Pot ser que les persones quan naixen ja estiguen predestinades a destacar en alguna cosa. Hi ha qui ho descobreix ràpidament i qui tarda alguns anys més però eixes qualitats acaben aflorant. Per a Ángela Fernández eixe estel és la il·lustració. Feliç amb un llapis i paper en el qual poder dibuixar, esta salmantina recorda que "he dibuixat tota la vida, des de xicoteta. Vaig decidir que volia dedicar-me a açò i vaig estudiar tant el batxillerat artístic com la carrera de Belles arts. Vaig començar més amb el tema de la fotografia, que també m'agrada, però després vaig arribar a la conclusió que si el que més m'agrada és dibuixar, podria dedicar-me professionalment a la il·lustració i així vaig començar en este món".
La il·lustradora va començar fa uns anys a cercar el seu propi estil amb el qual destacar i diferenciar-se. Ángela té clar que el seu art beu de la seua pròpia versatilitat i que els referents en els quals es va fixant li van deixant empremta en el seu estil, per açò explica que el seu estil "està en constant evolució. En el que sempre m'he fixat és en el còmic underground americà i, sobretot, en les dones dibuixants, el còmic i la il·lustració feminista em crida molt l'atenció. Porte diversos anys polint el meu estil i m'adone que he evolucionat molt des dels meus començaments perquè com més referents assimiles més canvia el teu estil doncs vulgues o no t'influeix. L'estil és alguna cosa que no deixa de canviar i evolucionar".
Les històries que explica Ángela són quotidianes, properes, la qual cosa li passa a ella o a qualsevol ésser humà. Pot ser que esta siga una de les claus del seu èxit. "Crec que el que cerque en la meua obra és que qui la veu es pot sentir identificat amb ella. He rebut bones crítiques doncs conte en les meues il·lustracions la meua visió del món i coincideix en la majoria dels casos amb qui l'observa, amb qui la viu, és per açò que crec que el meu treball pot agradar i açò em fa sentir bé".