L’observador imparcial deduiria, amb una solada mirada a la xarxa viària estatal, que aquesta ha estat configurada a colp de l’interès electoral de cadascun dels governs espanyols, unes vegades amb el PSOE al capdavant i altres amb el PP, com és el moment actual. Si sobre eixe mapa, comencem a esborrar aquelles vies que són de pagament, aleshores el dibuix resultant és una espècie d’aranya amb moltes potes de les que pengen ramals a enlloc.No és cap secret tampoc que, per sostenir tot eixe entramat de carreteres per les que amb sort passa un centenar de vehicles al dia, l’Estat ens ha vingut cobrant en els últims 50 anys per l’ús de les carreteres que travessen els nostres territoris. A un preu exorbitant. Ja estan pagades de sobra.
I s’acosta 2019, la data d’expiració de l’anterior pròrroga i el govern de M. Rajoy no confessa les seues intencions, què vol fer amb l’AP-7. O millor dit, ho confessa amb cadascuna de les no-accions mentre el temps s’esgota. Dóna pistes del que faran quan el Ministre de Fomento, Íñigo de la Serna, no contesta de manera inequívoca a les preguntes directes de periodistes, parlamentaris de l’oposició, organitzacions empresarials o col·lectius de la societat civil sobre la pròrroga de les concessions. Declaren d’amagades que l’alliberament dels nostres peatges no és la seua prioritat quan anuncien inversions de 30.000 milions d’€ en un Pla de Carreteres que inclou nous vials amb destí finals a pedanies sense retorn. Però la prova definitiva de que ens volen guanyar la mà amb una pròrroga de les concessions és que no hi ha el mínim indici en els Pressupostos Generals de l’Estat de 2018, #PGE2018, de cap inversió per començar el camí de la reversió de la gestió de l’AP-7 per part del sector públic.
Perquè no expliquen que per haver de transferir la gestió s’haurà d’avaluar el compliment dels convenis i fer les corresponents liquidacions. Perquè saben que caldrà fer obres d’adaptació d’alguns trams, fer noves eixides, canviar senyalitzacions i desinstal·lar l’equipament de la concessionària pels pagaments, i per totes estes qüestions caldrà fer licitacions per empreses amb prou antelació. Perquè si volgueren gestionar-ho des del sector públic haurien d’estar pensant en la incorporació de personal. I no ho estan fent. I no ho volen avançar perquè, arribat el moment, sortirà el Ministre de Fomento a dir que és necessari fer una ampliació de la concessió perquè no hi ha hagut temps de fer els tràmits corresponents i que no es pot deixar de donar servei a un vial tan important per les comunicacions terrestres.
Contra esta pràctica del govern de M. Rajoy d’amagar-nos les coses sempre ens tindran al davant. I més encara quan sí mantenen informats als poders fàctics de sempre. Si no, com hem d’entendre el moviment empresarial d’ACS, empresa de Florentino Pérez, amb una OPA per quedar-se amb Abertis, concessionària de l’AP-7? Qui voldria fer-se amb una empresa que té com a major font de negoci aquestes carreteres amb una amenaça de ser recuperada la seua gestió?
Ens la volen fer pagar. I ara no em referisc només a l’AP-7. També a com vam votar a 2015 i com estem sumant per alçar una regió que ells van enfonsar. La seua rancúnia encara dura i del seu càstig és còmplice Ciudadanos.
César JiménezDiputat del Grup Podem a les Corts