Les festes de la majoria dels pobles espanyols estan dedicades als patrons, encara que en molts casos hi ha un rerefons de celebració pagana previ a l'arribada del cristianisme. Una evolució que s'ha mantingut al llarg dels temps, adaptant-se a la realitat de cada poble. Prenent com a punt de partida 1968, l'any en què es va tirar a terra el Palau Arquebisbal, els últims 50 anys de les festes de Puçol són un bon exemple d'esta capacitat d'adaptació a cada època.
El 1968 les festes eren molt senzilles: volteig de campanes i més de mil tronadors a les 13 hores, de nit ball i varietats amb grans orquestres. Tot concentrat en els dies 6, 7 i 8: el primer per a l'entrada de la murta, el segon per als festejos taurins i l'últim per als actes de la patrona.
Este era l'esquema que es repetia, amb lleugeres variacions, des dels anys 50 i que començaria a canviar en els 70 arran d'una celebració especial: la coronació de la Mare de Déu i el 400 aniversari de la trobada de la seua imatge, efemèride que obligà a canviar el bou del dia 7 al 5 (un canvi que es va repetir l'any 1975, en esta ocasió pel 50 aniversari de la proclamació de la Mare de Déu al Peu de la Creu com a patrona canònica de Puçol, que traslladà el bou del 7 al 6 de setembre) i va suposar l'aparició d'altres actes, com la cavalcada infantil, la multiplicació dels tornejos i exhibicions esportius, l'ofrena de flors, la traca correguda pel carrer de Sant Joan fins a la plaça de la Victòria (hui plaça del País Valencià) i la incorporació en el programa d'una missa el dia 10, acompanyada aquell any d'una visita de la patrona a diferents carrers del poble.
La fi de la dictadura, el 1975, també comportà canvis, començava una època d'artistes famosos que venien a cantar el dia 9 i aparegueren els clavaris infantils i els de la tercera edat (per acompanyar els jóvens, els únics organitzadors de la festa fins a aquell moment). En aquell temps es reordenen els tres dies grans de les festes: el 7, dia del bou; el 8, dia de la patrona i festa organitzada pels festers, i el 9, fi de festa a càrrec de l'Ajuntament.La romeria al Cabeçol també començà a figurar en el programa a mitjan dècada dels 70, encara que la visita es feia des de 1970, sense anunciar i per part d'un centenar de veïns, fins que l'auge de l'acte recomanà reformar el tossal, tasca que va ser realitzada pels feligresos, que hi treballaren debades els caps de setmana.
Els 70 finalitzaren amb una doble festa que es mantingué durant uns quants anys, inclòs un doble llibret: un amb les festes patronals, a càrrec dels festers i la confraria, i un altre amb les festes populars, editat per l'Ajuntament. Una divisió feliçment superada amb el temps.
Ja en els 80, la multiplicació de les festes amplià els actes populars en els carrers (des de les danses fins al concurs de paelles), el bou s'allargà amb l'encierro matinal del dia 7, la cavalcada comença a oferir premis en metàl·lic que en disparen la participació fins a l'actualitat, i es normalitza una altra proposta: compartir la festa amb la parròquia de Santa Marta, on la imatge de la patrona passa un dia i una nit.
Els 80 van ser també els anys del boom de les penyes taurines, que acompanyaven els caixons el 7 de setembre i que van formalitzar una agrupació que hui continua acompanyant-los, encara que també han preferit diversificar l'oferta i, ara, estos creadors d'esdeveniments són coneguts sobretot per haver posat en marxa la Ruta de la Tapa, sens dubte la gran idea que ha potenciat les festes en l'última dècada.
En els 90, la tensió que havia existit en anys anteriors, la qual havia produït la separació entre festes populars i patronals, desembocà en l'absència de festers durant uns quants anys, fet que obligà l'Ajuntament a assumir la programació i el cost total dels actes. Va ser l'època en què desaparegué la nit de coets, que havia donat més d'un maldecap a alguns veïns del carrer de Sant Joan, sobretot perquè l'absència de mesures de seguretat ocasionava el trencament de canals i panys, i mascarades en algunes parets.
La presència de festers jóvens, infantils, adults i de la tercera edat es convertix en una cosa normal a la fi del segle passat i hui en dia és difícil imaginar unes festes sense un dia específic per a cada edat.
I les mesures de seguretat són, sens dubte, el gran avanç del segle XXI: per a la nit de coets, que ha tornat, però amb una gàbia de protecció en l'antic camp de futbol; per a la cavalcada i la nit de paelles, dos dels actes estrela en l'actualitat i que reunixen milers de participants cada any; també per a la romeria al Cabeçol, que ara evita el trajecte per la carretera de Barcelona i transcorre per l'antiga Via Xurra, amb l'acompanyament de Policia Local i Protecció Civil; fins i tot per als escenaris, més grans, sòlids i estables que aquells que calia desmuntar la mateixa nit, en els anys 60, per traslladar la festa a la plaça de la Bàscula o a qualsevol altre lloc del poble.
En estes cinc dècades hi ha hagut canvi de noms (de clavaries a festers), d'horaris (l'entrada de la murta passa de la nit a la vesprada, la missa del dia 8 s'enda-rrerix al migdia) i fins i tot de rols (han desaparegut la reina de les festes i les seues dames d'honor).
Tot això constata que les festes estan vives i s'adapten als nous temps, als nous costums i, per què no, també a celebracions puntuals que imposen una programació apropiada per a l'esdeveniment (com el nou campanar dels Sants Joans o les esmentades dues commemoracions de la patrona).
Però la roda del temps en moltes ocasions ens du de nou als inicis, com ho demostren dos exemples molt diferents entre si: les famoses bolletes de Vicent d'Anna (les poesies llançades des de les carrosses) es deixaren de fer, però hui tornen a aparéixer pels carrers després de la cavalcada; i si en els 70 les campanes deixaren de dringar cada dia, proba-blement perquè generaven queixes entre els veïns, hui sonen en un horari més selectiu i amb tocs manuals, perquè un grup de jóvens campaners tradicionals s'ha sumat a les festes de tot l'any tocant les campanes a la manera antiga.
Una recuperació de tradicions que també s'ha estés a la nit de coets (en un espai tancat per a evitar accidents), la nit de varietats (vinculada al dia de la tercera edat, pel fet de recordar els vells temps) i uns festejos taurins que no sols tenen lloc el 7 de setembre, ara arriben a tots els barris en diferents dates.