40 anys fent valors Caixa popular

‘Beni Vive’ intentarà donar resposta als problemes del barri de Benimaclet

’El barri és la casa de tots, però no per açò volem deixar de reunir-nos i fer el que ens agrada, per açò a través de “Beni Vive” volem trobar una solució que acontente a tots’

Foto: facebook.com/benivive

‘Beni Vive’ intentarà donar resposta als problemes del barri de Benimaclet
05/12/2016 -

Fa una setmana, us informàvem dels problemes que s’estaven produint en el barri de Benimaclet, a causa de l’oci nocturn. Des de llavors, diferents col·lectius han volgut expressar el seu punt de vista, però també treballar de manera conjunta per a cercar solucions.

València Extra ha parlat amb Anna Castellón, Grabriel Lozano i Cristina Sánchez, membres de la nova plataforma ‘Beni Vive’, que ens han informat dels seus principals objectius, i de les accions que volen dur a terme.

Com va sorgir Beni Vive?

Anna: ‘Beni vive’ ix com a resposta al context que hi ha ara en el barri, és a dir, ix a causa o per rebot (podríem dir) de problemes amb els quals ens hem trobat. El principal: els conflictes que hi ha últimament amb l’oci nocturn….no es tracta de començar una guerra i per açò, la nostra solució és crear una alternativa a la festa o oci en el barri Benimaclet.

Gabriel: De la manera més casual i informal, com una col·lectivitat de persones que ens coneixem des de fa anys i que procedim de tot tipus de llocs, amb diferents estudis, treballs i experiències, però que gràcies a la possibilitat d’usar les zones en comú o espais públics tant de València com de Benimaclet, hem anat a poc a poc afermant les nostres relacions. Som persones en general que es mouen per i per a la Cultura, oci i el tema social, com a forma de vida, així com en la participació col·lectiva; manifestacions, reivindicacions, treballs amb persones, etc.
La plaça de Benimaclet és al costat de la plaça de la Verge i abans la plaça del Cedre, dels pocs llocs on encara es pot anar a entaular conversa amb un altre tipus de persones i fer amistats, molts de nosaltres tenim família fora i és una manera de sentir que pertanys a un lloc, que pots eixir a certa hora i saber que vas a trobar gent oberta i disposada a relacionar-se. Llavors, en aquest temps que no podem usar aquests espais, decidim crear una pàgina on almenys es poguera expressar la nostra veu, doncs són moltes les persones que opinen sobre aquest tema i generalitzen, titllant amb estereotips a la gran diversitat de persones que acudeixen a aquests espais, la qual cosa és injusta.

Cristina: Va sorgir d’un grup de joves, majors i persones de totes les edats que recolzem l’oci responsable en el barri i, no estem del tot d’acord amb els estereotips que s’han creat de manera general.
Amb aquesta pàgina pretenem donar el nostre punt de vista sobre aquest tema i cercar així solucions a la problemàtica veïnal actual.

Quines són les vostres reivindicacions?

Anna: El que volem aconseguir és bàsicament la llibertat d’expressió, artística i social, del barri sense molestar a cap veí. Reivindiquem per a açò, d’una banda, poder utilitzar espais públics, que no s’usen per res, per un altre, el dret al descans i a l’oci de tots els veïns tinguen l’edat que tinguen.

Gabriel: El que es planteja és que vivim en un barri de València amb una gran quantitat de gent procedent d’altres pobles de la província i del país, que vénen a estudiar i acaben quedant-se a viure en el barri, com és el meu cas. Estem donant vida a un barri que té una de les zones de la ciutat amb més cultura i personalitat, que es coneix en l’àmbit general per l’obert i tolerant que és amb tothom. I estem contribuint a l’economia de la zona, gràcies a moltes persones com nosaltres, les persones residents i propietàries de finques estan lucrant-se amb el lloguer de pisos, els establiments i negocis, etc. però després, a l’hora de tenir un buit en el barri, un espai i ser part dels veïns, sembla que no interessa.
A més, que moltes de les persones que també acudeixen a la plaça o barri són d’altres zones de la ciutat i cada dia canvia, es regenera constantment. Unit al fet que no és gens nou, ni una moda, usar la plaça, ha sigut sempre durant dècades un punt de trobada molt concorreguda.
Per tant reivindiquem un lloc o llocs on poder fer activitats de tota índole, reunir-nos, usar l’espai públic com a forma natural i sana de mantenir relacions que ens fomenten com a persones. Quan algú ix de festa a discoteques és impossible tenir converses interessants, trencar prejudicis, fer vertaderes amistats, sense obviar, el car que és. Espanya es caracteritza per una idiosincràsia de viure el carrer i açò és part de la nostra cultura i la nostra forma de vida.

Cristina: Un acord entre tots els veïns respecte a l’oci nocturn i cercar alternatives beneficiàries per a la totalitat i millorar així les relacions socials i la resolució de conflictes.

Quines accions esteu duent a terme?

Anna: De moment no hem dut a terme cap acció encara, ja que la nostra plataforma acaba de nàixer però volem enfocar tot açò cap a la cooperació de tots a través de tallers, menjars Populars, cinema, jam sessions, música en directe pel dia o la vesprada, etc.

Gabriel: Arran de tot açò, i de certes acusacions, atacs i malinterpretacions que s’han bolcat sobre les persones que venien al barri de nit, on en molts casos s’han exagerat i inventat, ja que moltes de les persones que les diuen ni tan sols usaven aquests espais de nit, comencem a plantejar-nos opcions, una d’elles és en el futur pròxim organitzar-nos com a associació, la qual ja estem redactant els estatuts, parlant amb persones d’altres entitats i establint contactes importants per a poder realitzar activitats, tallers, esdeveniments lúdics, etc., doncs no podem oblidar que el dret al descans no està renyit amb el dret a l’oci d’un barri viu. És infame viure en una societat on les persones més majors sempre tinguen privilegis per sobre dels quals volem fer-nos camí, ja és difícil trobar treballs estables, tenir un habitatge i ser respectats, perquè tampoc puguem desenvolupar les nostres necessitats d’oci, cultura i sociabilitat. Els barris no poden romandre morts i envellits amb idees conservadores en molts casos, cal afrontar que també hi ha cabuda per al nou. Hem presentat la proposta per a ‘Decidim València’ que en un només un dia ha aconseguit posicionar-se com la segona idea més votada del barri i també hem presentat el projecte més desenvolupat per al programa fem i rebre finançament. En resum, hem fomentat les nostres capacitats d’organitzar-nos entre persones que no ens coneixíem, o que només véiem la faceta festiva dels uns i els altres, per a també veure que disposem d’eines professionals i personals i fer coses diferents.

Cristina: Es trasllada la zona de festa nocturna a una zona on no es molesta els veïns, s’acudeix a reunions amb Benimaclet Descansa per a informar-nos i debatre sobre el tema i arribar a un acord. Conscienciació de la gent jove d’un consum responsable. Plantegem la idea de fer activitats per al barri i fomentar la connexió ciutadana i una millor socialització, etc.

Quin és el vostre punt de vista sobre l’oci nocturn en Benimaclet?

Anna: El nostre punt de vista bàsicament és que tots tenen dret a gaudir del seu barri, alguns entenen açò com estar a casa tranquils, uns altres com gaudir del carrer. La plaça, sempre ha sigut un lloc de reunió i intercanvi d’opinions, on la gent pot riure, beure, fer música, ballar, etc. No volem deixar de fer açò, però tampoc imposar-lo a tots els veïns, per açò plantegem fer-ho d’una altra forma alternativa.

Gabriel: Al meu entendre igual que en la resta del país i de forma històrica, ens caracteritzem com una de les nacions amb major oci i vida nocturna del món, és més, és sant i senya de la nostra cultura. Doncs tothom coneix la fama de “festers” que tenim; però en l’àmbit general, no solament de joves, també de festes populars, esdeveniments, festivals, etc. La nostra capital, Madrid, és de les ciutats europees amb més oci nocturn i València com a tercera ciutat del país no pot ser menys.
Referent a Benimaclet, el lloc d’oci nocturn està repartit per diferents zones, però el nucli principal i d’unió i desenllaç és la plaça; sent l’únic lloc on poder seguir la festa fins a les 3.30. Després d’açò no disposem de cap discoteca, pub, sala de concerts ni gens similar en la zona on acabar la nit sense molestar.
Em sembla en general un oci de gent bastant responsable, sense conflictes, sense baralles, sense mals rotllos i açò la policia ho sap, doncs sempre que vénen a desallotjar ho fan de bones maneres i la gent respon. El que passa que com tot oci és inevitable que es creu brutícia i soroll, però a grans trets la gent és pacífica, gaudeix de l’amistat, poder estar a l’aire lliure i passar la nit al marge de pagar entrades o desplaçaments a altres parts de la ciutat

Cristina: El meu punt de vista és positiu quan es tracta d’un oci responsable i net. Benimaclet es tracta d’un barri en el qual la majoria dels seus habitants són estudiants, els quals veig lògic que també requerisquen una zona d’oci nocturn sense necessitat de riscos al volant, podent gaudir sense haver d’eixir del barri. Crec que per a la joventut l’oci nocturn és imprescindible i s’hauria d’arribar a un acord entre tots, sobre que llocs es podria habilitar per a açò.

 

Enteneu les queixes d’alguns veïns sobre el soroll o la brutícia que diuen que es produeix?

Anna: Clar que les entenem, el barri és la casa de tots, però no per ells volem deixar de reunir-nos i fer el que ens agrada, per açò a través de “Beni vive” volem trobar una solució que acontente a tots. El mateix nom ho diu. Hem de viure tots i viure tots a gust, hem de conviure! No es tracta de molestar ni censurar a ningú.

Gabriel: Òbviament, ho entenem, jo he viscut en un dels carrers del barri on hi ha un pub i també escoltava el soroll de la gent passant pels carrers o de parlar en la porta del local, així com tenir uns veïns que posaven música a qualsevol hora i retrunyir el meu saló. Però també és cert que en el perímetre de congregació de la gent, en la mateixa plaça hi ha molts habitatges que no estan habitades i que una vegada t’allunyes d’aquesta zona no se sent, per tant no sé quants seran els veïns afectats o si com en el vídeo de testimoniatges de veïns relaten, a voltes exageren les coses i les trauen de context. Tampoc hi ha zones de banys públics ni quasi papereres. No vull negar amb açò que no existisca aquesta molèstia i que clarament es crea soroll i brutícia, com en el Carme, Russafa o altres zones on la gent ix de festa. Però, també és cert que a primera hora del matí el servei públic de neteja de la ciutat fa un gran treball i deixa la zona neta cada matí i açò els veïns ho saben. M’agradaria també saber si també els preocupa als veïns com està el barri de brut o la ciutat en general durant el dia, doncs València es caracteritza per zones molt degradades, plenes de solars, de brutícia pels carrers, d’edificis abandonats o directament catapultats, etc. i açò és un problema general de tots com a societat que no respecta el seu entorn.

Cristina: Les queixes a la brutícia i soroll són entenedors fins a cert punt. Els veïns i en general persones majors tenen una queixa i uns estereotips de la gent que transita la plaça molt generalitzada. No tothom acudeix i actua en la zona de la mateixa manera.
Pel que fa a la brutícia, veig bé la queixa sobre les necessitats que la gent realitza en els carrers, però no pels pots que es queden cada nit pel sòl, ja que és a causa de la poca capacitat de les papereres, i escassetat d’elles en funció de la gent que es reuneix allí.
Quant als sorolls produïts pels instruments, estic d’acord amb què fins a certa hora no s’hauria de tocar en la plaça, però pel que fa al soroll pel trànsit de gent no ho estic, ja que la plaça s’ha convertit en l’únic lloc d’oci on poder estar fins a les 3.30 que tanca el “Glop”.

tags
Compartir

Notícies relacionades

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

ecotur
Fonsi Concierto
ACST Torrent
Aplicacion movil
Anunciate en Valencia Extra