És probable que si en una enquesta preguntàrem a la ciutadania –reconeixent, açò sí, que no és una pregunta fàcil- quin és la velocitat de la llum, obtindríem un percentatge més que acceptable de respostes correctes que si la consulta anara sobre el rebut de la llum.
En les últimes setmanes la ciutadania espanyola ha assistit amb estupor i enorme malestar, a un increment sense precedents del preu de l'energia en el nostre país. Increment provocat per una sèrie de circumstàncies que, des de diferents punts de vista s'ha intentat explicar -sense massa èxit-, i que va a tenir un reflex negatiu en l'economia domèstica de molts milions d'espanyols.
L'opacitat i complexitat de la factura de la llum sembla que vulga donar carta de naturalesa a la situació d'injustícia patida per la ciutadania. Diguem-ho sense embuts, és pràcticament impossible entendre el rebut de la llum. I eixa complexitat en la comprensió sembla que vulga ocultar situacions com que el 65% d'aqueix rebut siga la part fixa que tots paguem i que va pujar, sense una explicació mínimament plausible, d'un 35% al gener del 2013 a un 65% al febrer del 2014.
Existeix, per tant, una sort de tarifa plana que no reflecteix ni els nostres hàbits com a consumidors ni premia l'eficiència ni l'estalvi energètic. La injustícia es fa realitat: paguem per l'energia que no consumim, i la paguem a un preu molt alt.La terminologia utilitzada tampoc ajuda a comprendre el rebut: mercat marginalista, peatges, tarifa d'últim recurs (TUR), preu voluntari per al xicotet consumidor (PVPC) o altres conceptes que semblen dissenyats per a evitar la comprensió adequada d'un producte indispensable per a un desenvolupament digne de la nostra vida diària. Si es vol perpetuar una situació d'injustícia quina millor que utilitzar un llenguatge inintel·ligible per al gran públic.
Si a açò afegim que, en un país amb sol i vent infinits, s'haja produït un maltractament sistemàtic del Govern de Rajoy al sector de les energies renovables -que hauria de ser sens dubte la base del nostre model energètic- sembla lògic que la perplexitat i cabreig de la ciutadania siga immens.
És evident que fa mancada claredat i transparència en el mercat elèctric que, al seu torn, necessita una profunda reforma. És un dret ciutadà conéixer sense paranys quin és el cost real de l'energia que consumim. És imprescindible saber què és el que paguem i què és el que rebem a canvi. Aquesta és la raó per la qual hi ha una petició majoritària per a realitzar una auditoria energètica dels costos integrats en la tarifa energètica.
No és admissible suportar una part fixa tan elevada en el rebut de la llum ni que consumir més o menys energia importe tan poc. És immoral permetre que els esforços de moltes famílies per reduir el seu consum elèctric es traduïsca en una reducció irrisòria del seu rebut.
Espanya necessita un canvi en el seu model energètic perquè l'energia es convertisca en un factor de competitivitat de les nostres empreses i no en una càrrega, i, fonamentalment perquè la ciutadania espanyola no seguisca pagant una de les factures de la llum més altes d'Europa.
És inajornable abordar una transició energètica que assegure a la ciutadania l'accés a l'energia a preus assequibles i que convertisca al sector energètic en factor de competitivitat i en motor d'innovació, desenvolupament i generació d'ocupació, reduint la nostra dependència dels combustibles fòssils, impulsant el autoabastiment, enfortint la seguretat de subministrament, i lluitant eficaçment contra el canvi climàtic.