València Extra

Ángel Sanz: “L’esport és una eina de construcció massiva”

La Spartan Race tanca l’any a València

Ángel Sanz: “L’esport és una eina de construcció massiva”
16 agost
07:02 2016

Si algú pot encarnar l’emprenedor, l’aventura, la presa de decisions, una filosofia basada en valors, el saber fer, el fet de creure en els altres… este és Ángel Sanz. Este madrileny té un currículum més que interessant. Segons explica el mateix al seu web (angelsanz.me) amb tan sols vuit anys ja li va dir a la seua mare que volia ser independent i buscar-se la vida per si només. Des d’aleshores fins ara les coses no li han anat gens malament. Després de jugar al bàsquet en la pedrera del Reial Madrid, formant part d’una de les generacions més rellevants que ha donat la història del club, va orientar la seua carrera cap als Estats Units per jugar en la NCAA (Lliga Universitària) amb la Universitat d’Houston on va compaginar un bàsquet a un altíssim nivell amb una formació acadèmica que hui fan d’Ángel ser el que és, un àngel per a molts esportistes i persones.

Com va començar tot?

Realment són coses diferents. Tot comença per la meua carrera al món del bàsquet. Este esport em canvia la vida completament i que em permet anar-me als Estats Units a estudiar i, bé, jugar en el Reial Madrid és com la llet. Cal ser conscients que al final l’esport canvia vides, va canviar la meua per començar, si fiques l’esport en la teua vida, les coses són més autentiques. Sóc dels quals pensa que quan pots has de retornar tot allò que la vida t’ha donat. Quan tens 18/20 anys et menges el món però quan acaba la teua carrera professional crec que s’ha de fer una mica de volta. La veritat és que quan arriba la crisi en 2007 jo tinc la sort de tenir una tranquil·litat econòmica i la formació i vivència necessàries per a retornar allò que se’m va ser donat. Em vaig adonar que era el moment. El meu propòsit de vida des de llavors és canviar el món a través de l’esport.

Com s’aconsegueix?

Des d’un principi em plantege 4 línies. Una és la part de l’esport d’elit per ajudar-los no tant al fet que entrenen millor o pitjor sinó ajudar-los perquè si hi ha algú que té talent (cosa que no et garanteix l’èxit) ha d’explotar-ho i aconseguir un desenvolupament personal. Aquí vam engegar el Mentoring Esportiu CLC. Registrem una metodologia completa i que funciona. Bàsicament el que fa és que si el teu et desenvolupes millor personalment li pots treure molt més rendiment al teu talent. Això pensat en gran… ens dóna el canvi del món però si només ho fem amb esportistes necessitem moltes vides per aconseguir-ho. D’esta forma, decidim traslladar-ho, evolucionar des de la millora dels esportistes cap a la millora del món a través de l’esport.

Esta idea la treballem des de 4 pilars amb esportistes de referència (per exemple el Rafa Nadal Tour); amb companyies que tenen gran capacitat d’impacte com a Coca Cua, Vodafone…; un altre pilar són els esdeveniments que canvien les coses (Spartan race) i, finalment, generar una discussió que transmetés tot el que volem fer (són les classes que done a la Universitat Europea a través del Màster de Gestió Esportiva del Reial Madrid).

EquipoDavidCasinos

A la fi d’any arriba a València la Spartan Race, per qui no la conega, Què és?

Des del punt de vista tradicional és una carrera d’obstacles en la qual et poses en la sortida i no coneixes el que et vas a trobar. Tens tres modalitats: la de 5 quilòmetres és la Sprint, la de 13 que és la Súper i la de 23 km que és la Beast. Realment, el que pugues la corre i el que no la camina, consisteix fonamentalment que has d’acceptar alguna cosa inesperada de totes les maneres. Has d’estar molt preparat tant des del punt de vista físic com del mental. És un tema d’habilitat, agilitat, de força, de resistència i des del punt de vista esportiu és bastant complet i divertit. Pel meu és una carrera que té molt més sentit feta en equip que en individual.

No obstant això, haig de dir que pel meu és una mica més profund i la raó per la qual té sentit dins de tot el meu projecte és que és com la fi de festa després de l’any acadèmic, és a dir, és on es consolida un procés de preparació. Pel meu és una metàfora de la mateixa vida on la teua comences i pots estar suficientment preparat per a afrontar-ho però si no pots en algun moment sempre hi ha algú per tirar-te una mà i si encara així no pots pagues una penalització i segueixes avance. És un paral·lelisme de la vida però també del mateix rendiment, ja que pots saber fer un pla de negoci però al final consisteix a baixar al fang i afrontar-ho de la millor manera possible.

L’esport va canviar la seua vida, Com s’imposa canviar el món a través de l’esport com a prioritat en la seua vida?

Sóc la mateixa prova del benefici que té l’esport. Si tinguéssem més gent que practica i que entén el que és l’esport les coses ens anirien millor. Existeix una persona que m’inspira, Tom Peters, que té un llibre que es diu reimagina que diu que arriba un punt en la vida d’un que hi ha coses que no són una opció. Si tens diners, no és una opció no ajudar, si tens la capacitat d’impactar a algú, no és una opció no fer-ho i això una mica jo ho porte a la meua vida. Crec que tinc la capacitat de general un impacte positiu i seria egoista no fer-ho. Conec l’esport, tinc la capacitat formativa, esta preparació i esta experiència.

Què és l’esport per a tu?

L’esport és una qualitat. La qualitat de l’humil és la humilitat, la del generós és la generositat aleshores la qualitat de l’esport és l’esportivitat i per a mi consisteix a integrar-ho en tot el que faig. Per descomptat que és cuidar-se físicament el cos però també és companyia, generositat, seguir unes normes, és esforç, sacrifici… si tot això ho integrem en tot el que fem això és el que seria per a mi l’esport. Per això en les escoles no s’hauria d’ensenyar Educació Física sinó esport en tota la seua extensió.

Estem immersos en una societat on constantment es perden valors… es poden recuperar a través de l’esport?

Els valors no són de l’esport sinó universals però si és cert que l’esport és una eina que els transmet perfectament doncs quan la gent fa esport. Quan la gent fa esport solament se sent i quan se sent aprén. En la pràctica de l’esport, faria que molts sentissen coses i que entenguessen els beneficis d’aplicar-los.pel meu l’esport és una eina de construcció massiva, ja que podem construir amb ella valors però també habilitats i competències que és el que es necessita avui dia al món global.

És cert que hi ha en dia solament hi ha futbol, i més sol futbol de primera divisió. Crec que hi ha una labor de col·laboració que no s’està fent en diferents estaments com els mitjans de comunicació, les institucions… entre tots s’aconseguir… crec que el principal és aconseguir incorporar l’esport a l’educació, des dels inicis. Cal general interés més enllà del mateix esport.

Es pot canviar la societat ja o es necessita temps a llarg termini?

Sens dubte es necessita un temps a llarg termini. Cal tenir en compte que en l’esport les expectatives es generen en funció del esport rei, aquí és el futbol llavors quan el teu fill juga bé al futbol et creïs que és Messi i que va a poder viure tota la seva vida d’això. És més un tema d’expectatives al voltant d’això que el fet de dedicar-te professionalment a això o de la importància que vas a tenir en la societat. El que tinc molt clar és que tot això és un tema educatiu, de com eduquem a la gent. Si a partir d’ara, d’aquest moment, eduquem de forma diferent generarem un canvi doncs aquests nens d’avui seran els pares de matí. Ara mateix generar un canvi és alguna cosa a llarg termini com ja he comentat doncs els pares d’avui dia sembla que viuen els seus somnis a través dels seus fills. Crec que cal prendre mesures però si a un entrenador o directiu d’un club no se li forma per gestionar a aquests pares depenem de la iniciativa privada i de la inspiració divina perquè passada.

Qui pot treballar amb vosaltres?

Hi ha esportistes que tenen pares amb el cap ben moblat que permeten que això passada i promouen aquests tipus d’iniciatives. Existeixen determinats esports que el propi esportista sap que no va a viure d’això (esgrima per exemple) pel que llavors amb aquestes persones es pot treballar de forma diferent. Es treballa ajudant-los a treure el millor del seu talent, també es fa en altres aspectes com premiar els valors, exemple d’això és el Rafa Nadal Tour… Varis són els projectes en el qual s’apliquen aquests valors i desenvolupament de comportaments educatius.

tags
Compartir

Notícies relacionades

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari