Si el 2017 ha sigut un any polític agitat en tota Espanya, també ho ha sigut a la Comunitat Valenciana, que ha vist com la tensió ha anat in crescendo a partir de l'inici de la tardor. A la complicada situació que ha viscut Catalunya, i que s'ha filtrat en el debat valencià, s'han sumat noves mesures polítiques, la reclamació d'un finançament just per a la Comunitat, els altercats ultres del passat 9 d'Octubre, i a sobre, una aprovació dels Pressupostos de la Generalitat tensa, que fins i tot ha portat a alguns a qüestionar-se l'estabilitat del Botànic.
El setembre, ens trobàvem a mitjan legislatura, i el cap del Consell, Ximo Puig, feia balanç: la Comunitat "hui està millor que fa dos anys", insistia en el Debat sobre Política General en les Corts Valencianes. I ara, finalitzat el 2017, està millor que aleshores?
Pla Edificant
Una de les primeres mesures que va anunciar Puig va ser la posada en marxa del Pla Edificant: un projecte per a construir 200 col·legis i reformar i millorar altres 500 centres educatius en col·laboració amb els ajuntaments i agilitzar així els tràmits. Vicent Marzà, conseller d'Educació, el va definir com un "pla de xoc contra els barracons" que finalitzarà, previsiblement, en 2022.És un dels projectes estrella de la conselleria d'Educació per al segon tram de legislatura, i ha suposat un maratonià calendari de reunions amb fins a 153 alcaldes per a engegar el pla. En 2018 suposarà 213 milions d'euros, i arribarà als 700 milions quan haja finalitzat.
Pacte Valencià contra la Violència de Gènere i Masclista
La violència de gènere va trobar resposta unànime en 2017 també. Al setembre, la Generalitat va signar el Pacte Valencià contra la Violència de Gènere i Masclista amb fins a 63 institucions, associacions i col·lectius, entre els quals es trobaven els principals partits de la Comunitat. 293 mesures dotades de 12 milions d'euros amb l'objectiu que el maltractament "s'afronte com un conflicte públic i social", i no com un problema econòmic. Actualment, al pacte s'han adherit fins a 666 entitats i més de 7.000 persones.
I és que assassinats com el de Vinaròs o el d'Alzira segueixen colpejant a la societat valenciana, malgrat els grans esforços institucionals que s'estan posant per a erradicar aquesta xacra. És, sense dubte, un afront contra el qual la Generalitat està lliurant una àrdua batalla.
La ultradreta: 9 d'Octubre i escarnis
Va arribar octubre. I amb ell, el Dia de la Comunitat Valenciana, el 9 d'Octubre. Si bé és cert que aquesta jornada ha sigut un moment de certa confrontació ideològica durant els últims anys, la crisi a Catalunya va disparar la crispació identitària a la Comunitat. La tensió va arribar a tals nivells que grups d'extrema dreta van irrompre en la manifestació vespertina convocada per la Comissió 9 d'Octubre a favor de la llengua valenciana i van propinar diverses pallisses a periodistes i participants de la marxa. "Arribàrem a patir per la nostra integritat física", explicava Mónica Álvaro, portaveu de Compromís en les Corts, després de viure els altercats de primera mà.
Tan sols deu dies després, Mónica Oltra va viure l'assetjament de la ultraderecha, quan un grup de membres d'Espanya 2000 emmascarats van dur a terme un escarni enfront de la seua casa, acusant-la de aliar-se amb l'independentisme català.
Tots dos fets van tindre resposta dels tribunals. Les agressions del 9 d'Octubre, en les quals van participar membres d'Ultra Yomus com "l'Alfarrasí", van acabar amb, almenys, 16 persones detingudes. I també el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat (TSJCV) va portar a juí als autors de l'escarni a la vicepresidenta.
El "problema valencià": el 18-N i l'infrafinançament
Novembre va ser el moment de donar-li un estiró d'orelles al ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro. Des de l'inici de legislatura, el Consell havia insistit en el greu problema d'infrafinançament que patia la Comunitat i la falta d'inversions que acusava des de feia anys. Per això, exigia una remodelació del sistema de finançament autonòmic que porta caduc des de 2014.Però va ser en novembre quan la societat valenciana es va unir en un sol crit per a reclamar un tracte just. Concretament, el 18 de novembre (18N). Comissions Obreres, UGT, la patronal valenciana (CEV), i tots els partits polítics menys el PP, es van sumar a aquesta marxa multitudinària juntament amb centenars d'associacions socials i organitzacions cíviques. Això sí, la dirigent del PP valencià, Isabel Bonig, va trobar temps per a reunir-se amb Montoro dies abans de la manifestació.
Malgrat les promeses des del Govern d'Espanya de reformar el sistema de finançament abans de finalitzar l'any, van quedar totes en paper mullat. Perquè, a la vista està, cap d'elles s'ha complit, la qual cosa demostra, segons Mónica Oltra, que "ens tracten com a ciutadans de segona".
Els Pressupostos i l'estabilitat del Botànic
I la guinda del pastís va tindre lloc en desembre, amb el debat dels Pressupostos de la Generalitat Valenciana per al 2018. Van ser encunyats com els "Pressupostos 100% botànics" per la vicepresidenta Mónica Oltra abans que entraren en les Corts. I és que augmentaven en 430 milions d'euros les partides per a sanitat i educació, a més d'incloure mesures com la creació d'un Banc Públic, la Renda Valenciana d'Inclusió i mesures contra la pobresa farmacològica.Algunes d'aquestes propostes havien sigut impulsades per Podem, però altres de les seues idees no es van incloure, com la taxa turística de fins a 2 euros o la implantació del sistema de reciclatge SDDR. D'aquesta manera, la posició de Podem es va enrocar i va arribar a posar en perill els Pressupostos en abstenir-se davant les esmenes a la totalitat del PP i Ciudadanos. Els quatre No Adscrits, ex de Ciudadanos, van acabar salvant el primer tràmit parlamentari.
Finalment, després d'un segon procés d'esmenes parcials, Podem va acabar cedint i votant a favor, encara que amb la condició d'implantar mesures fiscalitzadores per a assegurar el compliment de les partides pressupostàries i blindar així la despesa social. Encara així, Antonio Estany, portaveu de la formació morada, va assegurar estar "moderadament satisfet". Friccions en el Botànic que han portat a alguns a pensar que possiblement aquests seran els últims Pressupostos. En les files del Botànic, tanmatexi, insisteixen que existeix estabilitat entre el Consell de PSPV-Compromís i Podem.
2018 es preveu un altre any intens per a la política valenciana. I és que encarem les eleccions de 2019 i això pot condicionar les estratègies parlamentàries. Ens veiem l'any que ve.