caixa popular

Alicia Piquer: 'La igualtat és una eina de transformació social'

‘Treballem perquè Rafelbunyol tinga tot el que hauria de tenir un municipi de l’àrea metropolitana’

Alicia Piquer: 'La igualtat és una eina de transformació social'
08/03/2018 -

En plena celebració del Dia de la Dona Treballadora, moment per a reivindicar la igualtat entre gèneres, en tots els sectors de la societat, què millor que parlar amb Alicia Piquer, Regidora d’Igualtat de l’Ajuntament de Rafelbunyol, que, a més de considerar-se una ciutadana compromesa i implicada amb el seu treball, està convençuda que amb l’aportació de cadascun de nosaltres, podem aconseguir transformar la societat.

Hui, 8 de març, és el Dia de la Dona Treballadora, Quines accions dureu a terme a Rafelbunyol per a commemorar-ho?

Pot ser que fem alguna acció simbòlica, però et dic que pot ser perquè, enguany s’estan promovent aturades i vaga general i hem considerat que no devíem fer res el 8 de març. Tenim 10 dies amb activitats per a les dones de totes les edats que nosaltres anomenem Setmana de les Dones i la Igualtat. Jo faré vaga del meu treball i, per tant, l’única acció que realitzaré serà assistir a la manifestació.

En quins sectors de la societat consideres que hi ha més desigualtat?

Pràcticament, en tots perquè si parlem de dones, que han tingut menys formació i que ocupen puestos menys remunerats, estan pitjor pagades que els homes sense formació, que ocupen el mateix tipus de lloc. I en el cas de les persones amb molta qualificació, la desigualtat és la mateixa. Només cal pensar en l’àmbit universitari, en l’àmbit de la recerca i, fins i tot, en aquells puestos en els quals és necessari una oposició, els llocs de representació també els ocupen els homes, prioritàriament.

Per tant, no hi ha sectors, sinó que és necessari pensar en tota la societat. I, bàsicament, és el que reivindiquem. Que si som la meitat de la població, en nombre, hem d’estar igualment visibles i igualment remunerades que l’altra meitat.

I a què es deu?

Possiblement des de l’antropologia t’ho contestarien millor, però considere que es deu a la pervivència d’una societat masclista. En l’últim segle, les dones hem dut a terme moltes revolucions. Així i tot, les estructures -empresarials, administratives, socials i institucionals- han avançat molt menys. Sobretot, en els últims cinquanta anys, els canvis personals que hem fet les dones, i menys les nostres reivindicacions, no han estat arreplegats completament per la societat.

Entrevistant a María Such, Directora de l’Institut de la Dona, va afirmar que la desigualtat era una de les causes de la violència masclista. Estàs d’acord?

La desigualtat per descomptat, però crec que hi ha molt més, com la falta d’assumpció de molts homes que el món, en el qual ells van nàixer o el que els van ensenyar, ja no és igual. A més, existeix una pervivència de rols violents, doncs els indicadors ens mostren que les generacions més joves, que encara estan estudiant, estan reproduint rols que pensàvem que ja estaven superats, i que veiem que no és veritat. Per tant, també demanaria certa responsabilitat als mitjans de comunicació, a les institucions, i a les persones, en general. Des de dins dels instituts o els col·legis amb les institucions estem treballant per a eliminar aquestes desigualtats, però la televisió o el que troben els joves a internet o la música que escolten es converteixen en gegants amb els quals només podem lluitar de forma conjunta des de tots els àmbits.

Com vas afrontar la teua Regidoria d’Igualtat?

Amb molta il·lusió, i amb una idea molt clara: Que la igualtat no era una illa, sinó que era una eina que havíem d’aplicar, de forma transversal, a moltes altres àrees. Teníem clar que jo també anava a portar cultura, i, des del principi, vaig pensar que havia d’abordar la igualtat i la cultura de forma paral·lela. Per a mi la cultura és una eina de transformació social, igual que l’educació, i la igualtat també.

Per això, totes les accions, a part del compliment de la llei de 2007 i posar en marxa el Pla d’Igualtat, la resta de les activitats sí que havien de tenir eixe component de provocar el canvi, d’incorporar la igualtat i, també, que intervingueren en totes les etapes de la vida de les persones, des de les més majors fins a la infància.

I que queda per fer a Rafelbunyol en matèria d’igualtat?

Acabar la implantació del Pla d’Igualtat de l’ajuntament que, des de l’any passat, i de forma cooperativa, sis municipis de la Mancomunitat de l’Horta Nord estem duent a terme, i posar en marxa el Pla d’igualtat de la ciutadania. No volíem fer-los conjuntament perquè el de Ciutadania és més participatiu, l’objectiu és traslladar eixa necessitat d’una societat igualitària a les associacions, i que aquestes s’involucren en el diagnòstic i en la transformació. Aquest pla m’agradaria engegar-ho entre enguany i el que ve.

Quins valors representen a Alicia Piquer?

Sóc una ciutadana compromesa. He sigut voluntària, he treballat en ONGs, i en part entenc així la militància al PSPV. La gent pensa que tots els càrrecs polítics estan remunerats i no és veritat. És cert que és precís que hi haja activitat política remunerada, però la gent no és conscient que hi ha una grandíssima quantitat de regidors i regidores, alcaldes i alcaldesses que a més de treballar, dediquem el nostre temps fora de la feina a la política. Aleshores, em considere una ciutadana implicada, que té ganes de canviar les coses, que pensa que amb l’aportació de cadascun es pot aconseguir, i em sent completament compromesa amb el meu partit.

T’ha canviat molt la vida des que estan al capdavant de la Regidoria?

Òbviament. Et canvia perquè, de sobte, les accions que fas poden tenir més transcendència que abans, estàs més exposada, però també té moltes coses a favor, com veure que la ciutadania dóna suport a què fas, que t’ajuda, que et demana que seguisques fent-ho… Nosaltres teníem molt clar que la nostra actuació havia de ser molt transparent, i això també fa que contagies a la gent la idea que la política no és sempre igual, i que no tots els polítics som iguals perquè també existeixen els que ajuden a la ciutadania a fer les coses que necessiten, i a transformar la societat.

Què suposa per a tu representar Rafelbunyol?

Un orgull. Nosaltres som de Rafelbunyol, ens encanta el nostre poble, però també vam ser conscients, quan ens vam presentar fa tres anys, que necessitava una transformació. Rafelbunyol, malgrat ser un municipi de l’àrea metropolitana, no havia fet la transformació d’alguns dels municipis del nostre entorn, i en això estem treballant: En una major tecnologia, més formació, donar més oportunitats laborals als joves i als aturats de llarga durada, incorporar pràctiques culturals més contemporànies, i estar dins del que entenem que hauria de ser el nostre ecosistema.

Quin missatge llançaries als veïns de Rafelbunyol com a Regidora d’Igualtat?

A les veïnes els diria que hi ha moltes dones a Rafelbunyol amb carreres rellevants, bones esportistes o investigadores, i hem de seguir en aquesta línia. A mí m’agradaria que les xiquetes que venen darrere les prengueren com a referència, que foren emprenedores i, en definitiva, motor de canvi i transformadores, que no se posen barreres i siguen allò que desitgen ser.

Més notícies

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

5 × 2 =

cultura diputacion de valencia
cartel de fiestas de torrent
Cena de los idiotas en el Talia
Cena de los idiotas en el Talia
sempre teua
Turismo salou