Una vegada més em veig escrivint sobre les escoles de música del País Valencià, i ara des d'una òptica política, un vessant que fa anys m'era vetada des del món de l'associacionisme, i amb raó. No obstant açò, la solució a aquest problema és de tall polític. Sempre ha estat així i així continua actualment.
Tot govern que es precie necessita descobrir els vertaders senyals d'identitat del poble al que governa, per a cuidar-les i promocionar-les, i com bé diu la FSMCV:
“Quan els governs no protegeixen i desenvolupen la cultura dels seus propis pobles, perden la dignitat per a governar-los”.
Fa uns dies que la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV) ha llançat, de forma viral, un breu videoclip reivindicatiu sobre les escoles de música dels seus associats. Estem parlant de més de 300 escoles de música, reconegudes per la Generalitat Valenciana, que inicien en la seua trajectòria musical a més de 30.000 alumnes, que podrien ser molts més amb el finançament adequat. Un sistema educatiu que forma part del nostre sistema públic d'ensenyaments artístics de música, malgrat la miopia de l'equip del Sr. Marzà en qüestions educatives, un sistema que, des de fa més de 200 anys, ha contribuït, com ningú, a la democratització de l'ensenyament de la música, sempre reservada per a l'aristocràcia i el clergat.
Estem parlant d'un sistema que dóna treball, actualment, a 2.807 professors, que podrien ser molts més amb el finançament adequat, i que donarien resposta a una demanda social sense parangó en el món i a la qual els nostres governants no semblen prestar la menor atenció.
Estem parlant d'un sistema educatiu que és contribuent net a les arques de la seguretat social, ja que, de les càrregues socials que ingressen en les arques públiques en concepte de cotitzacions, solament reben una part en forma de subvenció, i amb un nivell de retard que iguala als pitjors moments dels governs del Partit Popular.
Dels 700 euros per alumne/any de cost real, les escoles de música solament reben 200 euros, en forma de subvenció, per la conselleria d'educació i cultura, sent la reivindicació de la FSMCV arribar a una dotació de 367 euros per alumne/any, per part de la Generalitat Valenciana.
Necessitaria diverses pàgines per explicar l'impacte de l'ensenyament de la música sobre el fracàs i l'abandó escolar, per explicar el paper d'aquestes escoles de música en el procés de democratització de l'ensenyament de la música al nostre territori, o en l'assumpció compartida que la música és el factor que ens diferencia com a poble valencià.
El compromís de suport a les escoles i música és explícit al Pacte del Botànic, i és important que es complisca amb caràcter general.
A més, cal considerar que el Pacte del Botànic no està a prova de bombes, com alguna dirigent política ha volgut inculcar en les ments de la ciutadania valenciana. Les bombes s´en porten tot per davant, i en alguns temes importants, hi ha detonadors preparats per a fer-les esclatar… i no sabem amb seguretat qui va a fer-los esclatar.