No sé qui va dir allò que" el temps posa a cadascun en el seu lloc", però jo que sóc més d'acció que d'esperar pacient al fet que caiguen les fulles del calendari, m'he de contenir quan sent la tan manida afirmació.
La coneguda com a llei de Memòria Històrica aprovada pel govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero, quasi 30 anys després de l'aprovació de la Constitució Espanyola, va obrir la senda a eixe temps de reconciliació amb el nostre passat, a eixe "posar a cadascun en el seu lloc". Durant més de quaranta anys vivim sota un gran engany, vivim en un món de bons i dolents, on els bons eren aquells que van alçar els seus fusells contra el govern legítim de la II República i els dolents els qui "atemptaven contra un règim dictatorial que havia portat la pau i el progrés a l'Espanya d'uns pocs".
Des del colp militar en 1936 fins a 2007 (any d'aprovació de la llei) la història semblava tenir una sola versió. La Democràcia va portar a aquest país la concòrdia, el consens i la llibertat, però els passos van ser tan lents respecte al coneixement de la nostra història recent que no eren estranys els silencis i els "forats negres" en el seu contingut.
Deia que la Llei del 2007 va obrir un escenari nou, va anar el camí que Espanya necessitava per a mirar d'enfront de la seua història, per a assumir culpes i pagar deutes. Per a acabar amb allò de "bons i dolents", de "rojos i fatxes". Però va anar solament l'inici. Amb l'arribada al Govern del PP en 2011 la llei no va ser abolida, però si paralitzada; es van acabar les recerques; es van acabar els desenvolupaments normatius; es van acabar els pressupostos destinats a la seua diligència. I a la Comunitat Valenciana el panorama va ser molt pitjor: ací els governs autonòmics de Camps i Fabra mai van facilitar la seua aplicació i no van arribar a declarar públicament la seua insubmissió però no va fer falta, la voluntat política era fonamental per al seu desenvolupament i el PP de la Comunitat mai la va tenir.
Mentrestant, governs autonòmics de tots els colors polítics van ser avançant en les seues normes. Van aprovar decrets, ordenes, resolucions... Van traslladar a museus monuments d'exaltació al franquisme que poblaven les seues places, van eliminar dels seus de carrer noms de defensors del règim, i van ajudar víctimes i familiars a retrobar-se amb el seu passat i reprendre la dignitat que els van robar.
Ara és el moment de la Comunitat Valenciana, 10 anys han passat i per fi, gràcies a un canvi de govern, anem a tenir la nostra pròpia Llei de Memòria. El Consell del Botànic va aprovar el passat mes de febrer un projecte de Llei que parla de reconciliació, del pagament del deute amb la ciutadania, de drets, de Democràcia. El Consell del President Puig ha portat a les Corts per a la seua tramitació el text que permetrà omplir els nostres llibres d'història de relats veraços i equànimes. Una de les línies d'actuació que, al meu entendre, més rellevància té de totes les esgrimides en el projecte de llei. La recerca i estudi objectiu dels fets omplirà els continguts dels currículums escolars en totes les etapes educatives. A partir d'eixa premissa ja mai més la ignorància serà motiu d'enfrontament.
Han passat més de 80 anys des del colp militar que va donar origen a la Guerra Civil Espanyola. Massa temps per a posar a cadascun en el seu lloc, però si amb açò aconseguim la pacificació amb la nostra història i que mai més Espanya repetisca episodis similars, 80 anys no hauran sigut quasi res.
Mercedes Caballero, Diputada en Corts ValencianesPortaveu Memòria Històrica Grup Parlamentari Socialista