Potser hi ha dues imatges que impregnen l'enfrontament que demà creuarà al Llevant i al Getafe en l'Estadi Ciutat de València des de les 13.00 hores. Si es desenruna el passat més recent, sorgeix la confrontació de l'exercici anterior, amb els rivals com a enemics en el marc de la categoria de Plata, saldat amb un empat (1-1) que va esquinçar una ratxa immaculada de les hosts blaugranes en qualitat de local. L'esquadra de Bordalás va negar la victòria a un bloc acostumat a despatxar amb contundència als adversaris que anaven passant pel feu del barri d'Orriols. La història es va repetir sense variacions substancials fins a l'aterratge de l'equip del Sud de Madrid. No obstant això, si s'allunya la vista un poc més en la seqüència temporal brilla l'efervescent i incontestable triomf conquistat davant el Getafe un divendres 19 de febrer de 2016 en el coliseu granota. Aquella tarde-nit d'hivern el Llevant es va aferrar a les botes de Morales per a seguir somiant amb una permanència que finalment es va diluir i que va abraçar a les dues institucions que demà dissabte al migdia dirimiran un nou capítol en el relat de les confrontacions compartides.
La veritat és que l'influx del Comandant en aquella victòria va ser excel·lent. Va ser el típic partit que va coronar les virtuts d'un futbolista que s'agarrava com un nàufrag a la màxima categoria del futbol espanyol. El precipici semblava albirar-se. El Llevant retornava al Ciutat després de perdre en Eibar (2-0). Morales va liderar una victòria redemptora. I no va tardar a l'excés a mostrar cadascuna de les seues credencials en una actuació polièdrica i portentosa. Al cap de deu minuts ja mirava cap a la Tribuna de la instal·lació llevantinista portant-se la mà a la templa a manera de salutació militar en una imatge que ja és arquetípica i personal i intransferible. El Comandant va capitalitzar una diagonal mortífera, va córrer en paral·lel a l'arc madrileny i va ficar la punta de la bota per a ajusticiar a Guaita.
Morales va signar davant el porter valencià el seu sisé gol de la temporada. La diana confirmava la capacitat d'amotinament d'un futbolista diferencial en aquell espai de l'exercici. Morales levitava sobre la gespa amb energia. Ningú podia retenir-li. Era una utopia. Les seues botes amagaven un verí letal.Morales s'enfronta a un dels seus rivals preferits en el marc d'univers Primera Divisió segons adverteix l'estadística més íntima i individual. El seu particular full de ruta reflecteix un gol i tres assistències en el còmput dels sis capítols dirimits, si ben la seua puixança és perceptible principalment en les confrontacions adscrites a la principal divisió. Eixe últim capítol il·lustra la seua capacitat d'influència per a canviar el registre dels xocs. La seua condició d'herald del gol resulta manifesta partint de les dades. Va succeir en el partit disputat en el Coliseum Alfonso Pérez el dissabte 25 d'abril de 2015. El gol de Casadesús va nàixer des d'un servei de cantonada llançat pel Comandant que va confirmar una victòria essencial en llaures a mantenir un lloc en l'opulenta Primera Divisió.