van a posar en marxa. La més destacada, la gran manifestació del pròxim 10 de Juny a València.
Com ens trobem en aquesta situació al País Valencià?
El País Valencià i els valencians i valencianes no podien estar com estem d’infrafinançament que s’arrossega com a mínim des que tenim l’autonomia. Hem assumit una sèrie de tasques que no estan cobertes per recursos que com els administra l’Estat sempre han vingut en una quantitat inferior a les despeses que genera com són el tema de sanitat, educació, etc.
Per altra banda quan l’Estatut d’Autonomia va agafar una sèrie de competències des d’un primer moment, com per exemple, tot el sistema sanitari valencià estava molt endarrerit respecte a la mitjana de l’Estat espanyol i a nivell d’ensenyament exactament igual. Hi ha calgut fer un esforç d’inversió per a poder actualitzar-lo, modernitzar-ho, etc
Això al llarg del temps, ha anat suposant que un dèficit entre les despeses i els ingressos per a pagar-lo, que està valorat a euros 1350 milions d’euros a l’any de dèficit d’infrafinançament que té l’Administració valenciana respecte a les tasques que té encomanades des del sistema autonòmic. Això ha generat dues qüestions. Per una banda, un deute acumulat que suposa 45.000 milions d’euros, és a dir, 9.000 euros per cada valencià i valenciana. A més, per una quantitat que està valorada en 16.000 euros que és el deute històric que es refereix a unes quantitats de diners que hem de pagar d’interessos dels préstecs i que si haguérem tingut el finançament correcte, no haguérem d’haver demanat.
Per una altra banda, es presenten els pressupostos generals de l’Estat en el qual nosaltres, el País Valencià que tenim una població de gairebé 11% de la població, comprovem que el percentatge d’inversions no arriba al 6%. Això no és el primer any, si repassem els d’anys anteriors, gairebé és el mateix.
Com expliques esta situació si a la nostra terra hem viscut àmplies majories de governs que tenien al mateix partit al govern central? Per què no s’ha millorat la inversió?
Des del canvi geopolític que es va produir a tot el món, al votant dels anys 80, va fer canviar la lògica de les inversions públiques que en lloc de dependre dels impostos, es va entrar en una dinàmica que depenien dels préstecs bancaris. Des dels anys 80, totes les administracions han entrat en una dinàmica embogida de cobrir les seues despeses mitjançant préstecs bancaris que després s’han d’amortitzar. Per això, ací quan no arribaven els diners via Estat, s’entenia que era el normal i que s’havia de demanar préstecs. Tant és així que durant una sèrie d’anys això era normal i es va mantindre. Quan arriba la crisi, és el propi Estat Espanyol el que prohibeix a les autonomies que puguen recórrer als préstecs bancaris i és quan generen el FLA. D’eixa manera els préstecs no es demanen des de la Generalitat a la banca internacional o la banca local, es demanen a l’Estat qui posa les condicions en dues qüestions determinants: per una banda per a què serveix, el Govern determina en què coses i el mateix Govern determina la taxa d’interés dels préstecs.
Mentre ací estàvem a una època que anaven a lligar els gossos amb llonganisses, fent obres faraòniques, la millor terreta del món, i no hi havia restriccions creditícies, el que passava és que els préstecs anaven creixent any rere any. Arriba un moment en què això esclata i en estos moments, tenim un deute que és equivalent a tres vegades el pressupost de la Generalitat Valenciana, és absolutament impagable i fa saltar totes les alarmes. En estos moments, la tercera despesa més important que té la Generalitat Valenciana és amortitzar el préstec i els interessos del préstec.
S’està castigant al poble valencià per triar un govern de canvi?
Jo crec que es castiga al poble valencià perquè som valencians. Som perifèria i la mentalitat del govern espanyol és molt centralista. Els darrers 200 o 300 anys, nosaltres ens hem constituït a la força en la perifèria del sistema de dominació espanyol. A tot açò, s’ha d’afegir un altre element. A banda de l’infrafinançament, tot allò que paguem el poble valencià via impostos com l’IRPF i l’IVA etc. de tot això que paguem, no ens ve revertit ni via finançament de la Generalitat o de la resta d’institucions, ni via inversions, en la mateixa quantitat. Hi ha un dèficit a favor de l’Estat d’una quantitat que està avaluada en uns 6.000 milions d’euros a l’any, que equival al 6% del Producte interior brut valencià. Eixa quantitat és quatre vegades superior a l’infrafinançament i encara no està al taulell polític.
Estructuralment el sistema jurídic, polític i econòmic de l’Estat Espanyol, condiciona unes polítiques d’espolí en el país valencià. Segurament no només al País valencià però ací ho patim d’una manera determinant.
Què li sembla que en l’aprovació de Pressupostos Generals de l’Estat un partit nacional d’esquerres com és Coalición Canaria recolze els pressupostos d’un govern de dretes?
No hem de confondre l’anècdota amb la categoria, qui aprova fonamentalment els pressupostos és el Partit Popular i en segon lloc, Ciutadans, i després va baixant en cascada. Jo crec que cal donar-li a cadascú el pes que correspon. Jo crec que ni ètica ni estèticament és un bon acord però que ha primat l’interès per demostrar que la seua presencia és útil per a Canàries i a negociar una sèrie d’inversions a canvi de justificar la política econòmica i social del govern. Des d’un punt de vista electoral en Canàries, és comprensible.
Parlem en concret de la manifestació del pròxim del 10 de juny.
Serà una gran manifestació, de fet, nosaltres des d’un primer moment hem volgut que siga una convocatòria molt oberta i hem volgut convidar a tot tipus d’entitats esportives, culturals, sindicals, socials, ecologistes, polítiques però també a les persones perquè es podia donar que gent molt significativa de determinades organitzacions polítiques i sindicals donen suport i la seua organització s’ho estiga pensant encara. Ara vora 80 entitats participen. La manifestació eixirà del Parterre, recorrerà el carrer de la Justícia, carrer Colon i el carrer Xàtiva fins a arribar a la Plaça de L’Ajuntament on hi haurà un acte polític amb diferents intervencions. Serà una primera gran manifestació però no serà la darrera. Nosaltres som conscients del tarannà autoritari del govern espanyol. Per tant som conscients que per molt gran que siga la manifestació no tombarà els pressupostos. Serà la primera de tot un cicle perquè l’objectiu és recuperar la capacitat de mobilització del poble valencià per a que puga gestionar els seus propis recursos, com a poble autònom i madur. Però també que puguem recuperar la dignitat i les relacions d’igual a igual. Creguem que serà una gran manifestació per la resposta que estem trobant arreu. Ja s’han posat en contacte amb nosaltres gent d’entitats que no convoquen habitualment aquest tipus d’actes. La voluntat de tots i totes és que siga la primera de tot un cicle
A més d’esta gran manifestació, teniu pensades més accions?
Cal recordar que el dia 6 farem un acte important al Paranimf de la Universitat de València on diverses persones com ara Rafael Beneyto, Vanessa Campos, Jaume Ortiz i Raquel Gómez parlaran de la situació del finançament valencià. Ja serà un primer acte i molt significatiu. La idea que tenim és per una banda desenvolupar actes pel territori i després pensar en un nou acte massiu al Cap i Cassal.
Fa un parell de dies, la Sexta va emetre “la estrategia del Silencio”. Una lluita de l’Associació de víctimes del metro cada 3 de cada mes. Plantegeu actes periòdics?
Sí provablement. Jo recorde que quan va passar la primera l’eclosió de l’accident de metro i quan l’associació de víctimes convocava l’acte cada dia 3 de cada mes, i van passar les primeres 5 o 6 convocatòries, va començar a decaure un poc l’assistència. En eixos moments va ser cabdal la fermesa de l’associació de víctimes que va dir que vinguen les persones que vinguen, continuarem mantenint això i a poc a poc la gent va tornar a anar a les concentracions per a exigir responsabilitats. Després del primer programa de la Sexta, que va agafar informació de periodistes locals, gent d’ací, és va notar molt. La constància és un valor.
Els grans rostres del PP anaven contant mentides però la realitat eixia cada dia 3 a la plaça de la Mare de Déu. La plaça s’omplia de solidaritat amb els familiars de les víctimes d’un accident que es podia haver evitat per només una inversió de 3.000 euros. Eixa veritat física al final es va imposar i uns anys més tard han ajudat a fer fora al PP de les principals institucions. Nosaltres tenim eixa voluntat també d’ajudar a recuperar la dignitat del poble i aquesta no es pot exercir si no hi ha condicions materials i socials. Eixes condicions vénen donades per la gestió de la nostra economia
En estos moments, quantes adhesions porta la Crida pel Finançament Valencià?
En estos moments ja hi són vora 2.000 adhesions i també 80 entitats de tot tipus i el que és més importants persones molt significatives. Per a mi, hi ha dues que han donat suport des de unes posicions molt especials. Vicent Cucarella és una persona molt sensata i molt formada que coneix molt bé el tema de l’infrafinançament, que ha publicat llibres sobre el tema i l’ha estudiat en profunditat i a més és el Síndic de Comptes de la Generalitat. Així té un valor molt important que signe la convocatòria. L’altra persona és el delegat per al model social valencià que va anomenar el Govern Valencià Xavier Uceda que està dissenyant com ha de ser la cobertura social que hem de tenir els valencians i les valencianes i des d’un primer moment també ha donat suport. A banda de diputats/es i càrrecs polítics, estes dues figures tenen un tarannà molt especial i tècnic i un valor molt representatiu.
La reivindicació d’infrafinançament és també una reivindicació del Govern de la Generalitat amb PSPV-PSOE, Compromís i Podem a les Corts. Però vos heu posat en contacte també amb les formacions polítiques PP i Ciutadans?
Ho hem intentat, hem enviat escrits i trucades telefòniques tant el Partit Popular com a Ciutadans. Podria contar-te alguna anècdota. La primera vegada que em vaig posar en contacte amb el Partit Popular a nivell de País Valencià, ells diuen, Comunitat Valenciana, em va costar molt aconseguir que em donaren una adreça electrònica per a poder-li enviar la invitació per a la primera reunió perquè es veu que no estan acostumats a parlar en gent del carrer i al final vaig aconseguir una adreça i no hem rebut cap contestació. Amb Ciutadans, a la seua web no hi ha un telèfon o una adreça d’ací de la nostra terra, i vaig haver de parlar amb la direcció de Catalunya i em va dir que l’enviara a Barcelona i tampoc hem tingut resposta. Esperem que en algun moment que s’adonen que no és una qüestió ideològica que ens afecta a tots i totes.