caixa popular

Un partit per a valents

Un partit per a valents
07/01/2018 -

El seu rostre s’il·lumina quan se li qüestiona pel significat que adquireix trepitjar el territori del Camp Nou. El somriure reflecteix il·lusió i esperança. Oier capitalitza l’atenció en les hores prèvies al xoc de la competició de lliga que demà reunirà a la representació granota i el F.C. Barcelona en un dels temples del firmament futbolístic mundial. El teló torna a alçar-se, després de les vacances nadalenques, amb el disseny d’una confrontació d’arrel majestàtica. La seua resposta és reveladora de totes les percepcions que generen la cita des d’un prisma més íntim. És emocionant tornar al feu culé amb la intenció de posar-li el cadenat a la porteria del Llevant. La missió sembla quimèrica davant la nòmina d’atacants que identifica al bloc que condueix des de la banqueta Ernesto Valverde. La motivació és un component al qual al·ludeix l’arquer basc per a accentuar el sentit que adquireix el partit de la jornada del diumenge.

És estimulant tornar a la Ciutat Comtal amb la finalitat de trepitjar de nou un espai que és totalment recognoscible. Sembla inqüestionable que no és una confrontació més de les anunciades per la cronologia que marca el desenvolupament del campionat de la regularitat. I els motius s’amunteguen. És impossible deslligar les qüestions emocionals que provoca el duel de lliga. El passat d’Oier conjuga amb el F.C. Barcelona. Durant set llargues i profundes temporades va estar vinculat a les seues estructures. I no va ser un període testimonial. Al contrari; va ser un cicle determinant en la seua formació esportiva i també personal. Els dos prismes es solapen per a donar forma a la seua etapa com a futbolista blaugrana. El porter va canviar la seua Irun natal per la ciutat de Barcelona en edat Juvenil. La Masia li va acollir amb els braços oberts per a mostrar-li una nova concepció futbolística i per a oferir-li unes pautes de conducta que li serveixen de guia en la seua vida més privada.

Va ser un salt de dimensions considerables per a integrar-se en l’organització d’un club gegantesc. I no va ser senzill. Allí va coincidir amb Sergi Roberto, però també amb altres jugadors que van fer la valisa a la recerca d’una nova projecció a través del maneig de la pilota. Muniesa, Fontás, Bartra o Planas s’inclouen en este grup que va fer de l’èxode una fugida cap avant escodrinyant horitzons per desemmascarar. Messi, Deco, Ronaldinho o Eto’o foman parteix dels seus records més estrets. El temps ha deixat la seua empremta des de llavors i el estatus del porter ha experimentat un canvi després de diferents experiències en l’exigent ecosistema del futbol professional. Potser el del Barça siga el seu partit per qüestions més que evident, però hi ha més arguments per a sustentar el sentit de l’enfrontament que inaugura 2018, si es dirigeix la mirada en exclusiva en el desenvolupament de la competició de lliga.

El Llevant reprén el pols al campionat domèstic després del triomf notable conquistat davant l’Espanyol en el RCDE Stadium. Hi ha partits que reforcen estats d’ànims. Pot ser que siga el cas del relat de la trobada adscrita al format de la Copa del Rei si s’analitza amb major profunditat. L’esquadra de Muñiz es va donar un bany d’autoestima en terres catalanes per a minimitzar els efectes perniciosos de la diana aconseguida per Gerard al caient del minut trenta del primer temps. Morales va hissar la bandera de la resistència per a signar la igualada i canviar la naturalesa de la confrontació en estreta col·laboració amb Ivi. El Llevant va transformar un resultat advers en un triomf convincent. És un fet rellevant perquè no hi ha infinitat de precedents en tal sentit durant el curs en evolució.

No obstant això, Morales no estarà present en el Camp Nou. El part de baixes per sanció registra a Bardhi i Campaña. Es tracta de tres futbolistes transcendentals en els esquemes de Muñiz, si bé no hi ha retrets per part del preparador davant este contingent. El preparador confia en la resta del col·lectiu. La veritat és que el partit naix des dels antagonismes. I les distàncies són abismals. És un partit per a valents perquè saltar al Camp Nou significa realitzar un esforç físic titànic. A voltes perds de vista la pilota. El fet provoca un desgast en el plànol físic i també mental. La capacitat per a adaptar-se al guió que vaja marcant el rumb del partit sembla un aspecte fonamental per a sobreviure en un escenari hostil per als rivals. És una idea que Muñiz ha treballat al llarg de la setmana. El Llevant s’acull a l’esperit gremial del Santiago Bernabéu. Allí va caçar un punt, sense Bardhi, ni Morales, en una demostració de fe o d’unió. És la imatge i l’estil que ha d’impregnar al col·lectiu en el Camp Nou.


semana memoria historica paiporta

Més notícies

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

cinc × 2 =