12 anys de l'accident de metro de València: 0 Responsables

Guardar

metro-jesus-valencia
metro-jesus-valencia

El dilluns 3 de juliol de 2006 a València a les 13:02 hores van saltar totes les alarmes de periòdics, ràdios i televisions d'Espanya, menys una, Radio Televisió Valenciana. Un comboi de la línia 1 amb eixida de Plaça Espanya en direcció Torrent format per dues unitats no va arribar a la seua destinació. A tan sol 50 metres de l'entrada a l'estació de “Jesús” en una pronunciada corba la sèrie UTA 3736 va descarrilar. Dotze anys després,  l'accident de metro de València no s'oblida i encara no hi ha cap responsable.

El comboi conformat per dos UTAS es va eixir de la via impactant amb el mur a més de 80 km/hora, el doble de la velocitat permesa, per la qual cosa es parla d'una mala programació del sistema de frenat. El vagó davanter va bolcar després del xoc i part dels viatgers van eixir disparats en desprendre's els cristalls de les finestretes les quals estaven mal subjectes el que va provocar que es trencaren amb facilitat agreujant així les ferides dels passatgers.

'Autoritats, govern i FGV durant el dia de l'accident i els dies posteriors van actuar amb molta lleugeresa per a celebrar una missa per les víctimes, sense els cossos'

Autoritats, govern i FGV durant el dia de l'accident i els dies posteriors van actuar amb molta lleugeresa per a celebrar una missa per les víctimes, sense els cossos, i donar respostes a tot l'ocorregut compareixent davant els mitjans expressant la seua commoció pel que havia ocorregut, mantenint sempre la versió oficial que es va instaurar sobre l'única i vertadera causa de l'accident, l'excés de velocitat en l'entrada de la corba sota la responsabilitat del maquinista mort en el mateix accident.

Mecanismes de censura

Un primer mecanisme de censura és el retard en la publicació de la notícia de l'accident. Atenint-se a criteris professionals, mai un succés de tal magnitud s'haguera retardat una hora en l'informatiu. Tal retard solament pot explicar-se en una clau política: potser s'estaven avaluant els perills de tal informació per a la “imatge” i la lluentor de l'esperada visita papal i, sobretot, per al govern valencià.

Mentrestant, els periòdics valencians i les televisions nacionals informaven de les últimes hores sense pausa. Aquests mitjans de comunicació sí van trencar els seus esquemes programats i van decidir canviar la graella per a donar informació àmplia i rigorosa.

Es va ocultar informació sobre el quina havia passat, posant per excusa que va succeir sota terra i no existien imatges que poguera corroborar el que havia ocorregut. Sí seguia havent-hi novetats a mesura que anaven passant les hores, temes que mitjans escrits i televisions nacionals intentaven explicar al llarg del dia mentre que la pròpia televisió autonòmica va evitar, per ordre de presidència tocar algun tema fins que no tingueren clar què era el que es podia explicar del succeït. Per açò van decidir produir l'anomenada “apagada informativa”, un acte de censura que va posar en evidència, més si cap, la falta de transparència, rigor, objectivitat i humanitat que podien arribar a tenir els directius de l'ens.

'La Generalitat va aconseguir així que Canal 9 deixara de ser un mitjà de comunicació valencià i es convertira en l'altaveu per a difondre la versió oficial marcada pel Partit Popular'

La Generalitat va aconseguir així que Canal 9 deixara de ser un mitjà de comunicació valencià i es convertira en l'altaveu per a difondre la versió oficial marcada pel Partit Popular.

'La Estrategia del Silencio'

'La Estrategia del Silencio' trasllada als espectadors fins al 2006, quan un metre descarrila i posa fi a la vida de 46 persones. Mentre els familiars vetlen a les víctimes d'aquest fatídic accident, l'atenció mediàtica es desvia a l'arribada del Papa.

Amb aquest llargmetratge, els espectadors tindran l'oportunitat de recórrer els deu anys de lluita, que els familiars de les víctimes van haver de viure per a trobar la veritat i exigir justícia, enfront del silenci mediàtic, la corrupció institucional i l'oblit de la societat, que va tornar a unir-se després de l'emissió del reportatge del programa 'Salvados'.

82 minuts d'injustícies, coaccions i silenci, però també es mostrarà la reobertura del cas i els 13 responsables d'un dels pitjors accidents de metro de la història.

Destacats