El grup confederal Units Podem- En Comú Podem-En Marea ha anunciat l'inici de contactes amb partits i organitzacions de la societat civil per a presentar una moció de censura en el Congrés. Ni més ni menys que la tercera en la història de la democràcia espanyola des que fóra reinstaurada en el 78, encara que malgrat el que diu el refrany, tot indica que no anirà la vençuda... O sí. Depén dels objectius que es plantegen amb ella.
De moment, amb el seu sol anunci, ja ha aconseguit retratar a l'"oposició", especialment al PSOE, el portaveu del qual s'ha apressat a eixir a la palestra amb gest airado afirmant que "no són formes". Què vol dir amb açò, Sr. Hernando? Què hi ha més "formes" que una moció de censura davant un govern, el del Sr. Mariano Rajoy, les "formes del qual" raguen el comportament mafiós i que les seues polítiques són nefastes per a la ciutadania?
Una moció de censura pot ser un error o un encert, sens dubte, però mai "un circ". Es pot criticar "les formes" en molts aspectes de l'acció política d'un partit o de les persones que ho integren, però mai poden servir com a excusa per a rebutjar una moció de censura que, a més en aquest cas, està més que justificada.
És menester recordar que van ser precisament els socialistes els qui van presentar la primera moció de censura contra el president Suárez, que es va debatre entre el 28 i 30 de maig de 1980. En aquest cas, el PCE si va donar el seu vot a favor i ningú va acusar el PSOE que "no eren formes", perquè per molt que li malgrat el Sr. Hernando sí que ho són.
La moció de censura és un mecanisme arreplegat en la Constitució espanyola i en el reglament del Congrés pel qual els partits amb representació poden exigir la responsabilitat política al poder executiu respectiu. Poden i deuen, afig jo. O és que per ventura no és el moment d'exigir responsabilitats a un govern del PP, acusat de ser una organització criminal? És que no toca demanar comptes a un govern central que maltracta a la ciutadania i a les institucions? Que menysprea i discrimina als valencians i a les valencianes?
Coincidisc amb Xavier Domènech, coportaveu del grup confederal i diputat d'En Comú Podem, que ha qualificat l'actual moment polític de "gangrena, inaguantable i inacceptable". Crec que, efectivament, "no es regenera només amb petició de compareixences, sinó a partir de la constatació que el PP no té la majoria de la Càmera, li la donen, no és seua". I heus ací el quid de la qüestió: per què el PSOE i Ciutadans mantenen al Partit Popular en el govern d'Espanya? No eren els primers alternativa i els segons capdavanters de la regeneració?