caixa popular

Adolfo Fernández: “amb l'obra volíem que Chirbes estiguera present amb nosaltres”

L’actor afirma que els va costar 3 tres anys i nou versions adaptar l’obra

Adolfo Fernández: “amb l'obra volíem que Chirbes estiguera present amb nosaltres”
02/06/2017 -

Adolfo Fernández, actor i director espanyol establint a Bilbao des de xiquet. Va començar la seua trajectòria professional amb el teatre, el gènere que li ha portat a adaptar i dirigir l’obra que dissecciona a l’Espanya més bruta de Rafael Chirbes, “En la Orilla”. Els seus primers passos van estar marcats per obres com a “Pabellón número 6,6”, “Doña Elvira, imagínate Euskadi” o “I Antígona?”.

També s’ha dedicat al cinema i va realitzar el seu debut en la gran pantalla en 1996 amb el llargmetratge “A tiro limpio”. Més tard en 1988 va participar en pel·lícules com “Un buen novio”, “El pianista” i “Vigo, hisotira de una pasión”. Quant a la televisió, ho hem pogut reconèixer en “Policías, en el corazón de la calle” i més recentment en “B&B, de boca en boca”.

Adolfo Fernández ha guanyat diversos premis com Ercilla de Teatro per “Doulce Puta” i per “Doña Elvira, imagínate Euskadi”; premio Rosa Aguirre de Teatro a mejor actor vasco per “El amante de Lili Marleen”; Premio Unión de Actores vascos 2001 al Mejor Actor de Televisión per “Policías, en el Corazón de la calle”, entre altres reconeixements.

Per què vau triar l’obra “En la Orilla”?

Ens agrada fer sempre autors contemporanis i ell era un autor també que ens agradava molt. La forma dels seus continguts i com els escrivia, els temes i la radiografia tan especial que va fer sobre la corrupció del Llevant va ser el que ens va fer posar en peus aquesta novel·la i llançar-la al teatre.

Va ser una adaptació complicada per la trama?

Sí, complexa posat que dins de la novel·la hi ha 450 pàgines i és molt complicat reduir-ho a un espectacle d’hora i mitja. També en la novel·la hi ha molts personatges i no podíem parlar de punts pel que vam haver de reduir-los i seleccionar-los també. En boca d’alguns personatges vam ficar també les idees i els parers d’uns altres d’ells per a així arreplegar més aspectes de l’obra de Rafael Chirbes. Va tenir la seua complicació, de fet, ens va portar 3 anys aconseguir l’obra que es pot veure avui dia.

Vau fer fins a nou versions de l’obra. Què va ser allò amb el que no estàveu a gust?

El que volíem era que l’esperit de Rafael Chirbes romanguera i pudieramos rescatar als personatges que explicaren el que estava succeint, que era el que Chirbes, al cap i a la fi, volia representar. El reflex costumista de tota una societat que ens representava, el poble pla, en aquest cas en Olba. Els personatges no són polítics, es fa referència a ells, però els protagonistes són personatges molt pròxims. Al final, rescatar als personatges i voler explicar tant en tan poc temps és el que ens va costar tres anys i nou versions fins a donar amb la indicada.

Què és el que pretenia reflectir Chirbes?

L’única cosa que pretenia era descriure als personatges i que nosaltres traguérem les nostres pròpies conclusions. Els dibuixava sense cap pudor, cruament, descarnats, no tenia cap complaença a l’hora de descriure’ls i així ho hem volgut plasmar nosaltres damunt de l’escenari. En l’obra crida l’atenció eixa sèrie de personatges amb aparença esperpèntica, però és la realitat que ell volia reflectir de la societat d’avui dia, és el que veus quan connectes la televisió, és el com es comporten els personatges.

Per què vas triar a aquest elenc d’actors?

A alguns com Ángel Soto i Sonia Almarcha els conec des de fa molt temps i en profunditat ja que he treballat amb ells en diverses ocasions. En el cas de Rafael Calataiud li admirava com a actor des de fa temps i a més és el coproductor del grup de teatre “La Pavana” els qui ens ha ajudat a dur a terme aquesta gran obra. Marcial Álvarez és un actor que veia des del seu paper en “El Comissari” i té molta capacitat per a construir tipus i la credibilitat que proporciona als personatges que presenta és immensa, és un actor summament creïble. Amb César Sarachu també li coneixia fa temps i havia treballat amb ell. I amb Yoima Valdés teníem moltes ganes de treballar, és una actriu cubana que l’he vist en diverses obres i de sempre m’ha semblat fantàstica.

A tres dies de finalitzar les funcions a València quin balanç fas de l’acolliment del públic d’ací?

És un públic estupend. Avui tenim un pati de butaques ple i esperem que el cap de setmana seguisca així. També esperava més, que Rafael Chirbes deixara cues i cues en ser un gran geni de la literatura irrepetible i que crec que va a quedar un estil d’ell, per la qual cosa creia que el llevant anava a rendir un homenatge major al seu autor. Però així i tot sense les cues no ens podem queixar de les sessions.

Més notícies

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

15 + 18 =

sempre teua
festes paiporta
festes rocafort 2018
Festes populars 2018
Festes populars 2018
festes rafelbunyol
festes alcasser 2018
festes xirivella 2018
diputacion de valencia- arquelogic