- Elías Taño sobre el mural de Alsasua: "No promou el terrorisme"
- Ribó creu que la polèmica del mural de Alsasua és una "serp d'estiu": "No estem ni d'acord ni en desacord"
- Moments de tensió en la convocatòria per a esborrar el mural de Alsasua a València
L'Ajuntament de València repintarà el mur sobre el qual l'artista Elías Taño va realitzar un mural que critica la sentència d'Altsasu, ja que l'obra ha quedat deteriorada per les pintades que s'han fet sobre ella.
D'aquesta manera, el consistori procedirà en els pròxim dies a pintar el mur de Jesuïtes, la qual cosa suposa l'eliminació de l'obra de Taño, "per a netejar-ho de totes les pintades que s'han fet", han confirmat a Europa Press fonts municipals.
Aquesta pintura "en solidaritat" amb els joves d'Altsasu (Navarra) condemnats per l'agressió a dos guàrdies civils i a les seues parelles va ser realitzat per l'autor diumenge passat. Taño va refer l'obra en aquest espai després que el passat mes de juny una de les concessionàries de neteja ho esborrara del barri del Carme sense consulta prèvia.
L'Ajuntament de València li va oferir aleshores un espai en blanc perquè pintara un nou mural. A les poques hores de refer-ho, l'obra va ser objecte de pintades per part d'un home amb el rostre ocult per un casc de moto que ho va esborrallar amb esprai. Posteriorment, van aparéixer altres consignes, com 'Som valencians, mai catalans. JJGAV'.
A més, ahir es van viure moments de tensió amb els agents de la Policia en la convocatòria per a esborrar el mural a la qual van acudir el president de Federació Coordinadora d'Entitats Culturals del Regne de Valencia (FCECRV), Juan García Sentandreu, i integrants d'España 2000.
Abans de conéixer aquesta decisió del consistori, la formació de València en Comú ha criticat en un comunicat l'acció que es va dur a terme aquest dimarts per a esborrar l'obra de Taño en considerar que "la censura no és llibertat d'expressió". "La llibertat d'expressió és un dret fonamental reconegut en la Constitució i que no es pot equiparar ni emparar, en aquest supòsit, les accions de censura que precisament cerquen impedir l'exercici d'aquest dret", ha reivindicat.
Ha defensat que la llibertat d'expressió és "un dels pilars de les nostres societats democràtiques" i, per tant, "protegir-ho i emparar-ho és una responsabilitat de qualsevol representant públic".
En aquest sentit, s'ha referit a l'article 20 de la Constitució, en el primer punt, "on es defineix l'abast i protecció d'aquest dret i es reconeix la llibertat 'per a expressar i difondre lliurement els pensaments, idees i opinions mitjançant la paraula, l'escrit o qualsevol altre mitjà de reproducció'.
El punt 2 del citat article, prossegueix València en Comú, és "inapel·lable respecte a la censura: L'exercici d'aquests drets no pot restringir-se mitjançant cap tipus de censura prèvia. Únicament en virtut d'una resolució judicial justificada es pot exercir la censura legalment".
Per a la formació, "fer passar l'acció de la censura com una acció de llibertat d'expressió" és una "confusió interessada que, a més, suposa de forma implícita acceptar un abast i significat de la llibertat d'expressió reaccionària i pròpia de règims feixistes, o totalitaris, que gens té a veure amb el principi constitucional en el qual s'empara aquest dret".
Al seu judici, és "especialment greu" que "organitzacions i partits polítics que hagen practicat aquest exercici de censura unilateral sense cap base jurídica i hagen protagonitzat en el passat recent episodis violents d'agressions a adversaris polítics", ha resolt.