El divendres 19 de gener, a les 17.30 hores, van començar els actes dedicats als xiquets en la festa de Sant Antoni: una generosa dosi de xocolate acompanyada d'una bona porció de coca perquè els xicotets tingueren forces de cara a eixos «bous infantils» que s'anaven a celebrar a continuació. Com és normal, molts joves van repetir i també els seus pares, sempre disposats a entrar en calor amb el xocolate del Parraquet. El d'enfrontar-se als «carretons» els majors… això és una altra història i preferien deixar-ho per als més xicotets.
Després del xocolate i l'aportació sonora de Yoe avisant que s'acostava l'hora d'un nou acte, des del carrer Paco Roca van eixir dues tandes de carretons, eixos xicotets bous amb rodes ideals per a iniciar als més xicotets en el món dels bous al carrer, encara que ací els xicotets també estaven al front… inclús de l'embolada, perquè, com és habitual, va haver-hi bou, foc, boles i un xicotet que va tallar la corda. L'afició en Sant Antoni està garantida durant anys: els carrers estaven plens de menors disfrutant de la seua vesprada en les festes.
La matinada del divendres i el dissabte (vesprada i nit) són els horaris reservats als festejos taurins, encara que també la presència dels familiars i amics en les cases del recorregut són un element fonamental de la festa, sempre amb la gastronomia com a punt de referència.
Però si de referències gastronòmiques parlem, el diumenge a migdia li tocava el torn a un clàssic: les olles preparades per Calderes Albert, de Foios, que va preparar 1.500 generoses racions repartides en 10 olles.
«Encara que no van estar a les 14 hores, sinó uns minuts després, va ser a causa de l'aire que no deixava bullir com toca i tampoc ajudava a fer que la llenya s'agarrara al punt», apunta Alfredo Albert, un dels responsables d'esta veterana empresa el secret del qual és «no escatimar amb el gènere» i els resultats del qual salten a la vista: porten servint calderes a Puçol des de fa dos dècades, primer en la celebració del Dia de La Costera, després en les festes del Barrio i ara en les de Sant Antoni.
Olles cuinades amb productes naturals (card, nap, fesol, cansalada, mà de porc, cua de porc, vedella, pits de corder, pulmó de corder, esquina de porc, paleta de porc, creïlla, arròs i botifarra), però, sobretot, amb un punt de pimentó roig i canella, que són els ingredients especials de la casa que cal mesurar molt bé «per a donar-los el punt de sabor i de color, però no s'han de passar perquè llavors es perd la gràcia d'este dinar típic».El tancament dels actes populars va unir un any més la música i el foc. L'Escola Municipal de Tabal i Dolçaina, de la mà de José Miret, va recórrer les calles Barreres, 9 d'Octubre i Sant Antoni amb la música tradicional com a protagonista. A més, el tancament, enfront de la foguera, va ser amb el tema Sant Antoni, compost per Xampo per a homenatjar les festes d'este barri.
Després de la música, la tradicional foto de la comissió i l'encesa de la foguera, acompanyada d'un castell de focs artificials a càrrec de Vicente Alcácer Yoe. Com sempre, molt de públic en l'entorn de la muralla de l'antic jardí botànic per a disfrutar en directe d'una festa que continua gaudint de bona salut i el futur de la qual està garantit per la presència d'eixos actes populars que impliquen veïns de totes les edats.