Amb l'arribada de dos pollets procedents de la Serra de Cazorla, el passat mes de maig es va reintroduir en el parc Natural de la Tinença de Benifassà el trencalòs (Gypaetus barbatus), conegut també localment com crebalòs, una espècie desapareguda de la zona cap a finals del segle XIX.
Tres mesos després, Alòs i Amic, nom amb què van ser batejades ambdós cries, comencen a explorar més enllà de la contornada del niu artificial on van ser col·locats, niu en què encara es continua aportant aliment. Es pot fer un seguiment de la seua activitat gràcies als dispositius de seguiment que se'ls van col·locar. La Gaseta del Crebalòs ens posa al dia de la situació del dos trencalòs.
A través de la Gaseta es pot saber que, després de botar del niu el 27 de juny Alòs, seguit per Amic l'1 de juliol, el dos trencalòs pioners van començar a explorar La Tinença. El 15 de juliol, Alòs va realitzar el seu primer desplaçament més enllà de la contornada del niu. En esta escapada, fins al matí del 17, va estar en la contornada d'El Tosal de Michavila, arribant fins al terme municipal de Peñarroya de Tastavins, a Teruel, desplaçant-se amb un grup de voltors lleonats.
En eixos dies d'absència d'Alòs, a Amic se li veia un poc desorientat. No obstant això, el 20 de juliol, ambdós van decidir fer una altra expedició, en esta ocasió a la veïna zona de la fageda a Tarragona, dins del parc Natural dels Ports i prop del Mas del Peraire. El més cridaner va ser que eixa vesprada en la zona del niu va caure una forta granissada. El trencalòs anticipa les tempestats i es desplaça per a evitar-les, per la qual cosa suposa un bo senyal que els pioners de la Tinença saben fer front a les inclemències del temps.
En el projecte es troben també implicats el Ministeri per a la Transició Ecológica, els Governs d'Aragó i Catalunya i la Vulture Conservation Fundation. Hi col·laboren Fundació FUNDEM, Red Elèctrica Española, Electra del Maestrazgo i APROCA.